15
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
15:21h
Alejandro Fernández va heretar fa deu mesos el PP més petit de la seva història a Catalunya. Dels 19 diputats al Parlament obtinguts el 2012 sota la batuta d'Alícia Sánchez-Camacho, els populars van passar a tenir només quatre representants a les eleccions del 2017. A mesura que el procés sobiranista ha anat avançant, els populars han anat perdent llençols a cada bugada, mentre Ciutadans ha seguit una línia ascendent. Ara que l'avançament electoral torna a planejar sobre la política catalana, Fernández busca evitar que el PP quedi abocat a la residualitat i ha plantejat una coalició amb els d'Albert Rivera tot emmirallant-se en la fórmula patentada a Navarra. La proposta, però, ha rebut un no rotund per part del partir taronja.
Si el líder del PP a Catalunya té entre cella i cella aquesta aliança és, bàsicament, per dos motius: a nivell particular, creu que els populars guanyarien pes; i a nivell de resultats, considera que seria una suma que permetria optimitzar el resultat dels constitucionalistes a Catalunya i que podria aspirar a frustrar la reedició d'una majoria independentista. "Per guanyar unes eleccions a Catalunya, el constitucionalisme hauria de ser capaç de trobar una fórmula així", ha insistit en els darrers dies en diferents entrevistes als mitjans de comunicació.
Els populars han registrat la marca Catalunya Suma
De fet, la prova que l'aposta per la coalició amb Ciutadans és un plantejament que va més enllà del globus sonda és que el partit ja ha registrat la marca Catalunya Suma -seguint el model Navarra Suma-, segons ha avançat Economía Digital i confirmen a NacióDigital fonts de la direcció del PP. Tot i això, des del partit d'Albert Rivera s'han afanyat a tancar ràpidament el debat rebutjant aquesta proposta. Ho han fet en públic i, segons expliquen els populars, també en privat. "S'ha registrat la marca per tenir-la, però Cs ja ha descartat el tema, així que no hi ha cap possibilitat, tret que canviïn d'opinió", lamenten des de la cúpula del PP.
El partit taronja rebutja una coalició amb el PP conscient de la seva posició de força dins del bloc unionista. Tot i que les enquestes auguren una davallada electoral de Cs als pròxims comicis, la formació va guanyar les eleccions catalanes del 21-D mentre que a Navarra jugava un paper molt menor. "La coalició Navarra Suma es va conformar perquè hi havia unes característiques especials que no són extrapolables a altres llocs", argumenten fonts de la direcció de Cs, que afegeixen que, en tot cas, la suma a Navarra va ser un "èxit" perquè van guanyar les eleccions i que si no governen és pel "pacte vergonyant de Sánchez amb Otegi" -Bildu va facilitar amb l'abstenció la presidència del PSOE.
Tot i això, Ciutadans no contempla aquesta fórmula en altres territoris i el diputat Nacho Martín Blanco ha assegurat que el partit ha de preservar el seu rol de "casa gran del constitucionalisme". Sobretot perquè entenen la proposta del PP com una manera d'intentar sortir de la crisi electoral en la qual es troba. "Entenem que hi hagi partits que sí que volen aquesta fórmula després d'haver recollit uns pèssims resultats, partits que van fer concessions als nacionalistes durant 40 anys", responen des de la direcció de Cs fent referència als acords del PP amb els governs de Jordi Pujol o bé els pactes pressupostaris d'Alícia Sánchez Camacho amb els primers governs d'Artur Mas.
És per aquest historial que s'erigeixen en "l'única veu del constitucionalisme" a Catalunya i un "referent incontestable dels drets i llibertats" de tots els catalans. Poc queda d'aquell PP que, liderat per Sánchez-Camacho i just després de la recollida de firmes que va propiciar la sentència que va escapçar l'Estatut, va tocar sostre amb 19 diputats. El detonant del declivi dels populars a Catalunya va ser, com a la resta de l'Estat, l'esclat de casos de corrupció i escàndols com el de La Camarga -el cas d'espionatge en el qual es va veure involucrada Sánchez-Camacho-. Però també, en paral·lel, l'ascens de Ciutadans, que a costa de PSC i del PP ha aglutinat la major part del vot unionista en el moment més convuls del procés català entonant un discurs altament bel·ligerant contra l'independentisme.
L'objectiu de Ciutadans de fer el 'sorpasso'
Ara, però, després del degoteig de dirigents de Ciutadans que han fet el salt a Madrid, entre ells la mateixa Inés Arrimadas, i la remuntada dels socialistes amenaça el lideratge a les urnes que van aconseguir el 21-D. De fet, a les eleccions del 28-A el partit taronja va obtenir cinc diputats a Catalunya, mentre que el PP encapçalat per Cayetana Álvarez de Toledo es va quedar amb un, lluny dels 11 representants que van aconseguir a les espanyoles del 2011.
En tot cas, l'objectiu dels populars segueix sent fer el sorpasso al PP, motiu pel qual l'estratègia dels de Rivera no concep la coalició amb el PP a Catalunya encara que en aquest cas no suposin una amenaça. El daltabaix electoral del 28-A ha abocat els populars a revisar tota la seva estratègia i des del carrer Génova tenen estudiades les 20 circumscripcions on la dreta podria haver maximitzat la representació si no s'hagués presentat dividida. Catalunya, on el PP està massa dèbil, no estava en el llistat, però Alejandro Fernández té a les seves mans l'encàrrec d'evitar que els populars quedin condemnats a la residualitat. De moment, però, el flirteig amb Ciutadans és fallit.
