12
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
14
d'agost
a les
20:13h
"Haver salvat la vida a 630 persones fa que pensi que val la pena dedicar-se a la política". Així valorava el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, la decisió d'obrir el port de València el juny del 2018 per acollir el vaixell humanitari Aquarius, de l'ONG SOS Mediterranée, amb 629 persones a bord.
L'obertura de ports, però, no s'ha repetit. Tampoc amb el vaixell Open Arms, de l'ONG catalana homònima, que fa onze dies que navega en aigües internacionals amb més de 150 persones a bord, rescatades al Mediterrani Central. Dies enrere, el govern espanyol ja donava a entendre que el cas de l'Aquarius havia estat una excepció, i la seva portaveu emplaçava l'embarcació a atracar al "port més proper", que en aquest cas seria a Itàlia o Malta.
En una entrevista publicada per El País aquest diumenge, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, apujava el to contra l'ONG d'Oscar Camps, a qui qualificava d'"abanderats de la humanitat que no han de prendre mai una decisió". La comparació entre la declaració d'Ábalos i la de Sánchez, que encapçala aquest text, evidencia el gir de les polítiques migratòries del president espanyol.
L'Aquarius, una excepció
El 17 de juny del 2018 els tres vaixells de la flota Aquarius de l'ONG Sos Mediterranée atracaven al port de València amb 629 persones a bord. La capital del Túria obria les seves portes amb l'autorització de l'estat espanyol, només setze dies després que triomfés la moció de censura de Pedro Sánchez per fer fora de la Moncloa Mariano Rajoy.
Amb un desplegament mediàtic sense precedents, els migrants rescatats al Mediterrani van trepitjar territori espanyol. Aleshores, Sánchez assegurava que era l'"obligació" del govern espanyol oferir un port segur a les naus de salvament. "Complim amb els compromisos internacionals en matèria de crisi humanitàries", deia l'ara president en funcions.
L'obertura de ports, però, no s'ha repetit. Tampoc amb el vaixell Open Arms, de l'ONG catalana homònima, que fa onze dies que navega en aigües internacionals amb més de 150 persones a bord, rescatades al Mediterrani Central. Dies enrere, el govern espanyol ja donava a entendre que el cas de l'Aquarius havia estat una excepció, i la seva portaveu emplaçava l'embarcació a atracar al "port més proper", que en aquest cas seria a Itàlia o Malta.
En una entrevista publicada per El País aquest diumenge, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, apujava el to contra l'ONG d'Oscar Camps, a qui qualificava d'"abanderats de la humanitat que no han de prendre mai una decisió". La comparació entre la declaració d'Ábalos i la de Sánchez, que encapçala aquest text, evidencia el gir de les polítiques migratòries del president espanyol.
L'Aquarius, una excepció
El 17 de juny del 2018 els tres vaixells de la flota Aquarius de l'ONG Sos Mediterranée atracaven al port de València amb 629 persones a bord. La capital del Túria obria les seves portes amb l'autorització de l'estat espanyol, només setze dies després que triomfés la moció de censura de Pedro Sánchez per fer fora de la Moncloa Mariano Rajoy.
Amb un desplegament mediàtic sense precedents, els migrants rescatats al Mediterrani van trepitjar territori espanyol. Aleshores, Sánchez assegurava que era l'"obligació" del govern espanyol oferir un port segur a les naus de salvament. "Complim amb els compromisos internacionals en matèria de crisi humanitàries", deia l'ara president en funcions.
He dado instrucciones para que España acoja al barco #Aquarius en el Puerto de Valencia. Es nuestra obligación ofrecer a estas 600 personas un puerto seguro. Cumplimos con los compromisos internacionales en materia de crisis humanitarias.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 11, 2018
Bloqueig de vaixells humanitaris
Les primeres evidències del canvi de criteri del govern del PSOE arribaven tan sols uns mesos després. Al gener, el govern espanyol va prohibir a l'Open Arms salpar del port de Barcelona. Una decisió aplaudida pel ministre d'Interior ultradretà d'Itàlia, Matteo Salvini.
Stop a scafisti e ONG, anche a sinistra, in Spagna, si accorgono che abbiano ragione noi