Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

MIGRACIONS

D'acollir l'Aquarius a vetar l'Open Arms: els girs de la política migratòria de Sánchez

Poc després d'entrar a la Moncloa, el president espanyol obria el port de València al vaixell de l'ONG catalana, mentre que ara el seu executiu es nega a fer el mateix

per Andreu Merino , 12 d'agost de 2019 a les 20:20 |
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu al Congrés | ACN
"Haver salvat la vida a 630 persones fa que pensi que val la pena dedicar-se a la política". Així valorava el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, la decisió d'obrir el port de València el juny del 2018 per acollir el vaixell humanitari Aquarius, de l'ONG SOS Mediterranée, amb 629 persones a bord. 

L'obertura de ports, però, no s'ha repetit. Tampoc amb el vaixell Open Arms, de l'ONG catalana homònima, que fa onze dies que navega en aigües internacionals amb més de 150 persones a bord, rescatades al Mediterrani Central. Dies enrere, el govern espanyol ja donava a entendre que el cas de l'Aquarius havia estat una excepció, i la seva portaveu emplaçava l'embarcació a atracar al "port més proper", que en aquest cas seria a Itàlia o Malta.


En una entrevista publicada per El País aquest diumenge, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, apujava el to contra l'ONG d'Oscar Camps, a qui qualificava d'"abanderats de la humanitat que no han de prendre mai una decisió". La comparació entre la declaració d'Ábalos i la de Sánchez, que encapçala aquest text, evidencia el gir de les polítiques migratòries del president espanyol.

L'Aquarius, una excepció


El 17 de juny del 2018 els tres vaixells de la flota Aquarius de l'ONG Sos Mediterranée atracaven al port de València amb 629 persones a bord. La capital del Túria obria les seves portes amb l'autorització de l'estat espanyol, només setze dies després que triomfés la moció de censura de Pedro Sánchez per fer fora de la Moncloa Mariano Rajoy.

Amb un desplegament mediàtic sense precedents, els migrants rescatats al Mediterrani van trepitjar territori espanyol. Aleshores, Sánchez assegurava que era l'"obligació" del govern espanyol oferir un port segur a les naus de salvament. "Complim amb els compromisos internacionals en matèria de crisi humanitàries", deia l'ara president en funcions. 


Bloqueig de vaixells humanitaris

Les primeres evidències del canvi de criteri del govern del PSOE arribaven tan sols uns mesos després. Al gener, el govern espanyol va prohibir a l'Open Arms salpar del port de Barcelona. Una decisió aplaudida pel ministre d'Interior ultradretà d'Itàlia, Matteo Salvini.


Li va passar el mateix a l'Aita Mari. El buc basc va haver de tornar al port de Pasaia (Guipúscoa) després que l'executiu de Sánchez li negués els permisos necessaris per fer tasques de rescat al Mediterrani. En els dos casos, l'Estat argumentava que les embarcacions havien d'arribar a acords amb les autoritats corresponents si desitjaven fer rescats en aigües que no fossin de jurisdicció espanyola. "El govern espanyol no deixa salpar l'Open Arms perquè té por de la ultradreta", deia aleshores el fundador de l'ONG, Òscar Camps, a NacióDigital

Sánchez va bloquejar els vaixells Open Arms i Aita Mari després d'obrir el port de València a l'Aquarius

Finalment Sánchez va permetre que l'Open Arms es desplacés fins a les illes gregues de Lesbos i Samos, per traslladar-hi material humanitari però amb la prohibició de fer-hi rescats. El 26 de juny, però, Camps anunciava que desobeïen la prohibició i es dirigien cap a aigües del Mediterrani Central. 

Retallades i comandament policial a Salvament Marítim

El gir del govern Sánchez en la qüestió migratòria no ha afectat només les operacions de vaixells humanitaris privats, sinó també el funcionament de l'ens dependent de l'Estat que s'encarrega de les tasques de rescat, Salvament Marítim.

Fa un any, el Consell de Ministres aprovava l'ús d'un comandament únic per coordinar els salvaments a la frontera sud i atorgava la màxima capacitat de decisió a la Guàrdia Civil. L'executiu justificava la decisió per l'augment -segons dades publicades pel govern espanyol- del 300% d'arribades a Gibraltar el 2017, en comparació amb el 2013.

