13
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
15
d'agost
a les
8:25h
ERC té ja als fogons la línia estratègica que haurà d'aprovar al congrés d'aquesta tardor. Els d'Oriol Junqueras couen a foc lent la ponència política que fixarà el rumb republicà en una etapa en què vol consolidar la seva hegemonia i aspirar a la presidència de la Generalitat. I en aquest procés de confecció hi ha veus amb pes dins del partit que busquen influir en la pauta que se seguirà per assolir aquest objectiu. Un sector d'ERC ha elaborat uns documents, als quals ha tingut accés NacióDigital, en què advoquen per la convocatòria d'eleccions catalanes i la formació d'un govern de "front ampli" que, més enllà de formacions independentistes, inclogui els comuns.
La proposta esbossada és avalada pel sector afí a dirigents com Joan Tardà i Gabriel Rufián. De fet, el primer ja ha defensat obertament que hi hagi eleccions després de la sentència del Suprem sobre l'1-O, mentre que el segon va expressar públicament a principis de juliol que, sota el seu punt de vista, el futur Govern ha de passar per "coalicions amb els comuns".
Fonts de la direcció d'ERC han aclarit a NacióDigital que aquests documents en cap cas són el posicionament oficial de la formació, sinó la diagnosi i la proposta que fan uns dirigents. El pròxim 15 de setembre se sotmetrà a votació l'equip encapçalat pel tàndem Oriol Junqueras i Marta Rovira per dirigir ERC, proposta que no competirà amb cap altra llista. Però després, entre octubre i novembre, serà el moment de definir l'estratègia.
Per elaborar aquesta ponència estratègica, primer s'escollirà una comissió redactora avalada pel consell nacional i després s'obrirà un procés d'esmenes perquè finalment sigui aprovat per la militància. Fonts de la direcció expliquen que aquests documents han estat compartits pel sector afí a Tardà i Rufián i que totes les propostes "es tindran en compte", però que en tot cas serà a través dels processos formals quan es podran vehicular les consideracions que la militància creguin oportunes.
Altres dirigents de la cúpula, però, veuen amb recels el que consideren que és una "proposta alternativa" a la que es farà des de l'equip de Junqueras. "Sorprèn que Tardà encapçali una alternativa a Junqueras i Rovira", asseguren.
Els partidaris d'aquesta via sostenen que ERC ha de prendre "les iniciatives necessàries per tal d'ocupar el lideratge del procés". Això passa, argumenten, per convocar eleccions "quan abans millor" per dificultar els "interessos creuats" que asseguren que tenen tant Junts per Catalunya com el PSC. La lectura que fan és que els primers busquen "recuperar el terreny perdut", mentre que els socialistes pretenen "barrar el pas al protagonisme creixent" d'ERC.
La "dialèctica estèril" per investir Puigdemont i el "dèficit de lideratge" de Torra
De fet, en el balanç que fa aquest sector dels republicans de la trajectòria des del gener del 2018, consideren un "èxit" del partit haver aconseguit un "Govern efectiu no supeditat a Waterloo", així com la superació d'una "dialèctica estèril que abonava la tesi de la conveniència d'investir Carles Puigdemont".
També hi destaquen que s'han evitat iniciatives parlamentàries que podien derivar en noves inhabilitacions -del president del Parlament, Roger Torrent, en aquest cas-. Igualment, celebren que ERC hagi aconseguit "encarar el debat interessat sobre la unitat de l'independentisme" per donar continuïtat a la fórmula de Junts pel Sí.
Sobre el president de la Generalitat, Quim Torra, asseguren que s'han fet evidents "dèficits de lideratge" i "posicionaments contradictoris". Posen com a exemple que s'hagi passat d'"alimentar l'imaginari d'un nou momentum insurreccional" quan arribés la sentència de l'1-O a defensar ara que cal esgotar la legislatura.
Si bé l'objectiu verbalitzat per ERC en els darrers mesos per afrontar el conflicte amb l'Estat ha estat el d'"acumular forces més enllà de les de caràcter reactiu" a través de l'acció governamental, aquest sector dels republicans conclou que aquesta via per aconseguir més suport popular a l'independentisme "no ha rendit prou". "La manca estructural de recursos i la impossibilitat manifesta de capacitat política per aprovar els pressupostos en són prova", sosté el document. A més, donen per fet que la CUP i els comuns no canviaran d'opinió per facilitar l'aprovació dels comptes.
Per aquest motiu, sostenen que cal la convocatòria d'unes noves eleccions en les quals ERC ha d'aspirar a consolidar-se com el "pal de paller de l'hegemonia de les esquerres catalanes". En aquest sentit, defensen que caldria configurar un Govern de "front ampli" del qual formessin part tant els partits independentistes com els no independentistes que defensen el referèndum. És a dir, els comuns.
