Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Un estiu de cinema a la Filmoteca de Catalunya

La filmoteca del Raval de Barcelona ofereix fins al setembre un cicle sobre musicals i una exposició sobre el director de cinema polonès Krzysztof Kieślowski

per NacióDigital, 15 d'agost de 2019 a les 07:00 |
Seu de la Filmoteca, al barri del Raval | Adrià Costa
Un any més, la Filmoteca de Catalunya no tanca per vacances i ha decidit refrescar els càlids dies de l'estiu amb una oferta variada per als cinèfils més assedegats. Aquesta institució, amb seu al Raval de Barcelona i gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat, manté en cartell durant els mesos d'agost i setembre el cicle Musicals, tal com sonen, que va arrencar el passat juliol, així com una exposició de fotografies i cartells de pel·lícules del director polonès Krzysztof Kieślowski, l'autor de films ja clàssics com els que formen la Trilogia dels colors o Decàleg.

El passat 2 de juliol va començar a la Filmoteca el cicle Musicals, tal com sonen, un repàs cronològic, eclèctic i exhaustiu -una seixantena de pel·lícules- del bo i millor del gènere cinematogràfic que més ha fet ballar i cantar. Des dels clàssics de la meca de Hollywood que han inspirat "remakes", com A Star is Born (1954), a la més recent i oscaritzada La La Land (2016).
 

Imatge de la pel·lícula La La Land Foto: Filmoteca
 

En el menú del cicle hi trobem imprescindibles del cine nord-americà com An American in Paris (1951) o Grease (1978) i rareses com One from the Heart (1981) de Francis Ford Coppola o Pennies from Heaven (1981) de Herbert Ross. Però en la selecció també hi ha films procedents d'altres latituds com el Japó (Jazz musume tanjo, 1957), França (Une chambre en ville, 1982) o l'Argentina (Sur, 1988).
 

Imatge del musical Grease Foto: Filmoteca


Els biopics de grans figures de la música també hi estan representats amb el de Jerry Lee Lewis a Great Balls of Fire (1989), Amadeus (1984), Farinelli (1994) o Ray (2004), i altres films documenten concerts mítics com el darrer de The Band a The Last Waltz (1978), de Martin Scorsese, o la música com a element d'integració política i social a La Nova Cançó (1976) de Francesc Bellmunt.

També hi ha un record a una de les figures cabdals del musical que recentment ha desaparegut, Stanley Donen. A principis d’agost es van poder veure algunes de les seves pel·lícules musicals -com la icònica Singin’ in the rain (1951)- i, fins a final de mes, l’homenatge s’eixampla amb films d’altres gèneres de la seva brillant filmografia, com Charade (1963) o Indiscreet (1958), en el cicle El feeling de Stanley Donen.

El cicle Musicals, tal com sonen es podrà veure fins al 12 de setembre. Per consultar el programa i comprar entrades, consulteu el web de la Filmoteca.

La memòria de Kieślowski​

Pel que fa al cinema més d'autor, i després del cicle de pel·lícules seves que es van projectar el mes de juliol, la Filmoteca acull fins al 29 de setembre l'exposició Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria.
 

Imatge de l'exposició "Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria" Foto: Filmoteca
 

Krzysztof Kieślowski (Varsòvia, 1941-1996) es va formar com a documentalista i mai no va deixar de ser-ho. Els seus films sovint van ser prohibits, però el sistema comunista no li va impedir continuar.
 
La mostra, produïda pel Museu de Cinematografia de Lodz (Muzeum Kinematografii w Łodzi) i que ara acull la Filmoteca de Catalunya, documenta la trajectòria artística del director de Dekalog (Decàleg) a través d'una vintena de cartells de les seves pel·lícules.
 

Imatge de l'exposició "Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria" Foto: Filmoteca


Aquest material conviu amb una trentena de fotografies fetes pel mateix realitzador mentre estudiava a l'Escola Superior de Cinema de Lodz i que provenen de l'Instytut Polski (l'Instituto Polaco de Cultura en Madrid) i la projecció d'un documental realitzat per l'assistent de direcció del mateix Kieślowski (I'm so so de Krzysztof Wierzbicki, 1998) i produït per la televisió danesa.

En el film es mostra el director com un home modest i amb una gran curiositat intel·lectual i fou gravat durant un retir voluntari, uns mesos abans de la seva mort. Kieślowski hi respon a algunes preguntes sobre la seva vida i els seus films.
 

Cartell de l'exposició "Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria" Foto: Filmoteca

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació