Gemma Barricarte: «Estem planificant accions de desobediència civil a escala mundial pel canvi climàtic»

No fa vacances. No s'ho pot permetre ni econòmicament ni per la causa per la qual treballa. Gemma Barricarte (Navarra, 1993) és la portaveu a Barcelona de Fridays for Future, moviment ecologista fundat per l'activista sueca Greta Thunberg, i està dedicant l'agost a preparar les accions que es duran a terme entre el 20 i el 27 de setembre, quan està convocada una vaga mundial pel clima. El seu primer compromís personal amb l'ecologisme va ser fer-se vegana als 18 anys i ara compagina aquesta lluita amb els seus estudis d'arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Afrontar l'emergència climàtica amb mesures dràstiques no és, avisa, una opció sinó una necessitat.

- Aquesta setmana els científics de l'ONU han recomanat canviar l'alimentació i consumir menys carn. Hauria de ser una obligació en comptes d'una recomanació?

- S'ha d'abordar estructuralment. Aquests problemes tenen un origen comú: com s'ha plantejat industrialment les coses. Si bé totes les recomanacions d'aquest tipus acostumen a anar adreçades al consumidor i tota la pressió recau sobre ells, s'està apuntant fora de l'origen dels problemes i, per una altra banda, la velocitat de canvi que implica canviar els hàbits alimentaris no respon a la velocitat dels canvis que necessitem. Alemanya, per exemple, posarà un impost a les ramaderies i crec que una de les solucions haurien d'anar per aquí: imposts ambientals, ecotaxes que contemplin l'impacte ambiental, que és el que ara mateix està absolutament subestimat i invisibilitzat.

- Calen canvis dràstics de models com el de l'alimentació per fer front a l'emergència climàtica?

- L'informe de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) del 2018 ens diu que per al 2030 necessitem haver reduït al 50% les emissions mundials de CO2. Això implica canviar el sistema en el qual vivim actualment. No és viable físicament continuar amb la despesa d'aigua i d'energia que fem i el malbaratament d'aliments, que podria estar molt millor gestionat. No és només que la indústria agropequària sigui gran responsable d'una gran quantitat d'emissions i de la desforestació i la pèrdua de desguassos de CO2, sinó que també és la gestió de tot això i com es planteja. Hi ha moviments que demanen una ramaderia extensiva més sostenible en contra del model de la ramaderia intensiva i de l'agricultura industrial. Aquesta seria la via. Hi ha moviments més radicals, com el vegetarià, que considera que una reducció total del consum de carn és la solució en aquest context. El que no podem és seguir consumint al mateix nivell que consumim ni malbaratant energia com ho fem.

"El que no podem és seguir consumint al mateix nivell que consumim ni malbaratant energia com ho fem"

- L'IPCC és com la vostra bíblia.

- És com l'autoritat mundial i, per tant, és més difícil que qüestionin els nostres arguments. Hi ha estudis molt més radicals i que qüestionen les projeccions que fa l'IPCC perquè es basa en diferents escenaris pressuposant una sèrie de situacions. Per exemple, pressuposen una captura de carboni que no existeix. Per tant, hi ha estudis que diuen que és molt conservador i poc realista en molts aspectes.
 
- Tu ets vegetariana per elecció. Des de quan?

- Des de fa 8 anys. Vaig començar quan en tenia 18. En aquell moment estudiava Arquitectura a Galícia i vaig començar a conscienciar-me sent vegana. El meu inici va ser molt radical, perquè ja em rondava la mosca de l'ecologisme i feia temps que llegia sobre el tema. La meva primera via d'acció va ser el canvi d'alimentació i em vaig trobar que, amb la poca cultura que hi ha, només podia beure infusions a la facultat. Vaig començar a fer-me amiga de la cuinera i vaig decidir fer-me vegetariana, condició que he anat revisant perquè s'ha de tenir en compte no només la reducció del consum de carn, sinó també el model de transport i l'origen del que mengem. No té sentit deixar de menjar carn si no em replantejo la verdura que menjo i l'origen i producció que té.