"Per culminar el procés cal que siguem capaços de bastir propostes noves, realistes i realitzables adreçades als compatriotes que no estan prou convençuts de la independència o no en participen", afirma el text.
ERC és, insisteixen, l'"únic" partit que pot aspirar a vertebrar un govern que se sustenti "en una base social més àmplia". Un executiu que haurà d'intentar "cercar un diàleg franc" amb el PSC perquè tindrà vocació d'aconseguir l'amnistia dels empresonats i el retorn dels exiliats, i aconseguir un acord amb el govern espanyol que culmini en un referèndum en el qual se sentin representats independentistes i no independentistes.
Tornar a demanar el referèndum i, com a darrer recurs, la desobediència
La via prioritària, aclareixen, ha de ser l'acumulació de forces internes, aliances amb forces progressistes de l'estat espanyol, internacionalització de la causa i l'acord amb el govern espanyol per celebrar un referèndum. Sostenen que s'hauria de fer un nou intent de reclamar-lo, com el que van fer de forma infructífera al 2014 al Congrés Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera.
Aquest sector d'ERC, però, no descarta la via de la desobediència en cas que l'executiu espanyol mantingui el bloqueig a un desllorigador del conflicte. Si es dona aquest escenari, consideren que es veuran "abocats a construir una acció que faci possible de manera efectiva la República a través de la convocatòria unilateral d'un nou referèndum similar al de l'1-O o mitjançant una nova declaració d'independència".
El sector que representen Tardà i Rufián ha posat negre sobre blanc a la via que consideren que pot portar ERC a consolidar la seva hegemonia, tot i ser conscients dels costos i crítiques que aquest camí pot suposar en una part de l'independentisme. De fet, el líder dels republicans al Congrés va guanyar les eleccions del 28-A a Catalunya abanderant un independentisme de tarannà dialogant amb l'Estat, el paradigma del qual va ser l'abstenció a la investidura fallida de Pedro Sánchez el passat 25 de juliol.
A l'espera de la presentació de la ponència oficial, ERC treballa per una pauta de futur que buscarà un equilibri entre mantenir el pols contra els efectes de la judicialització i la gestió d'un conflicte enquistat que no bloquegi la governabilitat. Tot plegat, en paral·lel a una pugna amb Junts per Catalunya, que té pendent de resoldre com s'organitza i per quina via pretén transitar.
La proposta esbossada és avalada pel sector afí a dirigents com Joan Tardà i Gabriel Rufián. De fet, el primer ja ha defensat obertament que hi hagi eleccions després de la sentència del Suprem sobre l'1-O, mentre que el segon va expressar públicament a principis de juliol que, sota el seu punt de vista, el futur Govern ha de passar per "coalicions amb els comuns".
Fonts de la direcció d'ERC han aclarit a NacióDigital que aquests documents en cap cas són el posicionament oficial de la formació, sinó la diagnosi i la proposta que fan uns dirigents. El pròxim 15 de setembre se sotmetrà a votació l'equip encapçalat pel tàndem Oriol Junqueras i Marta Rovira per dirigir ERC, proposta que no competirà amb cap altra llista. Però després, entre octubre i novembre, serà el moment de definir l'estratègia.
La direcció aclareix que aquest no és el posicionament oficial del partit, però hi ha qui ho veu com una "ponència alternativa" a la que impulsaran l'equip de Junqueras i Rovira
Per elaborar aquesta ponència estratègica, primer s'escollirà una comissió redactora avalada pel consell nacional i després s'obrirà un procés d'esmenes perquè finalment sigui aprovat per la militància. Fonts de la direcció expliquen que aquests documents han estat compartits pel sector afí a Tardà i Rufián i que totes les propostes "es tindran en compte", però que en tot cas serà a través dels processos formals quan es podran vehicular les consideracions que la militància creguin oportunes.
Altres dirigents de la cúpula, però, veuen amb recels el que consideren que és una "proposta alternativa" a la que es farà des de l'equip de Junqueras. "Sorprèn que Tardà encapçali una alternativa a Junqueras i Rovira", asseguren.
Els partidaris d'aquesta via sostenen que ERC ha de prendre "les iniciatives necessàries per tal d'ocupar el lideratge del procés". Això passa, argumenten, per convocar eleccions "quan abans millor" per dificultar els "interessos creuats" que asseguren que tenen tant Junts per Catalunya com el PSC. La lectura que fan és que els primers busquen "recuperar el terreny perdut", mentre que els socialistes pretenen "barrar el pas al protagonisme creixent" d'ERC.
