14
d'agost
del
2019
Actualitzat
a la
13:49h
Que les decisions clau que hagi de prendre el partit siguin ratificades per la militància via referèndum. Aquesta és la petició que fa el sector d'ERC afí a les tesis de dirigents com Joan Tardà i Gabriel Rufián de cara al congrés que els republicans celebraran a la tardor. A més d'haver confeccionat una proposta estratègica -publicada en primícia per NacióDigital- que pivota en noves eleccions i governs de "front ampli" amb els comuns, a nivell organitzatiu plantegen modificar els estatuts per fomentar "l'apoderament de la militància".
"Com a organització, hem de tenir la voluntat de no convertir-nos en un partit estrictament de quadres, molt homogeneïtzat i perfectament jerarquitzat a l'entorn d'un líder amb l'únic objectiu de guanyar eleccions", recull el document on s'explicita la proposta i al qual ha tingut accés aquest diari. El plantejament que fa aquest sector d'ERC s'emmarca en el context previ al congrés que el partit celebrarà a la tardor. El 15 de setembre se sotmetrà a votació l'equip encapçalat per Oriol Junqueras i Marta Rovira per dirigir el partit, i a partir d'aleshores s'obrirà el meló estratègic i les qüestions organitzatives de cara al nou curs polític.
Un "desequilibri" en la presa de decisions des del 2011
En la diagnosi que fan de la situació, asseguren que des del congrés que el partit va celebrar a Girona l'any 2011, el partit ha entrat en "un escenari de desequilibri" en què la necessitat de "controlar la informació sensible ha menyscabat els drets dels militants de poder participar activament en la presa de decisions". Atribueixen aquesta situació a la complexitat política viscuda arran de la consulta del 9-N primer i, especialment, amb l'1-O.
Com a exemple citen la decisió de presentar-se conjuntament amb Convergència a les eleccions del 2015 sota la coalició de Junts pel Sí, que no va ser "refrendada ni per assemblees territorials ni per un referèndum intern". O bé que el partit s'assabentés a través dels mitjans de la proposta de direcció que es votarà el 15 de setembre i que fixa que, més enllà del tàndem Junqueras-Rovira, hi haurà un binomi executiu a càrrec de Pere Aragonès i Marta Vilalta.
"Si tot ve beneït i controlat des de dalt, per què ser militant de base? Per ser una simple corretja de transmissió de dalt a baix?", sentencia el document, que també apunta que aquest pot ser el motiu pel qual el creixement de votants que experimenta ERC no es correspon amb un increment del nombre de militants. Argumenten, a més, que les bases poden haver arribat a la conclusió que la sensació de "desequilibri entre democràcia directa" i la "democràcia representativa, on alguns decideixen per tothom" pot haver motivat que aquest model de gestió sigui "qüestionable".
Així doncs, en la carpeta de propostes concretes que voldrien que fossin ateses per la direcció, plantegen que es consulti per referèndum a la militància les qüestions que siguin d'especial rellevància política i que algunes de les decisions siguin ratificades "obligatòriament" per les assemblees territorials o els militants. Amb una modificació dels estatuts del partit caldria especificar quines decisions han de ser ratificades per les bases.
Més formació i més pes de les federacions territorials
A nivell organitzatiu, aquest sector d'ERC subratlla la importància d'estimular la formació dels quadres del partit tant a nivell nacional com territorial. De fet, en la proposta de direcció que es votarà al setembre, els republicans ja preveuen que la figura de Jordi Roig, actual secretari de finances, assumeixi també el rol de gerent i fomenti la captació de talent i la formació dels dirigents del partit.
Una altra de les peticions que fa el sector encapçalat per Tardà i Rufián és que, també via modificació estatutària, als comitès electorals hi participin presidents de les federacions regionals o comarcals. Entenen que això permetria prioritzar el criteri territorial en la confecció de llistes, així com consensuar estratègies i objectius entre la direcció nacional i les territorials. Per últim, també demanen evitar les acumulacions de càrrecs.