"S'ha de tenir en compte no només la reducció del consum de carn, sinó també el model de transport i l'origen del que mengem. No té sentit deixar de menjar carn si no em replantejo la verdura que menjo i l'origen i producció que té"

- El mercat no t'ho posa fàcil.

- No, i sovint hi ha molt capitalisme verd amb això aprofitant que hi ha una mena de boom i està de moda. Supermercats que et donen una opció eco, però que està embolicada en plàstic. Ho veus i te n'adones que no és coherent en absolut i no entenen el per què de tot això. Et venen que solucionaràs el problema comprant l'opció eco i això parteix d'una fal·làcia estructural. S'ha d'entendre el per què de tot això: primer, que vivim a costa de territoris aliens que exploten i que possibiliten que sigui més barat portar productes de Perú que produir-los a Navarra. Per una altra banda, totes les emissions i beneficis que es generen a través del propi transport que té una base de combustible fòssil és una suma més al factor. Es genera un lucre insostenible a través d'aquest model.

- Tems que el sistema que denuncies que s'ha de canviar trobi subterfugis per apropiar-se de la lluita ecologista aprofitant que està de moda?

- Pot ser que sigui una moda en el sentit que està més present en els mitjans i que s'hi estan implicant els joves. I, òbviament, el moviment ecologista està encantat perquè és la primera vegada en molt de temps que se'n parla. Però el Greenwashing (una pràctica de les empreses per fer creure que són ecologistes) existeix des dels anys 70. Tot això va començar als Estats Units i hi ha hagut una campanya de desinformació per part de les petrolieres i empreses que tenen el monopoli energètic a escala mundial aprofitant la globalització. Empreses que produïen els seus propis estudis qüestionant els estudis científics independents, lobbies que participen a l'ONU i que influeixen en els acords internacionals i que al final han provocat que després de 30 anys continuem augmentant les emissions de forma exponencial. El Greenwashing existeix; i ara, amb aquesta moda, hi ha el risc que tota la indústria fossilista intenti apropiar-se'l i fabricar falses solucions verdes a aquest problema. Per això crec que és molt important informar que comprar coses eco no serà la solució.

"Hi ha el risc que tota la indústria fossilista intenti apropiar-se de l'ecologisme i fabricar falses solucions verdes. Per això crec que és molt important informar que comprar coses eco no serà la solució"

- Això suposa, però, enfrontar-se als grans poders econòmics i, en el fons, intentar canviar el sistema capitalista.

- Sí, és l'origen. Llegint ara el llibre Això ho canvia tot, de Naomi Klein, he descobert que fins i tot moltes organitzacions ecologistes, sobretot conservacionistes, als Estats Units tenen accions a empreses petrolieres. Per exemple WWF (Fons Mundial per a la Naturalesa) té accions amb Shell. I International Conservation, que és una altra gran entitat ecologista a nivell mundial, té relació amb Monsanto i amb un munt de petrolieres i participen econòmicament d'aquestes corporatives.
 
- Mentre fan un discurs ecologista.

- Sí. S'ha de començar a parlar de l'arrel dels problemes, que és l'origen més fonamental: el petroli. Necessitem desinversió fòssil, i això passa per impostos ambientals i deixar de dependre d'aquest tipus d'energies.

- Ara que apuntes mesures, l'informe de l'IPCC assenyala que queden només dos anys per fer front a l'emergència climàtica si no es vol arribar a un punt de no retorn. Què és viable fer en 24 mesos si no s'ha fet durant dècades i estem en temps de descompte?

- Els impostos ambientals, per suposat. Pel que fa als avions, tenen una exempció fiscal brutal en comparació als trens. Això possibilita que siguin més accessibles i barats, i que la gent els agafi sense tenir en compte l'impacte ambiental que suposen. Hi ha estats que estan qüestionant la validesa científica dels informes de l'IPCC i, per tant, això és un desgavell. Els Estats Units és un dels més grans emissors i la Xina està al límit. A Espanya hauríem de deixar de dependre dels combustibles fòssils. Necessitem que s'ampliïn les infraestructures en renovables perquè tenim una sobreinfraestructura fòssil. Per una altra banda, impostos ambientals, per exemple, de cara a la mobilitat. Tenim molt bona infraestructura ferroviària però els trens, ara mateix, no s'utilitzen tant perquè són poc accessibles econòmicament. S'haurien de fomentar a partir d'aquests impostos una recaptació de fons per intentar fomentar el tren.

