REPORTATGE

Per què les dones pateixen més trastorns d'ansietat?

Els factors ambientals, biològics i psicològics són motius claus pels quals les fòbies socials, els atacs de pànic o l'agorafòbia tenen major prevalença entre dones

per Maria Fernández , 15 d'agost de 2019 a les 09:00 |
Les dones es veuen afectades per trastorns d'ansietat en un 32% | Pixabay
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els "aspectes socioculturals" poden ser condicionants en el "desenvolupament de trastorns d’ansietat en les dones", explica Gemma Parramon, cap de la secció de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Els estereotips, les obligacions socials i els clixés tradicionals són intrínsecs en el fet de ser dona, perquè la societat i la cultura així ho dictaminen. En molts casos, aquests patrons atempten contra la seva pròpia voluntat, i és en aquest moment quan la dona entra en un "conflicte entre els seus desitjos i la seva obligació". Tot això, "genera un malestar emocional que pot derivar en ansietat o depressió". 

Les dades ho justifiquen. Segons un estudi d’àmbit mundial desenvolupat per la psicòloga danesa Dorte M. Christiansen el 2015, les dones es veuen afectades per trastorns d’ansietat en un 32%, mentre que els homes ho fan en un 22%. Xifres d’un article acadèmic del 2018 també ho reforcen. A Espanya, juntament amb Itàlia i Portugal les dones sofreixen desordres d’ansietat en un 18,8%. Els homes, en canvi, en un 9,4%.  


Les dones es veuen afectades per trastorns d'ansietat en un 32%, mentre que els homes ho fan en un 22%


Aquestes xifres tenen sentit quan repassem la història. Al llarg dels anys el sistema ha utilitzat els rols de gènere per relegar la dona a un segon pla. L’ha determinat a complir unes obligacions concretes i l’hi ha inculcat la lògica de la por. Es tracta de factors socioculturals que, en voler trencar-los, propicien rebuig i desaprovació per part de la resta de la societat. Això, sumat a altres causes, és motiu pel qual els trastorns d’ansietat, -com l'ansietat generalitzada, les fòbies socials, l'agorafòbia o els atacs de pànic-, afecten de ple les dones. 


Especial rellevància adopten els casos de violència i agressions sexuals i el factor de la por. El fet de dir-li a una nena "que ha de vigilar amb qui parla o prohibir-la sortir al carrer a determinades hores", diu Parramon, pot "generar un temor a la dona que, en un futur, podria propiciar l’aparició de trastorns d’ansietat". Això, apunta la psiquiatra, "invalida afrontar situacions de perill" que, com a conseqüència, "generen un estat d’hipervigilància" constant. 

Una altra causa d’ansietat en les dones, remarca l’experta, "és la manca d’hores de lleure al llarg de la setmana". De mitjana, a l’estat espanyol les dones treballen "unes 15 hores més que els homes". En aquest temps, s’hi comptabilitza el que forma part de la feina retribuïda, però també el de la feina domèstica, "que no és ni retribuïda ni valorada" i recau, en moltes ocasions, en responsabilitat femenina. 


El factor biològic, clau en l’ansietat de les dones 

Existeixen, però, altres causes importants a tenir en compte. Antoni Bulbena, director de Docència i Investigació de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona), exposa tres factors bàsics pels quals les dones són més propenses a desenvolupar trastorns d’ansietat: l’ambiental, el biològic i el psicològic. 

En l’àmbit ambiental destaca els "rols que s’atribueixen i aprenen durant tota la vida" i els processos de socialització. També són importants els "aspectes de l’entorn que poden dificultar l’adaptació de les persones al món". En l’àmbit ambiental també s’hi inscriuen els "esdeveniments de gran intensitat que desborden la capacitat adaptativa". 

Sobretot, però, apunta la importància de l’àmbit biològic. La genètica "garanteix un tipus d’estratègia d’afrontament pel que fa a la maternitat", que propicia que les dones tinguin més sensibilitat i "un sistema més atent a efecte d’amenaces i de cuidar els fills i filles".

Després de desenvolupar diversos estudis amb el seu equip, Bulbena conclou que els problemes d’angoixa "succeeixen més a un tipus d’anatomia especial: persones amb més flexibilitat al col·lagen". Les dones són "clarament superiors en això i, per tant, són més sensibles i noten més les coses". Per exemple, són més conscients del seu cos, "senten amb més força el batec del cor, el moviment dels budells o la falta d’aire".  

Anar a l’arrel del problema

Però si bé els factors biològics són innats, els rols i l’estructura social és variable. De fet, com explica Parramon, les dades indiquen que, a mesura que els països guanyen en igualtat, el percentatge de persones d’ambdós gèneres que té trastorns d’ansietat tendeix a igualar-se. Una lluita a llarg termini que pot ajudar a prevenir, d’alguna manera, l’ansietat en les dones. 

Així, tot i la importància del tractament psicològic en casos d’ansietat, la doctora explica que cal també anar a l’arrel del problema. "Es poden buscar solucions per prevenir els trastorns d’ansietat detectant els biaixos de gènere" existents en el conjunt de la societat i "visibilitzar les dones, empoderar-les i fer estudis que evitin aquests biaixos". D’aquesta manera, Parramon insisteix que podrem anar fent "granet a granet" per "tractar aquests temes que, més que mèdics, moltes vegades són socials".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació