09
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
10
d'agost
a les
16:05h
Homes amb el tors a l'aire i dones amb els pits tapats. Fins ara, aquesta ha estat la imatge habitual a les piscines de Barcelona, però té els dies comptats. L'Ajuntament ha prohibit vetar el topless a les piscines municipals. La plataforma Mugrons Lliures va denunciar la prohibició a l'Oficina per la No Discriminació (OND), que va concloure que establir normes específiques sobre la vestimenta de les dones és discriminatori.
En el seu informe, l'OND considera que el veto al topless vulnera l'article 14 de la Constitució espanyola, referent a la discriminació per raó de sexe. "La decisió sobre la indumentària és una manifestació de l'exercici dels drets a la vida privada, a la pròpia imatge i a la llibertat d'expressió", argumenta l'ens.
Mugrons Lliures va decidir denunciar la discriminació a l'OND després de constatar que a Barcelona, i arreu del país, cada piscina actuava de manera independent, sense seguir cap criteri conjunt. En el seu informe, l'òrgan municipal confirma que la prohibició d'ensenyar els pits no té "cap fonament legal", ja que el decret sobre les normes aplicables a les piscines públiques no fa cap referència a la vestimenta.
Competències municipals
La llei també preveu que siguin els Ajuntaments les administracions que han de regular l'activitat de les piscines públiques. En realitat, però, els municipis no apliquen normatives homogènies i, sense anar més lluny, fins ara a Barcelona cada equipament establia el veto com considerava convenient i fins i tot en funció de si la piscina és coberta o descoberta.
El 2018 el Síndic de Greuges va instar els consistoris a dictar ordenances amb perspectiva de gènere que permetessin el topless però l'Ajuntament de Barcelona no va fer els passos corresponents. Ara, després de l'informe de l'OND sí que ha actuat i, a més, l'òrgan insta el consistori a sancionar les piscines que mantinguin el veto al topless.
"El problema és que cada municipi fa el que creu convenient i això molts cops vulnera el dret a no ser discriminades", apunta Anna Cammany, portaveu de Mugrons Lliures.
Sexualització del cos de la dona
Les piscines municipals de l'Ametlla del Vallès van ser l'escenari on Mugrons Lliures va fer visible les seves reivindicacions. Després que la plataforma i un nombrós grup de veïns exigís acabar amb la prohibició del topless, l'Ajuntament es va comprometre a fer un referèndum per escoltar la ciutadania.
Una consulta en què el "sí" al topless acabaria guanyant amb un 60% dels vots. Tot i així, Mugrons Lliures mai va ser partidària del referèndum, a l'entendre que les mesures discriminatòries no haurien de ser sotmeses a votació.
Cammany denuncia que aquesta discriminació es basa en la sexualització del cos de les dones, partint d'una mirada masclista. La psicòloga i sexòloga Elena Crespi hi està d'acord i lamenta que mentre els homes poden ensenyar el tors "sense problemes", no passi el mateix amb les dones. "Des de petites a les nenes se'ls compren biquinis o banyadors que tapin la part de dalt", explica. Tot i que per a la psicòloga, la majoria de gent ho fa per seguir la moda, això fa que aquesta realitat s'instal·li a la consciència.
Per Crespi, la principal conseqüència és que moltes dones senten que no poden ensenyar el cos en llibertat. "El tors masculí també pot ser molt eròtic i estem fartes de veure'n", etziba. "Nosaltres, en canvi, no podem escollir què volem tapar i què volem mostrar", afegeix.
Des de la victòria a l'Ametlla, el topless ha guanyat terreny a les piscines catalanes. A banda de Barcelona, Berga, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Figueres han aixecat la prohibició. La manca d'una normativa homogènia, però, continua sent la principal dificultat per estendre la mesura arreu del país.
Més enllà de la legislació, Crespi també posa el focus sobre els obstacles que suposa el comportament social, especialment dels homes. "Potser cada cop hi ha menys gent disposada a fer comentaris negatius, però les males mirades continuen, com també passa quan una dona alleta el seu nadó en públic", assegura.
"Free the nipple", un moviment global
L'activista i cineasta dels Estats Units Lina Esco va donar el tret de sortida el 2012 a la campanya Free the nipple (Allibera el mugró, en anglès), durant la producció d'una pel·lícula documental que portava per títol el mateix nom i que abordava la sexualització del cos de la dona.
Facebook va censurar els clips de vídeo que promocionaven la campanya i el documental, en què apareixien artistes com Rhianna o Miley Cyrus.
Una de les protestes més cèlebres dutes a terme en el marc de la campanya és la protagonitzada per dues noies durant un míting del senador demòcrata Bernie Sanders. Les dones van aparèixer amb els pits nus, els mugrons tapats amb cinta i una inscripció al seu tors on es podia llegir Free the nipple. Van ser detingudes per la policia de Los Angeles i posteriorment alliberades sense càrrecs.
Un altre cas sonat va tenir lloc a Islàndia. Una jove va ser assetjada per publicar una foto fent topless a les xarxes socials i va rebre el suport de milers de dones. Entre elles, la diputada Björt Ólafsdótti, que va publicar una foto ensenyant un mugró.
A Catalunya, amb la decisió presa per l'Ajuntament de Barcelona, Mugrons Lliures guanya terreny i aspira a eliminar ben aviat la prohibició de fer topless a les piscines públiques d'arreu del país.
