Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

La resposta a la sentència del Suprem: més de dos mesos sense fumata blanca

Més enllà de la mobilització reactiva, l'independentisme encara no ha acordat quina ha de ser la resposta i ha especulat amb eleccions, un altre referèndum o aixecar la suspensió de la DUI

per Sara González, 18 d'agost de 2019 a les 20:15 |
L'independentisme es manifesta coincidint amb el final del judici a l'1-O | Bernat Cedó
Quina serà la resposta de l'independentisme a una sentència condemnatòria del Tribunal Suprem sobre l'1-O? L'interrogant es manté viu quan queda tot just un mes per a l'arrencada d'un curs polític marcat pel camí descompassat dels diferents actors socials i polítics. Mentre l'ANC fa evident el distanciament amb els partits, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP manifesten rumbs propis a l'hora de definir com s'ha d'encarar la que pot ser una nova etapa convulsa.

Fa més de dos mesos que el president de la Generalitat, Quim Torra, va arrencar una ronda de contactes per explorar si és possible, en plena desunió estratègica, teixir un mínim comú denominador com a reacció la sentència. De moment, però, no hi ha fumata blanca més enllà de la manifestació reactiva quan el veredicte es faci públic. 


Trobar l'encaix entre els quatre vectors sobre els quals pivotarà la resposta -presos i preses, exiliats, institucions i societat civil- no és tasca senzilla. S'hi barregen les diferents lectures que es fan sobre la situació política amb els interessos propis de cada partit, ens o dirigent. I menys fàcil és encara quan tot aquest procés transita en paral·lel a un inevitable horitzó electoral que tothom es mira de reüll.

Però que el calendari avanci sense concrecions comença a generar ja inquietud en certs sectors, principalment entre les entitats sobiranistes com l'ANC i Òmnium, que temen que l'anunci de les eventuals condemnes agafi l'independentisme a contrapeu. Demanen que la resposta sigui "col·lectiva, massiva i contundent", però ningú gosa per ara a anar més enllà i posar-la negre sobre blanc. 

S'han debatut diferents opcions com a possibles respostes tant a porta tancada com davant de micròfons: des de la mobilització, que es dona per descomptada però que alguns voldrien de caràcter permanent, fins a les eleccions que els partits diuen que no volen però que no acaben de descartar. La celebració d'un altre referèndum, així com la implementació de la declaració d'independència verbalitzada però no executada el 27 d'octubre del 2017, també són altres propostes amb què es flirteja. 

- La mobilització massiva


Que es convocarà una gran manifestació per mostrar el rebuig del sobiranisme a unes sentències condemnatòries és, per ara, l'única acció que es dona per descomptada i que suma la complicitat tant dels partits independentistes com dels comuns. Això sí, mentre els primers entenen que les institucions han de tenir un paper actiu en la mobilització, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha manifestat que, segons el seu punt de vista, la resposta l'ha de liderar la societat civil. ANC i Òmnium s'han compromès a portar-ne les regnes, però han reclamat la implicació del Govern. 

Més enllà, però, de la manifestació immediata a la sentència, s'ha plantejat de nou l'anomenat escenari de "mobilització permanent" que es va activar durant la tardor del 2017 i que va intentar recuperar Torra la passada tardor. El 4 de setembre de l'any passat, el president va plantejar en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya una marxa pels drets civils i nacionals ininterrompuda fins a la sentència per forçar un nou "momentum" que aboqués el govern espanyol a negociar un referèndum.

La proposta, però, ni tan sols va arrencar. Darrerament, han estat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'exdiputat d'ERC Joan Tardà els que han tornat a recuperar el concepte de "mobilització permanent" un cop el tribunal faci públic el veredicte, mentre que Carles Puigdemont, des de Waterloo, ha advocat per un escenari de "confrontació".

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha puntualitzat aquest dilluns a RAC 1 que les paraules de Puigdemont no s'han d'entendre com una crida a la via unilateral, sinó com una manera de posar sobre la taula que caldrà respondre amb una "confrontació intel·ligent". La via unilateral, ha recordat, es va intentar la tardor del 2017 i va acabar amb presos i exiliats. 

- Avançament electoral

"No tinc cap intenció de convocar eleccions quan arribin les sentències", va dir Torra en una entrevista a Público el passat juliol. I també la CUP ha rebutjat l'escenari electoral com a possible resposta a la sentència del Suprem. Però malgrat aquesta claredat davant dels focus mediàtics, entre bambolines ningú descarta un avançament electoral que es dona per descomptat en menys d'un any.

