Keitel, Thurman, Jackson... quin actor o actriu ha participat en més films de Tarantino?

Els grans directors de la història del cinema sempre han treballat amb diversos intèrprets que s'han convertit en musses, protagonistes i companys de viatge de les seves millors pel·lícules. Quentin Tarantino n'és un. Érase una vez en... Hollywood arriba a les sales de cinema aquest dijous, amb un conjunt d'actors i actrius que han acompanyat el director al llarg de les dècades, afegint-hi noves incorporacions. Però quins han estat els actors que han participat en més films de Tarantino?

Desgranem els intèrprets que han acompanyat més vegades en els films individuals de Tarantino, creats i dirigits exclusivament per ell. Per això queden fora del recompte pel·lícules com Abierto hasta el amanecer o Sin City.



Actors i actrius com Uma Thurman, Leonardo DiCaprio, Christoph Waltz, Brad Pitt o Steve Buscemi han estat molt claus en films de renom de Quentin Tarantino però han participat en molt poques pel·lícules comparat amb altres com Jackson o Madsen.

Nova pel·lícula, aquest dijous

Érase una vez... en Hollywood s'estrena aquest dijous amb un repartiment d'autèntic luxe. La desena i nova pel·lícula de Tarantino comptarà amb Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Al Pacino, Kurt Russell, Michael Madsen, Tim Roth... El director comptarà amb diversos actors recurrents dels seus millors films. Diàlegs estrafolaris, violència explícita, personatges surrealistes i escenes que ja són llegenda són alguns dels ingredients de la filmografia de Quentin Tarantino.

El nou film es va estrenar al Festival de Cannes 2019 amb una rebuda molt positiva per part de la crítica, que sempre ha estat molt de mirar-se amb lupa les obres cinematogràfiques de Tarantino. Presentarà la indústria de Hollywood dels anys 60, homenatjant actors, estudis i escenaris d'aquella època. En el transfons, dos actors (DiCaprio i Pitt) conviuran amb tot un seguit de personatges, entre ells Sharon Tate (Robbie), l'actriu que va patir la massacre indiscriminada dels psicòpates assassins de Charles Manson.

El llegat de Tarantino

Les deu pel·lícules del director de 56 anys (una onzena, en col·laboració de Robert Rodríguez i Frank Miller, Sin City) conformen una de les filmografies més sòlides de la història contemporània del cinema. Diverses estan considerades films de culte i altres, pel seu argument esbojarrat, violent i explícit, una fantasia a ulls del públic generalista. La crítica ha aplaudit i reconegut les seves obres, sobretot en l'apartat creatiu: diverses nominacions i dues estatuetes dels Oscar per Pulp Fiction i Django Unchained, en la categoria de millor guió original.

Els ingredients de la filmografia de Tarantino han anat madurant amb el temps, tot i que el director va estrenar-se amb un nivell altíssim. Reservoir Dogs és la seva òpera prima, on va presentar-se en societat amb una declaració d'intencions clara: conversacions surrealistes, una violència excessiva i atenció quirúrgica als detalls. Quentin Tarantino és un amant, un creador, un obsessiu i un geni del cinema. Independentment dels gustos del públic i de la crítica, negar-li aquests adjectius seria faltar a la veritat. 

Va començar la seva carrera amb una embranzida reservada només per a les llegendes del setè art. Pulp Fiction el va elevar a les estrelles i a partir d'aquestes dues cintes va començar a experimentar a través dels gèneres, ambientacions i personatges singulars. Des d'un comando jueu de la Segona Guerra Mundial (Inglourious Basterds), passant per la venjança (Kill Bill) fins a les temàtiques més crues de la història dels Estats Units com l'esclavatge o la Guerra Civil (Django Unchained).

Provocar per provocar?

En una entrevista a El País, Quentin Tarantino ha explicat que en l'actualitat "ser un provocador no és fàcil". Les seves pel·lícules poden ser considerades, sense cap mena de dubte, com a provocatives. Però aquesta provocació respon a alguna necessitat, a alguna mena de crítica social? El director va arribar a estar "enfadat amb el món" i ho projectava a les seves obres. Això justifica la seva elevada violència, el seu llenguatge ofensiu o els temes delicats que tracta, com el racisme o el masclisme?

El mateix director ha explicat que no es veu amb 60 anys rodant per tot el planeta "ni buscant exteriors". La seva ment privilegiada pel cinema i cultivada durant dècades de joventut gràcies als vídeos VHS -va treballar en un videoclub- han ajudat a crear una cultura amb milions de seguidors. Tarantino no provoca gratuïtament. La seva obra beu d'una obsessió cinematogràfica, de desenes de gèneres i d'una qualitat pels guions que serà recordada durant molts i molts anys.

Érase una vez... en Hollywood podria ser de les últimes pel·lícules del director, convertint-se en un dels capítols més madurs de la seva carrera, rodejat d'un repartiment ple de talent. Un cant sobre la seva vida, ja que viu a Los Ángeles des que tenia tres anys. "Per mi els detalls són molt importants", ha assegurat sempre. Quentin Tarantino, per al públic i per al cinema, també ho és, d'important. Aquest dijous ho tornarem a recordar en retrobar-nos-el.