INFORMACIÓ DE SERVEI L’@bcn_ajuntament ha demanat als Centres esportius municipals que revisin normatives i retirin les que prohibeixen el topless. Al @CemCiutadella ja han fet el canvi i s’espera a la resta. Cc @CNAB_oficial, @clubsclaror Bcn ja és més igualitària i lliure!
— Mugrons Lliures (@mugronslliures) August 4, 2019
En el seu informe, l'OND considera que el veto al topless vulnera l'article 14 de la Constitució espanyola, referent a la discriminació per raó de sexe. "La decisió sobre la indumentària és una manifestació de l'exercici dels drets a la vida privada, a la pròpia imatge i a la llibertat d'expressió", argumenta l'ens.
Mugrons Lliures va decidir denunciar la discriminació a l'OND després de constatar que a Barcelona, i arreu del país, cada piscina actuava de manera independent, sense seguir cap criteri conjunt. En el seu informe, l'òrgan municipal confirma que la prohibició d'ensenyar els pits no té "cap fonament legal", ja que el decret sobre les normes aplicables a les piscines públiques no fa cap referència a la vestimenta.
Competències municipals
La llei també preveu que siguin els Ajuntaments les administracions que han de regular l'activitat de les piscines públiques. En realitat, però, els municipis no apliquen normatives homogènies i, sense anar més lluny, fins ara a Barcelona cada equipament establia el veto com considerava convenient i fins i tot en funció de si la piscina és coberta o descoberta.
El 2018 el Síndic de Greuges va instar els consistoris a dictar ordenances amb perspectiva de gènere que permetessin el topless però l'Ajuntament de Barcelona no va fer els passos corresponents. Ara, després de l'informe de l'OND sí que ha actuat i, a més, l'òrgan insta el consistori a sancionar les piscines que mantinguin el veto al topless.
"El problema és que cada municipi fa el que creu convenient i això molts cops vulnera el dret a no ser discriminades", apunta Anna Cammany, portaveu de Mugrons Lliures.
Sexualització del cos de la dona
Les piscines municipals de l'Ametlla del Vallès van ser l'escenari on Mugrons Lliures va fer visible les seves reivindicacions. Després que la plataforma i un nombrós grup de veïns exigís acabar amb la prohibició del topless, l'Ajuntament es va comprometre a fer un referèndum per escoltar la ciutadania.
Una consulta en què el "sí" al topless acabaria guanyant amb un 60% dels vots. Tot i així, Mugrons Lliures mai va ser partidària del referèndum, a l'entendre que les mesures discriminatòries no haurien de ser sotmeses a votació.
Cammany denuncia que aquesta discriminació es basa en la sexualització del cos de les dones, partint d'una mirada masclista. La psicòloga i sexòloga Elena Crespi hi està d'acord i lamenta que mentre els homes poden ensenyar el tors "sense problemes", no passi el mateix amb les dones. "Des de petites a les nenes se'ls compren biquinis o banyadors que tapin la part de dalt", explica. Tot i que per a la psicòloga, la majoria de gent ho fa per seguir la moda, això fa que aquesta realitat s'instal·li a la consciència.
Per Crespi, la principal conseqüència és que moltes dones senten que no poden ensenyar el cos en llibertat. "El tors masculí també pot ser molt eròtic i estem fartes de veure'n", etziba. "Nosaltres, en canvi, no podem escollir què volem tapar i què volem mostrar", afegeix.
Des de la victòria a l'Ametlla, el topless ha guanyat terreny a les piscines catalanes. A banda de Barcelona, Berga, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Figueres han aixecat la prohibició. La manca d'una normativa homogènia, però, continua sent la principal dificultat per estendre la mesura arreu del país.
Més enllà de la legislació, Crespi també posa el focus sobre els obstacles que suposa el comportament social, especialment dels homes. "Potser cada cop hi ha menys gent disposada a fer comentaris negatius, però les males mirades continuen, com també passa quan una dona alleta el seu nadó en públic", assegura.
"Free the nipple", un moviment global
L'activista i cineasta dels Estats Units Lina Esco va donar el tret de sortida el 2012 a la campanya Free the nipple (Allibera el mugró, en anglès), durant la producció d'una pel·lícula documental que portava per títol el mateix nom i que abordava la sexualització del cos de la dona.
Facebook va censurar els clips de vídeo que promocionaven la campanya i el documental, en què apareixien artistes com Rhianna o Miley Cyrus.
Una de les protestes més cèlebres dutes a terme en el marc de la campanya és la protagonitzada per dues noies durant un míting del senador demòcrata Bernie Sanders. Les dones van aparèixer amb els pits nus, els mugrons tapats amb cinta i una inscripció al seu tors on es podia llegir Free the nipple. Van ser detingudes per la policia de Los Angeles i posteriorment alliberades sense càrrecs.
Un altre cas sonat va tenir lloc a Islàndia. Una jove va ser assetjada per publicar una foto fent topless a les xarxes socials i va rebre el suport de milers de dones. Entre elles, la diputada Björt Ólafsdótti, que va publicar una foto ensenyant un mugró.
A Catalunya, amb la decisió presa per l'Ajuntament de Barcelona, Mugrons Lliures guanya terreny i aspira a eliminar ben aviat la prohibició de fer topless a les piscines públiques d'arreu del país.