"Els avions tenen una exempció fiscal brutal en comparació als trens. Això possibilita que siguin més accessibles i barats i que la gent els agafi sense tenir en compte l'impacte ambiental que suposen"

- Invertir la tendència.

- Exacte, invertir-la i invertir el diner recaptat en electrificar les xarxes de transport públic. S'hauria d'actuar en moltes vies. Per exemple, pel que fa a la indústria càrnica, no pot ser que es parli d'emergència climàtica i que se segueixin ampliant macroescorxadors, com ara el de Binèfar. Hi ha una mena d'esquizofrènia entre els discursos i les accions que es prenen. Això passa perquè hi ha lobbies. Caldria, a nivell discursiu i de les campanyes que fa l'Estat, informar bé i no informar en base als interessos dels lobbies. Un altre exemple és Ecoembes. No tenim un sistema de reciclatge de retorn com tenen altres països d'Europa, sinó que tenim un sistema que beneficia les empreses que s'hi dediquen. Ecoembes n'és el paradigma, a banda que està finançat per multinacionals com Coca-Cola. Per tant, aquests canvis estructurals que s'han d'afrontar a escala estatal han d'anar en aquesta línia. Però sé que és molt difícil.

- Què t'ha portat a aquesta lluita?

- Hi vaig arribar llegint. Primer articles, després llibres com Colapso, de Carlos Taibo, que em va obrir les portes de la realitat de la crisi energètica, climàtica i política. També gent de la generació anterior del moviment ecologista a Espanya, com Ramón Fernández Durán, Luis González Reyes o Yayo Herrero. Al principi vaig entrar a Ecologistes en Acció i aleshores va aparèixer la iniciativa de Marxa pel Clima i això va ser un accelerador que m'hi va posar de ple.

- Us han dit massa sovint que perseguiu un repte utòpic?

- Alguna vegada. Al final, no ho diem explícitament, però totes aquestes mesures impliquen un canvi absolut del sistema en el que vivim. Pot semblar utòpic, però crec que hi haurà un decreixement imposat pels límits físics del planeta que es pot portar bé o malament. I la manera en què es podria portar bé és planificar-lo i començar aquesta transició que pot donar a entendre que suposa un canvi lent, però que s'hauria de produir dràsticament. El més realista és intentar aconseguir limitar l'escalfament global al grau i mig, perquè si no és així es produiran escenaris de tensió social i no és el que volem.

"Pot semblar utòpic, però crec que hi haurà un decreixement imposat pels límits físics del planeta que es pot portar bé o malament"

- És difícil actuar amb coherència? Ho dic perquè ha generat polèmica que el vaixell de Greta Thunbert estigui patrocinat per BMW, un banc suís i apadrinat per la família reial de Mònaco.

- Aquí tinc sentiments contraposats. Per una banda, i el que diré potser és una mica polèmic, dins de l'esquerra i dels moviments més progressistes existeix una aspiració a la coherència absoluta quasi esquizofrènica per una qüestió de superioritat moral, que és una cosa que no m'agrada gens. Això passa en els moviments ecologistes també. A nivell simbòlic, quan anys enrere algú pensava en un ecologista, s'imaginava el típic pesat que alertava de l'extinció dels guacamais o que defensava la reducció del plàstic. I tot s'adreçava al consumidor. No m'agrada gens aquesta superioritat moral perquè és molt desmobilitzadora i no hauríem d'adreçar els nostres discursos i crítiques en aquesta línia.

La incoherència és inherent a la vida. Les persones coherents no surten al carrer. Jo no sóc coherent i dubto que cadascú dins del seus ideals ho pugui ser perquè la vida et sotmet a moltes contradiccions. Aleshores, aspirar políticament a ser 100% coherents, a banda de ser poc realista és negar la naturalesa humana. Per altra banda, s'ha de seguir lluitant discursivament contra el Greenwashing i evitar que les grans empreses intentin apropiar-se d'això oferint solucions que no ho són. Per tant, el patrocini d'aquest viatge tan debò no hagués estat aquest, però almenys no va en avió, que indirectament patrocinaria altres companyies.
 