També ERC ha manifestat en diferents ocasions que el que caldrà serà un govern fort per fer front a les presumptes condemnes, però el vicepresident Pere Aragonès no va descartar la convocatòria electoral si tampoc aconsegueix aprovar els pressupostos del 2020. En aquest sentit, Tardà sí que s'ha mostrat explícitament a favor d'anar a les urnes quan abans millor i així ho ha defensat amb un document intern per condicionar el rumb del partit en els pròxims mesos. Amb tot, el botó de les eleccions és una prerrogativa exclusiva del president de la Generalitat. 

Independentment de si es contempla o no com una resposta a la sentència, la convocatòria anticipada es percep com a inevitable dins d'un independentisme que, encara que aconsegueixi teixir un mínim comú denominador d'acció antirepressiva, segueix tensat per les diferències estratègiques. Mesurar les diferents vies i lideratges serà una necessitat en qüestió de mesos. Per això la maquinària dels partits mira amb lupa les enquestes, per ara favorables a ERC, mentre apunten que el PSC creixeria mentre JxCat perd posicions i la CUP remunta els seus tres diputats actuals.

- Un Govern de concentració independentista

Ha estat el vicepresident Aragonès qui a principis d'aquest mes, en una entrevista a EFE, va posar sobre la taula la possibilitat de reaccionar a la sentència forjant un govern de concentració d'almenys els tres partits independentistes. És l'únic que per ara ha apuntat a una fórmula que altres formacions com la CUP només avalen en cas que hi hagi una voluntat efectiva del Govern de fer efectiva l'autodeterminació.

Altres forces també van plantejar un executiu d'aquesta naturalesa -però format per independents- durant el 2018, quan encara no s'havia investit Torra ni constituït govern. L'aleshores líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, va plantejar un executiu de concentració amb independents el 28 de març, dies després dels empresonaments d'exconsellers i de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont. 

- La celebració d'un altre referèndum

Si no va agradar l'1-O, dues tasses. Aquesta és la filosofia dels que plantegen que la "resposta de país" que cal és la celebració d'un altre referèndum sense acord amb l'Estat, una fórmula que s'emmarca en la via de la desobediència col·lectiva. Torra s'ha aferrat a l'expressió de Cuixart "ho tornarem a fer", que no vol dir el mateix per a tothom: per al PDECat és mantenir la majoria parlamentària i no convocar eleccions, com va dir David Bonvehí en una entrevista a NacióDigital, i per als més maximalistes suposa un retorn a l'escenari de confrontació amb les urnes pel mig.

La possibilitat d'un nou referèndum que no estigui acordat amb l'Estat no qualla com a primer escenari entre les files republicanes, que apel·len a una resposta "intel·ligent" que esquivi les mateixes pedres amb les quals es va ensopegar la tardor del 2019. L'aposta dels d'Oriol Junqueras és la de fer "inevitable" el referèndum a base de muscular-se, una opció que requereix temps. Entenen que nous empresonaments, greixar la maquinària judicialitzadora i exposar-se a un nou 155 no seria una aposta que garantís un avenç en la persecució del dret a l'autodeterminació. 

- Aixecar la suspensió de la declaració d'independència

Aquesta és la resposta que abanderen els partidaris de la via unilateral, com l'ANC. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha verbalitzat de forma reiterada que el camí dialogat, que seria el més desitjat, no el veuen viable. Mesos enrere, també Torra havia flirtejat -així ho va fer en reunions privades fa tot just un any, quan preparava la marxa pels drets civils formulada en una conferència al Teatre Nacional- amb la possibilitat de fer efectiva la declaració d'independència que va ser aprovada pel Parlament el 27 d'octubre del 2017 i que va venir prosseguida de la suspensió de l'autonomia i la convocatòria d'eleccions per part del govern de Mariano Rajoy.

Atrapat entre la retòrica i un pla d'acció que fins ara no ha contemplat la unilateralitat, Torra va assegurar el 24 de gener d'aquest any que hi havia una "República declarada i no feta efectiva" però que el seu objectiu era assolir la República aquesta legislatura. A mesura que han passat els mesos, però, ha anat modulant el discurs i considerant altres possibles respostes a la sentència. ERC no està en la tessitura de recuperar la DUI i sosté que la reacció al veredicte del Suprem ha de ser capaç de representar el 80% dels catalans, com també defensa Òmnium.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació