El 77% de sobiranistes vol acollir més refugiats, 30 punts més que els unionistes

La ciutadania i les institucions catalanes han reclamat insistentment la necessitat d'acollir més refugiats, qüestionant així el gir de Pedro Sánchez en la política migratòria del seu govern. I aquest clam coincideix amb la voluntat d'una majoria del país, segons la darrera enquesta òmnibus de la Generalitat, elaborada a finals del 2018 pel Centre d'Estudis d'Opinió. En tot cas, les ganes d'acollir són clarament superiors entre els votants de forces sobiranistes que entre els d'unionistes.

Segons el baròmetre, el 62,3% dels catalans està d'acord o molt d'acord en que "Catalunya aculli més persones refugiades", per només un 26% que hi està en desacord o molt en desacord. Malgrat tot, entre els enquestats que van votar partits sobiranistes en les catalanes del 2017 (electors de JxCat, ERC, comuns i CUP), el nivell d'acceptació arriba fins al 76,7% i el rebuig es queda en el 16,8%. En canvi, només un 46,8% dels votants unionistes (de Cs, PSC i PP) està d'acord en rebre més refugiats i fins a un 37,4%, en desacord, unes xifres força més equilibrades.

En tot cas, aquesta voluntat d'acollir no respon només a una major acceptació de la immigració al país, ja que, segons la mateixa enquesta, un 69% dels electors sobiranistes creu que el grau de convivència amb els immigrants és ara bona o molt bona, un percentatge que cau només fins al 62,7% en el cas dels votants unionistes. Els inconvenients percebuts de viure junt a immigrants, per tant, només explicaria poc més de sis punts dels trenta de diferència pel que fa a l'acceptació de més refugiats
 
Si s'analitzen les respostes detalladament pels electors de cada partit, els més predisposats a acollir són els de la CUP (91,7%), seguits pels dels comuns (84,7%) i ERC (77%), amb JxCat en quart lloc (66,2%). Els votants de les tres forces unionistes queden per darrere.

Només els del PSC són els únics que majoritàriament voldrien més refugiats (61,3%), malgrat que el govern espanyol, en mans del PSOE, no avala aquesta postura. En canvi, els de Cs hi estan més en desacord (44,8%) que d'acord (34,4%), com els del PP (68,8% de desacord, tot i que amb una mostra reduïda).
 
Hi ha altres variables que evidencien una correlació entre posicions vinculades al sobiranisme i el suport a rebre més refugiats. Una de molt clara és la visió de l'empresonament i exili dels líders independentistes processats al Suprem. Mentre que un 71,2% dels enquestats que ho consideren injustificat demana acollir més, només ho vol un 34,8% dels que veuen justificades la presó i l'exili. I un 50,4% d'aquests segons no vol més refugiats.
 
De la mateixa manera, els enquestats favorables a que Catalunya tingui seleccions esportives oficials també són els que més a favor estan d'acollir nous refugiats. El 66,6% dels partidaris de les seleccions catalanes ho és també de rebre'n més, un percentatge que cau fins al 52,4% entre els que rebutgen l'oficialitat de la selecció catalana en competicions esportives. Sembla, doncs, que s'esquerda el discurs que equipara independentisme amb aixecar murs.
 
Així mateix, tant els enquestats que van tenir el català com a llengua materna com els que són bilingües de naixement tendeixen especialment a voler acollir més refugiats, amb percentatges propers o superiors al 70%. En canvi, tan sols un 57,2% dels que van ser educats a casa en castellà també hi donen suport, quasi 13 punts menys. Els catalans amb altres llengües maternes es troben en un punt mig d'acceptació a acollir nous refugiats.
 
El projecte nacional no és l'únic element vinculat al suport a rebre més refugiats, ja que l'eix social també hi té un pes clar. Els més partidaris d'augmentar el nombre de persones acollides és especialment elevat entre els catalans que es defineixen d'extrema esquerra (88,5%), així com també els d'esquerres (77,3%) o els de centre esquerra (69,3%). En canvi, el percentatge cau molt en els que es defineixen entre el centre i la dreta, que es queden en el 50% o lleugerament per sota.
 
El nivell educatiu és un altre element clau per explicar el suport a acollir nous refugiats. Els catalans amb un nivell educatiu que es queda en la primària o menys només hi estan d'acord en menys del 40% de les respostes. A mesura que l'ensenyament reglat assolit augmenta, també ho fa en paral·lel el suport a l'acolliment, fins al punt que, entre els enquestats amb nivell universitari o de formació professional de segon grau, un 76,9% ho veu amb bons ulls.
 
Els catalans més joves estan igualment més oberts a acceptar més refugiats. Entre els que tenen menys de 35 anys, ho veuen bé quasi el 75% dels enquestats, un percentatge que cau fins al 65,8% entre els de 35 a 49 anys i al 61,4% en els d'entre 50 i 64 anys. Finalment, només un 46,6% dels catalans de 65 o més anys ho avala. Unes dades que també poden estar vinculades amb les dels nivells d'estudis, ja que la gent gran acostuma a tenir, de mitjana, una educació reglada més curta.
 
Per altra banda, els homes sembla que estiguin lleugerament més a favor de l'acollida. En concret, un 66,1% de catalans està d'acord o molt d'acord en rebre més refugiats per un 58,7% de les catalanes, més de set punts per sota.
 
En canvi, no sembla que la grandària del municipi tingui un pes rellevant a l'hora d'avalar o no aquesta reivindicació. En tots els grups en què s'agrupen els municipis, el percentatge d'acceptació és similar i, en tot cas, cau lleugerament en les ciutats mitjanes, de 50.001 a 150.000 habitants, fins a un 49,2% d'acord, mentre que aquest creix sobretot a Barcelona, on s'enfila fins al 70,6%.
 
Finalment, hi pot haver també certa relació entre les dificultats econòmiques dels enquestats i l'acceptació de rebre nous refugiats, els quals es poden percebre com a nous competidors per part dels catalans que pateixen penúries. Així, un 65,6% dels enquestats que no tenen problemes per pagar l'habitatge (lloguer, hipoteca o despeses de comunitat) veu bé acollir més refugiats, un percentatge que cau fins al 51,1% entre aquells que sí que tenen dificultats.
 

METODOLOGIA D'ANÀLISI

Totes les dades d'aquesta anàlisi s'han extret de l'enquesta òmnibus de la Generalitat de Catalunya del 2018, elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió entre el 22 d'octubre i el 13 de novembre de l'any passat i feta pública el 13 de febrer d'aquest 2019, amb una mostra de 1.200 enquestats. A l'hora de diferenciar entre votants sobiranistes o unionistes, s'han situat en el primer grup els electors de forces independentistes i, en el segon, els de Cs, PSC i PP, mentre que els comuns s'han situat entre els primers, ja que defensen el dret a decidir i es defineixen com a sobiranistes. Els encreuaments de dades s'han fet sense manipular-les ni ponderar-les, per bé que algunes s'han agrupat, en casos de mostres molt petites o per facilitar l'anàlisi (les respostes "no ho sap" i "no contesta" o, en el cas de la llengua materna, els idiomes menys esmentats s'han sumat a la categoria "altres").