Si el líder del PP a Catalunya té entre cella i cella aquesta aliança és, bàsicament, per dos motius: a nivell particular, creu que els populars guanyarien pes; i a nivell de resultats, considera que seria una suma que permetria optimitzar el resultat dels constitucionalistes a Catalunya i que podria aspirar a frustrar la reedició d'una majoria independentista. "Per guanyar unes eleccions a Catalunya, el constitucionalisme hauria de ser capaç de trobar una fórmula així", ha insistit en els darrers dies en diferents entrevistes als mitjans de comunicació.
Els populars han registrat la marca Catalunya Suma
De fet, la prova que l'aposta per la coalició amb Ciutadans és un plantejament que va més enllà del globus sonda és que el partit ja ha registrat la marca Catalunya Suma -seguint el model Navarra Suma-, segons ha avançat Economía Digital i confirmen a NacióDigital fonts de la direcció del PP. Tot i això, des del partit d'Albert Rivera s'han afanyat a tancar ràpidament el debat rebutjant aquesta proposta. Ho han fet en públic i, segons expliquen els populars, també en privat. "S'ha registrat la marca per tenir-la, però Cs ja ha descartat el tema, així que no hi ha cap possibilitat, tret que canviïn d'opinió", lamenten des de la cúpula del PP.
El partit taronja rebutja una coalició amb el PP conscient de la seva posició de força dins del bloc unionista. Tot i que les enquestes auguren una davallada electoral de Cs als pròxims comicis, la formació va guanyar les eleccions catalanes del 21-D mentre que a Navarra jugava un paper molt menor. "La coalició Navarra Suma es va conformar perquè hi havia unes característiques especials que no són extrapolables a altres llocs", argumenten fonts de la direcció de Cs, que afegeixen que, en tot cas, la suma a Navarra va ser un "èxit" perquè van guanyar les eleccions i que si no governen és pel "pacte vergonyant de Sánchez amb Otegi" -Bildu va facilitar amb l'abstenció la presidència del PSOE.
"Entenem que hi hagi partits que sí que volen aquesta fórmula després d'haver recollit uns pèssims resultats, partits que van fer concessions als nacionalistes durant 40 anys", asseguren des de la direcció de Cs
Tot i això, Ciutadans no contempla aquesta fórmula en altres territoris i el diputat Nacho Martín Blanco ha assegurat que el partit ha de preservar el seu rol de "casa gran del constitucionalisme". Sobretot perquè entenen la proposta del PP com una manera d'intentar sortir de la crisi electoral en la qual es troba. "Entenem que hi hagi partits que sí que volen aquesta fórmula després d'haver recollit uns pèssims resultats, partits que van fer concessions als nacionalistes durant 40 anys", responen des de la direcció de Cs fent referència als acords del PP amb els governs de Jordi Pujol o bé els pactes pressupostaris d'Alícia Sánchez Camacho amb els primers governs d'Artur Mas.
És per aquest historial que s'erigeixen en "l'única veu del constitucionalisme" a Catalunya i un "referent incontestable dels drets i llibertats" de tots els catalans. Poc queda d'aquell PP que, liderat per Sánchez-Camacho i just després de la recollida de firmes que va propiciar la sentència que va escapçar l'Estatut, va tocar sostre amb 19 diputats. El detonant del declivi dels populars a Catalunya va ser, com a la resta de l'Estat, l'esclat de casos de corrupció i escàndols com el de La Camarga -el cas d'espionatge en el qual es va veure involucrada Sánchez-Camacho-. Però també, en paral·lel, l'ascens de Ciutadans, que a costa de PSC i del PP ha aglutinat la major part del vot unionista en el moment més convuls del procés català entonant un discurs altament bel·ligerant contra l'independentisme.
L'objectiu de Ciutadans de fer el 'sorpasso'
Ara, però, després del degoteig de dirigents de Ciutadans que han fet el salt a Madrid, entre ells la mateixa Inés Arrimadas, i la remuntada dels socialistes amenaça el lideratge a les urnes que van aconseguir el 21-D. De fet, a les eleccions del 28-A el partit taronja va obtenir cinc diputats a Catalunya, mentre que el PP encapçalat per Cayetana Álvarez de Toledo es va quedar amb un, lluny dels 11 representants que van aconseguir a les espanyoles del 2011.
En tot cas, l'objectiu dels populars segueix sent fer el sorpasso al PP, motiu pel qual l'estratègia dels de Rivera no concep la coalició amb el PP a Catalunya encara que en aquest cas no suposin una amenaça. El daltabaix electoral del 28-A ha abocat els populars a revisar tota la seva estratègia i des del carrer Génova tenen estudiades les 20 circumscripcions on la dreta podria haver maximitzat la representació si no s'hagués presentat dividida. Catalunya, on el PP està massa dèbil, no estava en el llistat, però Alejandro Fernández té a les seves mans l'encàrrec d'evitar que els populars quedin condemnats a la residualitat. De moment, però, el flirteig amb Ciutadans és fallit.