La decisió que el comandament de les operacions recaigués en la Guàrdia Civil no va caure bé a Salvament Marítim. A les crítiques de deixadesa de funcions en l'acollida d'immigrants fetes pel sindicat majoritari de l'ens, la CGT, s'hi van sumar al juny les mobilitzacions contra la retallada de pressupost d'un 30% de les tripulacions aèries de Salvament Marítim, externalitzades a través de l'empresa Babcock.

Concertines i devolucions en calent

La frontera sud també ha estat escenari d'un altre gir de 180 graus en les polítiques del PSOE. El 2005 el govern espanyol liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va instal·lar filferros amb ganivetes a la frontera de Ceuta i Melilla amb el Marroc.

Amb l'arribada de Sánchez a la Moncloa, el seu ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska va prometre retirar-les, però les concertines continuen al mateix lloc. Això sí, abans de les darreres eleccions espanyoles, el PSOE va incloure de nou al seu programa la promesa de retirar-les i substituir-les per mecanismes menys lesius per a les persones que intentin entrar al territori espanyol.

El PSOE ha passat de criticar les devolucions en calent a defensar-les davant del Tribunal d'Estrasburg

El gir socialista en polítiques migratòries no només l'han experimentat aquelles persones que han intentat saltar les tanques, sinó aquelles que han aconseguit fer-ho. Amb el PP a la Moncloa, els socialistes van denunciar les anomenades devolucions en calent, aquelles deportacions als països d'origen que es duen a terme sense aplicar als migrants cap protecció prevista per la llei d'estrangeria. "Vulneren el dret de petició d'asil i de protecció internacional", deia aleshores el PSOE.

Tres anys després, però, l'escenari canviava. Amb el triomf de a moció de censura va ser el PSOE qui va recórrer una sentència del Tribunal d'Estrasburg que condemnava l'Estat per dues devolucions en calent fetes el 2013. "No hi ha expulsió sinó prevenció d'entrada", argumentava el govern. Un argument molt similar al de la "frontera flexible" que utilitzava el ministre d'Interior de Rajoy, Jorge Fernández Díaz i que es basa en la defensa que la frontera no comença a la tanca sinó en la línia que els cossos policials estableixen cada cop que un grup de migrants arriba a territori espanyol.

Atenció sanitària no garantida

L'aprovació d'un reial decret per garantir l'atenció sanitària universal va ser de les primeres mesures impulsades per Sánchez després de convertir-se en president. L'objectiu era revertir un altre reial decret, aprovat pel PP, que excloïa del sistema sanitari bona part de la població migrant en situació irregular.

Un any després, però, Amnistia Internacional i els col·lectius favorables a l'atenció sanitària universal qüestionen que aquesta sigui efectiva a l'estat espanyol. Segons aquests col·lectius, fins a 1.300 persones han denunciat la seva exclusió del sistema. Denuncien que cal acreditar una estada al país superior a 90 dies amb documents difícils d'aconseguir i que, a més, la falta de concreció del decret fa que cada autonomia l'apliqui en funció de la seva interpretació.

Llei d'estrangeria

En el capítol de promeses electorals, el PSOE incloïa al seu programa per a les eleccions espanyoles del 28-A una reforma de la Llei d'Estrangeria per "flexibilitzar" les vies per a la immigració legal.
Barcelona i el Govern han demanat canvis per regularitzar els manters. Foto: Adrià Costa

El compromís no s'ha traduït en cap pas endavant en aquest sentit i si bé és cert que el govern espanyol està en funcions des de la convocatòria dels comicis, l'executiu té la capacitat d'aprovar un decret i sotmetre'l a votació al Congrés.

Altres administracions han demanat a Sánchez que materialitzi la seva promesa. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha apuntat la possibilitat de concedir permisos de treball temporals als manters que es dediquen a la venda ambulant a Barcelona, amb l'objectiu de regularitzar la seva residència al país i permetre'ls accedir al mercat laboral.

El Govern també ha instat Sánchez a reformar la llei d'estrangeria, que actualment obliga a esperar tres anys i a disposar d'un contracte d'un any a jornada completa per treballar de manera legal. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació