Els 1.000 dies a la presó dels joves d'Altsasu revifen el clam per la seva llibertat

El col·lectiu de suport als empresonats es manifesta a la muntanya de Beriain per denunciar la situació dels set joves, tres dels quals ja porten un miler de dies privats de llibertat

Una mobilització per la llibertat dels joves d'Altsasu empresonats
Una mobilització per la llibertat dels joves d'Altsasu empresonats | ACN
10 d'agost del 2019
Actualitzat a les 12:25h
La muntanya de Beriain, a Navarra, acull aquest dissabte un acte de suport als joves d'Altsasu empresonats ininterrompudament durant 1.000 dies arran de la baralla amb dos  guàrdies civils i les seves parelles produïda el 15 d'octubre del 2016. Un cas que ha estat controvertit per l'ús de la presó preventiva, per la insistència de la Fiscalia en què fossin condemnats per terrorisme i per la politització que se n'ha fet. El periodista de Naiz, Aitor Agirrezabal, ha publicat diverses imatges de l'acte al seu compte de Twitter.
Aquests són les principals claus d'un cas que va portar cua judicial fins el 7 de març d'enguany, quan l'Audiència Nacional va confirmar les penes de presó per als joves implicats però va descartar el delicte de terrorisme.

- Els fets

Cap a les 3.15 hores de la matinada, al bar Koxka d'Altsasu, hi va haver una topada entre vuit persones -Oihan Arnanz, Iñaki Abad, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo- i un sergent i un tinent de la Guàrdia Civil que van entrar al local acompanyats de les seves parelles. Les versions sobre com es va originar la baralla són divergents: mentre els agents asseguren haver-se vist intimidats des d'un primer moment pels joves congregats al local, aquests sempre han negat haver començat la discussió. Els fets van seguir fora del local, on un dels agents va assegurar haver-se trencat el turmell. Va ser el moment en què l'episodi de tensió es va agreujar, perquè hi van participar una vintena de persones més.

A les 3.15 hores del 15 d'octubre del 2016 va arrencar la trifulca entre el grup de joves i els guàrdies civils, que estaven de permís i vestien de paisà

Els propietaris del bar, que van testificar en el judici, van voler assenyalar que la camisa blanca d'un dels guàrdies civils -tots dos anaven de paisà- no havia patit cap desperfecte, la qual cosa no quadra amb el relat dels fets que van fer les víctimes. Ràpidament, els implicats van ser processats per l'Audiència Nacional, que els va acusar de terrorisme i va obligar set dels vuit joves a ingressar a la presó provisionalment i sense fiança. Jokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramirez de Alda són els tres que porten ininterrompudament mil dies privats de llibertat.

- Les condemnes

De tots els condemnats, només n'hi ha un que està en llibertat. Es tracta d'Ainara Urkijo, que va rebre una pena de dos anys de presó. Els seus companys es van endur la pitjor part: Arnanz i Abad van ser condemnats a 13 anys; Unamuno i Ramírez de Alda van rebre un any menys, 12; Cob, Goikoetxea i Urrizola, finalment, van veure com els imposaven una pena de nou anys. Excepte Urkijo, tots van ser condemnats per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions, mentre que en el cas de d'Abad i Arnanz se'ls va afegir una pena per desordres públics.

A banda de les condemnes de presó, l'Audiència Nacional els va imposar indemnitzacions de 9.200 euros per lesions al tinent, mentre que al sergent li van haver d'abonar 3.750 euros. A les parelles, a banda, els havien de pagar 6.100 euros per lesions. Això no era tot: a les dues dones també els van haver d'abonar 70.000 euros -45.000 a la parella del tinent, 25.000 a la del sergent- per "seqüeles i danys morals".


La justícia, en tot cas, va descartar el delicte de terrorisme per als encausats. "No ha quedat acreditada la finalitat terrorista", va argumentar la sala. I això que les acusacions, en especial la Fiscalia -que va arribar a demanar penes superiors als 50 anys-, van voler implicar els joves en "organitzacions terroristes". El tribunal va aplicar, això sí, l'agreujant "d'abús de superioritat i odi" perquè els delictes, segons la sentència, es van produir per "motius ideològics i animadversió a la Guàrdia Civil".

- La derivada política

Els fets d'Altsasu han tingut una gran repercussió no només a Navarra i al País Basc, sinó també a l'Estat. El constitucionalisme més conservador hi va veure, un cop més, l'ombra del terrorisme d'ETA, encara més quan una de les portaveus de l'associació de suport als presos va formar part de la candidatura d'EH Bildu al Congrés. La premsa afí a la dreta espanyola es va abonar amb el cas i es va solidaritzar amb els guàrdies civils, que en el moment dels fets estaven de permís i no de servei.

Albert Rivera, líder de Ciutadans, va visitar Altsasu l'octubre de l'any passat i el govern espanyol el va acusar de "generar tensió"

La mateixa premsa també es va solidaritzar amb Albert Rivera quan, en la ruta que també va acabar portant Ciutadans a poblacions com Amer -lloc de naixement de Carles Puigdemont-, va desplaçar-se fins a Altsasu. "Quan agredeixen un guàrdia civil, estan intentant liquidar l'Estat", va exclamar Rivera des del municipi navarrès. La visita del líder de Ciutadans va motivar protestes i, fins i tot, el govern espanyol del PSOE el va acusar de "generar tensió". Rivera també va visitar Ugao, el poble de naixement de Josu Ternera, membre d'ETA.

- El vincle amb els presos catalans

N'hi ha dos de molt clars: la presó preventiva i l'Audiència Nacional. Un nom els relliga: Carmen Lamela. Va ser la magistrada encarregada d'enviar els joves d'Altsasu a la presó sense fiança i, mesos més tard, va ser qui va signar l'ingrés a Estremera i a Alcalá Meco de la meitat del Govern que va promoure el referèndum. Entre una cosa i l'altra ja havia dictat presó per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, en veure-hi un delicte de sedició.


El cas d'Altsasu ha estat reivindicat per l'independentisme com a mostra de l'aplicació "abusiva" de la presó preventiva, ara que hi ha presos catalans -és el cas de Sànchez i Cuixart, però també d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn- que superen els 600 dies privats de llibertat. El col·lectiu familiar i de suport als joves navarresos ha estat convidat en mobilitzacions sobiranistes, com és el cas de la manifestació a Madrid del 16 de març.

- Les mobilitzacions

La mobilització que pujarà avui fins a la muntanya de Beriain no és l'única que s'ha produït al llarg dels últims anys. A finals de març d'enguany, per exemple, els carrers d'Altsasu es van omplir per protestar contra la sentència de l'Audiència Nacional. En aquestes marxes hi han anat participant representants de l'independentisme basc i del català. La més nombrosa va congregar fins a 60.000 persones.

60.000 persones es van manifestar a Altsasu a finals de març com a protesta a la sentència de l'Audiència Nacional

Amb set dels vuit condemnats a la presó i amb el tipus màxim per als delictes dels quals se'ls acusava, el cas d'Altsasu segueix viu. I el miler de dies que porten a la presó tres dels implicats ha fet revifar el clam per la seva llibertat.