Qui és culpable del caos de Rodalies? El 55% creu que l'Estat i el 33%, la Generalitat

La gestió de Rodalies de Renfe és caòtica, entre retards, vagues -com les d'aquests dies- i altres incidències. El traspàs de la gestió a la Generalitat, parcial i sense les inversions promeses, no ha millorat sensiblement el servei, i la picabaralla política s'ha accentuat. Ara bé, de quina administració n'és la responsabilitat, segons la ciutadania? Les culpes estan repartides, amb l'Estat al capdavant, però la ideologia de cadascú és determinant a l'hora d'atribuir-les, segons la darrera enquesta òmnibus de la Generalitat, elaborada a finals del 2018 pel Centre d'Estudis d'Opinió.

De mitjana, un 42,5% dels enquestats afirma que la culpa és del govern espanyol, un 20,5% l'atribueix a la Generalitat i un 12,3%, als dos per igual -la resta, no ho sap o no contesta-. Vist d'una altra manera, un 54,8% assenyala en alguna mesura l'Estat i un 32,8%, al Govern. Tot i això, els votants de forces sobiranistes el 2017 -JxCat, ERC, comuns i CUP- apunten de forma més clara a l'Estat, a qui veuen com a culpable únic en un 63,8% de les respostes, mentre que els electors unionistes -Cs, PSC i PP- reparteixen responsabilitats: un 29,7% n'acusa la Generalitat i un 27,5%, el govern espanyol

Per tant, les crítiques del Govern, i en especial del conseller de Territori, Damià Calvet, cap als incompliments en inversions de l'executiu espanyol han penetrat més clarament entre votants de forces que defensen l'autodeterminació. Un fet lògic, atès que part de l'elector independentista s'hi ha tornat arran de les polítiques de l'Estat cap a Catalunya, també a nivell d'infraestructures i finançament.

Igualment, els votants sobiranistes tenen una visió més negativa de l'evolució dels serveis de Rodalies durant el darrer any. Preguntats sobre si aquests han millorat o empitjorat en aquest període, un 39,7% afirma que ara funcionen pitjor que un any abans, més de deu punts més que en el cas d'electors de forces unionistes. Un fet que tampoc no ha d'estranyar, atès que la percepció de mal funcionament dels serveis és també un dels factors que empeny a buscar alternatives per esmenar-ho, com ho seria la República catalana, als seus ulls.
 
En la mateixa línia, els votants sobiranistes són els que valoren millor les gestions de la Generalitat per resoldre aquestes problemàtiques. Un 45,9% d'aquests aplaudeixen l'actuació del Govern perquè la xarxa ferroviàries funcioni millor, un altre cop més de deu punts per sobre del que ho fan els electors unionistes. En bona mesura, de fet, els votants sobiranistes ho són de JxCat i ERC, els dos partits a l'executiu català.
 
En concret, els electors que més responsabilitzen l'Estat del mal funcionament de Rodalies són els de JxCat, en un 73,1% dels casos, seguits dels d'ERC i la CUP, amb el 66,8% i el 66,7%, respectivament. Els dels comuns, els únics sobiranistes i no independentistes, són més equidistants, ja que, tot i que prioritàriament apunten al govern espanyol, no ho fan tan contundentment (36,1%) i reparteixen culpes també a la Generalitat (22,2%) i a les dues institucions (25%).

En canvi, Cs i PSC assenyalen sobretot l'executiu català (40,3% i 33,3%, respectivament) i, tot que els del PP citen més l'Estat (la meitat de les respostes), la mostra dels seus electors és molt reduïda i, per tant, pot ser un resultat esbiaixat.
 
Aquesta visió diferent en funció del projecte polític es visualitza encara més quan es creua amb una variable com la valoració de la presó i exili dels líders de l'1-O. Entre els que les veuen justificades -postulats sobretot espanyolistes-, un 41,9% creu que la culpa del mal funcionament de Renfe és de la Generalitat, per només un 24,8% que cita l'Estat. En canvi, entre els que critiquen el procés judicial de l'1-O, un 50,2% responsabilitza de les incidències de Rodalies el govern espanyol i tan sols el 15,5% cita el català.
 
És igualment clara la connexió entre atribució de responsabilitats i visió nacional quan es vincula la primera variable i la llengua materna de l'enquestat -una característica molt lligada al sentiment independentista, pel qual l'enquesta no demana directament-. Un 63,1% dels que van ser educats a casa en català creu que el culpable del mal funcionament de Rodalies és l'Estat, quasi trenta punts més que els que tenen el castellà de llengua materna, que el citen en un 35,4% dels casos, per un 26,3% que en responsabilitza la Generalitat.
 
En canvi, el fet de ser usuari habitual de Rodalies no és un element determinant a l'hora de criticar-ne el mal funcionament a una o altra administració. Tant els que l'usen sovint com els que no afirmen que l'Estat n'és el responsable en més del 40% dels casos. Tot i això, els usuaris habituals assenyalen més la Generalitat, en un 25,5% de les respostes, per només un 18,1% dels que prioritzen altres mitjans de transport.
 
Tampoc no sembla determinant l'autobucació ideològica de l'enquestat, per bé que els que són d'extrema esquerra o esquerra responsabilitzen clarament més l'Estat (69,2% i 51,7%, respectivament). Un fet lògic, atès que el sobiranisme és més d'esquerres, de mitjana, que l'unionisme. Entre el centre esquerra i la dreta, però, ja no hi ha una evolució clara, més enllà que els que se situen en el centre estricte assenyalen quasi per igual les dues institucions.
 

METODOLOGIA D'ANÀLISI

Totes les dades d'aquesta anàlisi s'han extret de l'enquesta òmnibus de la Generalitat de Catalunya del 2018, elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió entre el 22 d'octubre i el 13 de novembre de l'any passat i feta pública el 13 de febrer d'aquest 2019, amb una mostra de 1.200 enquestats. A l'hora de diferenciar entre votants sobiranistes o unionistes, s'han situat en el primer grup els electors de forces independentistes i, en el segon, els de Cs, PSC i PP, mentre que els comuns s'han situat entre els primers, ja que defensen el dret a decidir i es defineixen com a sobiranistes. Com que aquest sondeig no preguntava directament sobre la independència o model d'estat preferit, aquesta era una de les poques vies per classificar els enquestats segons projecte nacional. Els encreuaments de dades s'han fet sense manipular-les ni ponderar-les, per bé que algunes s'han agrupat, en casos de mostres molt petites o per facilitar l'anàlisi (les respostes "no ho sap" i "no contesta" o, en el cas de la llengua materna, els idiomes menys esmentats s'han sumat a la categoria "altres").