Els documents impulsats per aquest sector del partit busquen influir en l'elaboració de la ponència estratègica i fomentar el debat en el congrés d'ERC que s'afrontarà en els pròxims mesos, quan el partit preveu endreçar-se per adaptar-se tant al creixement electoral experimentat com reforçar-se després dels efectes de la judicialització, que han fet més complex el funcionament del partit.
"Com a organització, hem de tenir la voluntat de no convertir-nos en un partit estrictament de quadres, molt homogeneïtzat i perfectament jerarquitzat a l'entorn d'un líder amb l'únic objectiu de guanyar eleccions", recull el document on s'explicita la proposta i al qual ha tingut accés aquest diari. El plantejament que fa aquest sector d'ERC s'emmarca en el context previ al congrés que el partit celebrarà a la tardor. El 15 de setembre se sotmetrà a votació l'equip encapçalat per Oriol Junqueras i Marta Rovira per dirigir el partit, i a partir d'aleshores s'obrirà el meló estratègic i les qüestions organitzatives de cara al nou curs polític.
Un "desequilibri" en la presa de decisions des del 2011
En la diagnosi que fan de la situació, asseguren que des del congrés que el partit va celebrar a Girona l'any 2011, el partit ha entrat en "un escenari de desequilibri" en què la necessitat de "controlar la informació sensible ha menyscabat els drets dels militants de poder participar activament en la presa de decisions". Atribueixen aquesta situació a la complexitat política viscuda arran de la consulta del 9-N primer i, especialment, amb l'1-O.
Com a exemple citen la decisió de presentar-se conjuntament amb Convergència a les eleccions del 2015 sota la coalició de Junts pel Sí, que no va ser "refrendada ni per assemblees territorials ni per un referèndum intern". O bé que el partit s'assabentés a través dels mitjans de la proposta de direcció que es votarà el 15 de setembre i que fixa que, més enllà del tàndem Junqueras-Rovira, hi haurà un binomi executiu a càrrec de Pere Aragonès i Marta Vilalta.
"Si tot ve beneït i controlat des de dalt, per què ser militant de base? Per ser una simple corretja de transmissió de dalt a baix?", plantegen
"Si tot ve beneït i controlat des de dalt, per què ser militant de base? Per ser una simple corretja de transmissió de dalt a baix?", sentencia el document, que també apunta que aquest pot ser el motiu pel qual el creixement de votants que experimenta ERC no es correspon amb un increment del nombre de militants. Argumenten, a més, que les bases poden haver arribat a la conclusió que la sensació de "desequilibri entre democràcia directa" i la "democràcia representativa, on alguns decideixen per tothom" pot haver motivat que aquest model de gestió sigui "qüestionable".
Així doncs, en la carpeta de propostes concretes que voldrien que fossin ateses per la direcció, plantegen que es consulti per referèndum a la militància les qüestions que siguin d'especial rellevància política i que algunes de les decisions siguin ratificades "obligatòriament" per les assemblees territorials o els militants. Amb una modificació dels estatuts del partit caldria especificar quines decisions han de ser ratificades per les bases.
Més formació i més pes de les federacions territorials
A nivell organitzatiu, aquest sector d'ERC subratlla la importància d'estimular la formació dels quadres del partit tant a nivell nacional com territorial. De fet, en la proposta de direcció que es votarà al setembre, els republicans ja preveuen que la figura de Jordi Roig, actual secretari de finances, assumeixi també el rol de gerent i fomenti la captació de talent i la formació dels dirigents del partit.
Una altra de les peticions que fa el sector encapçalat per Tardà i Rufián és que, també via modificació estatutària, als comitès electorals hi participin presidents de les federacions regionals o comarcals. Entenen que això permetria prioritzar el criteri territorial en la confecció de llistes, així com consensuar estratègies i objectius entre la direcció nacional i les territorials. Per últim, també demanen evitar les acumulacions de càrrecs.
Els documents impulsats per aquest sector del partit busquen influir en l'elaboració de la ponència estratègica i fomentar el debat en el congrés d'ERC que s'afrontarà en els pròxims mesos, quan el partit preveu endreçar-se per adaptar-se tant al creixement electoral experimentat com reforçar-se després dels efectes de la judicialització, que han fet més complex el funcionament del partit.