La "dialèctica estèril" per investir Puigdemont i el "dèficit de lideratge" de Torra
De fet, en el balanç que fa aquest sector dels republicans de la trajectòria des del gener del 2018, consideren un "èxit" del partit haver aconseguit un "Govern efectiu no supeditat a Waterloo", així com la superació d'una "dialèctica estèril que abonava la tesi de la conveniència d'investir Carles Puigdemont".
També hi destaquen que s'han evitat iniciatives parlamentàries que podien derivar en noves inhabilitacions -del president del Parlament, Roger Torrent, en aquest cas-. Igualment, celebren que ERC hagi aconseguit "encarar el debat interessat sobre la unitat de l'independentisme" per donar continuïtat a la fórmula de Junts pel Sí.
Sobre el president de la Generalitat, Quim Torra, asseguren que s'han fet evidents "dèficits de lideratge" i "posicionaments contradictoris". Posen com a exemple que s'hagi passat d'"alimentar l'imaginari d'un nou momentum insurreccional" quan arribés la sentència de l'1-O a defensar ara que cal esgotar la legislatura.
Si bé l'objectiu verbalitzat per ERC en els darrers mesos per afrontar el conflicte amb l'Estat ha estat el d'"acumular forces més enllà de les de caràcter reactiu" a través de l'acció governamental, aquest sector dels republicans conclou que aquesta via per aconseguir més suport popular a l'independentisme "no ha rendit prou". "La manca estructural de recursos i la impossibilitat manifesta de capacitat política per aprovar els pressupostos en són prova", sosté el document. A més, donen per fet que la CUP i els comuns no canviaran d'opinió per facilitar l'aprovació dels comptes.
En els documents, aquest sector d'ERC defensa que caldrà "cercar un diàleg franc" amb el PSC per aconseguir l'amnistia de presos i exiliats i el referèndum acordat
Per aquest motiu, sostenen que cal la convocatòria d'unes noves eleccions en les quals ERC ha d'aspirar a consolidar-se com el "pal de paller de l'hegemonia de les esquerres catalanes". En aquest sentit, defensen que caldria configurar un Govern de "front ampli" del qual formessin part tant els partits independentistes com els no independentistes que defensen el referèndum. És a dir, els comuns.
"Per culminar el procés cal que siguem capaços de bastir propostes noves, realistes i realitzables adreçades als compatriotes que no estan prou convençuts de la independència o no en participen", afirma el text.
ERC és, insisteixen, l'"únic" partit que pot aspirar a vertebrar un govern que se sustenti "en una base social més àmplia". Un executiu que haurà d'intentar "cercar un diàleg franc" amb el PSC perquè tindrà vocació d'aconseguir l'amnistia dels empresonats i el retorn dels exiliats, i aconseguir un acord amb el govern espanyol que culmini en un referèndum en el qual se sentin representats independentistes i no independentistes.
Tornar a demanar el referèndum i, com a darrer recurs, la desobediència
La via prioritària, aclareixen, ha de ser l'acumulació de forces internes, aliances amb forces progressistes de l'estat espanyol, internacionalització de la causa i l'acord amb el govern espanyol per celebrar un referèndum. Sostenen que s'hauria de fer un nou intent de reclamar-lo, com el que van fer de forma infructífera al 2014 al Congrés Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera.
Aquest sector d'ERC, però, no descarta la via de la desobediència en cas que l'executiu espanyol mantingui el bloqueig a un desllorigador del conflicte. Si es dona aquest escenari, consideren que es veuran "abocats a construir una acció que faci possible de manera efectiva la República a través de la convocatòria unilateral d'un nou referèndum similar al de l'1-O o mitjançant una nova declaració d'independència".
El sector que representen Tardà i Rufián ha posat negre sobre blanc a la via que consideren que pot portar ERC a consolidar la seva hegemonia, tot i ser conscients dels costos i crítiques que aquest camí pot suposar en una part de l'independentisme. De fet, el líder dels republicans al Congrés va guanyar les eleccions del 28-A a Catalunya abanderant un independentisme de tarannà dialogant amb l'Estat, el paradigma del qual va ser l'abstenció a la investidura fallida de Pedro Sánchez el passat 25 de juliol.
A l'espera de la presentació de la ponència oficial, ERC treballa per una pauta de futur que buscarà un equilibri entre mantenir el pols contra els efectes de la judicialització i la gestió d'un conflicte enquistat que no bloquegi la governabilitat. Tot plegat, en paral·lel a una pugna amb Junts per Catalunya, que té pendent de resoldre com s'organitza i per quina via pretén transitar.