- Greta Thunberg és per a vosaltres un símbol que marca un abans i un després?

- És un símbol a escala mediàtica i mundial. Però a Barcelona no fem altres coses que es fan a la resta d'Europa. És a dir, estem en contacte tots els moviments i sabem quina línia té cadascú, però a Barcelona tenim molt clar que no volem que cap empresa tregui profit d'això. Per tant, la quantitat d'empreses que ens han contactat, que no han estat poques, han rebut sempre un no per resposta. Si ens haguessin plantejat un viatge, probablement hauríem dit que no, que no ens interessa viatjar i que hi ha vies com l'Skype o la reunió telemàtica, que són opcions molt més sostenibles.

"Dins de l'esquerra i dels moviments més progressistes existeix una aspiració a la coherència absoluta quasi esquizofrènica per una qüestió de superioritat moral, que és una cosa que no m'agrada gens"

- Amb quina intenció us han vingut a buscar aquestes empreses?

- Amb la intenció que participem en actes seus per, en teoria, promocionar-nos nosaltres, però en realitat promocionar-los a ells.

- I són grans empreses conegudes?

- Sí.

- Pots dir-ne el nom?

- Deixe-m'ho en que són empreses automobilístiques i que es dediquen a l'"ecoalimentació" o empreses d'alimentació a nivell espanyol i internacional que volen tirar per la línia eco.

- Una de les declaracions curioses que hem vist aquests dies són les del príncep Harry d'Anglaterra, que ha dit que vol tenir només dos fills "pel bé del planeta". Què et semblen afirmacions de persones com ell, que tenen molts recursos econòmics i grans propietats?

- Avui, precisament, m'han contactat del moviment Birth Strike, del Regne Unit, una vaga de naixements. No tenia ni idea que existia. És com quan Leonardo Di Caprio parla en uns premis sobre el canvi climàtic. Per als mass media és interessant perquè posen en el centre de debat de nou aquesta temàtica, però em fa gràcia que gent d'aquest tipus participi de les coses d'aquesta manera. El primer que hauria de fer és proclamar la República al seu país.

- Els partits progressistes han incorporat al nucli dels seus programes el canvi climàtic, però els de dretes no. Ens hem de fer a la idea que això ja no va de dretes o d'esquerres sinó d'una emergència màxima col·lectiva?

- Deixant al marge el sector negacionista, com ara Vox, una de les qüestions fonamentals que diferencien les esquerres i les dretes és l'aspecte econòmic i això serà crucial en com gestionem el canvi climàtic perquè és un problema socioeconòmic, més encara amb el capitalisme verd. Hi ha una línia liberal o neoliberal que proposa solucions al canvi climàtic des d'aquesta ideologia i hi ha una línia més progressista que aposta per un intervencionisme més fort de l'estat pel que fa a la fiscalitat. És a dir, o paguen els consumidors o paguen les empreses. Per tant, això em recorda quan es va parlar del protocol de Kyoto i els drets d'emissions i es van crear nous mercats per solucionar el canvi climàtic. Crec que si la dreta comença a parlar d'això tirarà per la línia de crear nous mercats, continuar creixent econòmicament basant-se en la pressuposició fins ara demostrada impossible de que es pot deslligar el creixement econòmic i el PIB de les emissions de carboni, quan actualment és impossible.

"Aquest any que van ser les eleccions, ens vam negar a tenir cap reunió amb cap partit en campanya perquè no volem ser instrumentalitzats de cap manera"

- Has dit que us han vingut a buscar grans empreses. També us han vingut a buscar partits polítics?

- Sí, per suposat. De fet, aquest any que van ser les eleccions, ens vam negar a tenir cap reunió amb cap partit en campanya perquè no volem ser instrumentalitzats de cap manera. A partir de les eleccions, estem ara en un moment delicat perquè no hi ha hagut investidura i el nostre pla era portar-los un document amb una sèrie de propostes i de compromisos als partits un cop format govern. Hi ha hagut algun intent de contacte però no ha culminat. En el cas de Barcelona, ens hem reunit amb alcaldia per entregar les set mesures que els moviments climàtics proposen a l'Ajuntament per als quatre anys de mandat.
 - I quina resposta heu obtingut del govern d'Ada Colau?

- Que d'acord, que ho estudiaran.

- Us mereix confiança?

- Personalment, tinc molt poca confiança en les institucions.

- Governi qui governi?

- Sí, perquè crec que no hi ha sobirania. No és només una qüestió de voluntat de govern. La mateixa alcaldessa ens ho va dir, que hi ha molts interessos creuats i electoralistes que miren a curt termini. I aquest tipus de solucions s'han de mirar a llarg de termini, han de ser transversals i dràstiques i no han de respondre a l'opinió pública, que és voluble. S'ha de ser molt més radical i dràstic.

- O sigui que tens poques expectatives en la resposta.

- Jo no en tinc, no. I ara amb la declaració d'emergència climàtica que faran l'any 2020 amb la bateria de mesures que es triaran en un procés participatiu... Ja de base el plantejament d'un procés participatiu per a una emergència és curiosament incoherent. Crida l'atenció que, si vas a declarar un estat d'emergència, plantegis taules participatives com si això es tractés de canviar el barri.

"El plantejament d'un procés participatiu, com el de Barcelona, per a una emergència és curiosament incoherent"

- Què s'hauria de fer?

- Per una banda, un comitè independent d'experts i que tingui diferents faccions de la societat que proposi mesures independentment de les eleccions i de l'opinió pública, i que tingui capacitat de legislar i d'auditar que l'ajuntament aplica les mesures. I, per altra banda, una bateria de mesures base que tinguin un efecte immediat en les emissions a Barcelona. També una veu ciutadana que parli a favor de les persones més vulnerables, perquè no tots som iguals de vulnerables al canvi climàtic i a les mesures que es posaran. Per exemple, la gent que pot pagar un peatge cada dia no l'importarà pagar-lo, però els que no poden i necessiten un transport, potser tenen uns interessos contraposats i estarà interessada en què es millori el transport públic.

- Del 20 al 27 de setembre prepareu una bateria d'accions que culminaran en una vaga mundial pel clima. Quin és el repte que us fixeu i la resposta que espereu de les institucions?

- Pel que fa a les accions, estem encara elaborant un calendari. Ho estem coordinant a nivell estatal, però aquí a Barcelona tenim una xarxa de moviments climàtics que estem planificant la setmana. Hi haurà tres dies clau en què es faran accions més grans i la resta de la setmana es faran accions pels barris perquè ha sorgit un moviment, que s'està promovent sobretot des del Raval i Poble-sec, que es diu Barris pel Clima i que intenten portar a més petita escala la lluita contra l'emergència climàtica. De cara al 27 estem planificant accions. Serà, per una banda, la manifestació, que esperem que sigui més gran que la del 15 de març, que ja ens vam sorprendre moltíssim d'omplir la plaça Sant Jaume. A més, l'Associació de Veïns de Barcelona ja ens ha expressat el seu suport i això és un gran triomf; i els sindicats grans estan també interessats. La idea és que la vaga del 27-S no sigui només estudiantil, sinó que més sectors de la societat s'incorporin. Crec que serà un punt d'inflexió en les accions que es faran durant l'any a escala mundial, perquè s'estan planificant accions massives i de desobediència civil.

- Quin tipus de desobediència civil?

- No puc dir res encara.

- I s'està treballant a nivell mundial?

- Sí.

- Però això en cas que no es produeixi una reacció institucional?

- No, en qualsevol cas es faran aquestes accions. El 27 serà un gran punt de partida que inaugurarà un període de moltes accions a escala mundial que prosseguiran durant el 2020, probablement, amb desobediència civil. No puc dir res més, però seran a escala mundial i a les grans capitals del planeta passaran coses.