MIGRACIONS

El Govern demana canvis legals per atendre l'arribada «importantíssima» d'immigrants sense papers

Segons dades de la Generalitat, durant el primer semestre del 2019 s'han detectat desenes de milers de persones en situació irregular a causa de les restriccions que imposa la llei d'estrangeria

per Andreu Merino , Secretaria de Migracions, Barcelona, 7 d'agost de 2019 a les 13:05 |
Una manter al passeig Lluís Companys | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern insta l'estat espanyol a reformar la llei d'estrangeria vigent per poder oferir solucions a les persones migrants que arriben a Catalunya i es topen amb la impossibilitat de regularitzar la seva situació administrativa. Els nouvinguts han d'esperar tres anys i disposar d'un contracte d'un any a jornada completa per treballar de manera legal. El secretari de Migracions de la Generalitat, ha parlat d'un "increment importantíssim" d'immigrants sense papers a Catalunya i les dades facilitades pel Govern reflecteixen que hi ha desenes de milers de persones en aquesta situació.

Un dels mètodes per calcular la quantitat de migrants en situació irregular és observar la diferència entre el total de persones empadronades i les que disposen de permís de residència. En el cas dels marroquins i els xinesos hi ha poca diferència. Amb els pakistanesos, però, la diferència se situa al voltant de les 5.000 persones i en el cas de la comunitat hondurenya encara és més exagerada. La comunitat, integrada majoritàriament per dones, compta amb 42.000 persones empadronades, de les quals només 14.000 disposen de permís de residència.


Per Amorós, les dades demostren un "sense sentit". "Són persones que podrien treballar en el mercat laboral i que busquen feines poc cobertes pels nacionals", ha assegurat. En aquest sentit, ha retret a l'estat espanyol i al conjunt de la Unió Europea que els permisos de treball que s'entreguen a persones migrants siguin tan pocs, uns 30.000 anuals a nivell europeu. "Només l'estat espanyol perd cada any dos milions de població activa", ha recordat.

Les dificultats legals per incorporar-se al mercat de treball, en canvi, provoquen que aquestes persones es vegin, segons el secretari, "abocades" a l'economia submergida i a la competència deslleial cap als negocis que paguen impostos per a la seva activitat.


Un dels perfils que representa millor la realitat dels migrants sense papers a Catalunya és el dels manters a Barcelona. Persones, la immensa majoria homes, en situació irregular però en plenes capacitats físiques per treballar que, en canvi, es veuen obligades a desenvolupar una activitat considerada il·legal per llei. "Pot haver-hi puntualment aspectes coercitius però a llarg termini la solució no és aquesta", ha dit Amorós. 

Permisos de treball temporals


El secretari de Migracions ha fet aquesta valoració tres setmanes després que el conseller d'Interior, Miquel Buch, presentés a l'Ajuntament de Barcelona el pla de treball de seguretat a la ciutat. Un pla que considera els manters com un focus d'inseguretat.

Aquest dimecres, en la roda de premsa per fer balanç de l'activitat de la secretaria durant el primer semestre del 2019, Amorós ha evitat valorar la inclusió dels manters al pla de seguretat i ha demanat a l'estat espanyol que entregui permisos de treball temporals a les persones en situació irregular. Una possibilitat que ja havia plantejat el govern d'Ada Colau en l'anterior mandat. 

En tot cas, el Govern no preveu que la quantitat de persones en situació irregular disminueixi, més aviat el contrari. La quantitat de sol·licituds de refugi registrades a Catalunya durant la primera meitat del 2019 (7.000) gairebé iguala les que es van tramitar durant tot el 2018 (7.800). L'estat espanyol triga entre dos i tres anys a resoldre les peticions i, a més, excepte en el cas dels sirians, les respostes acostumen a ser negatives. Totes les persones que hagin demanat asil i rebin una resposta negativa passaran a engreixar les xifres d'immigrants sense papers.

En canvi, segons les xifres de què disposa el Govern, la xifra de menors estrangers no acompanyats arribats a Catalunya s'ha reduït durant els mesos de maig i juny, en comparació al mateix període del 2018.

En matèria de refugiats, Amorós també s'ha referit a l'oferiment del president Quim Torra per obrir els ports catalans i permetre desembarcar el vaixell Open Arms, amb 121 persones a bord. El secretari ha assegurat que ha parlat amb els seus homòlegs espanyols. "M'han dit que moltes gràcies", ha dit. L'Estat, doncs, continua esquivant la possibilitat que l'embarcació atraqui en algun port del seu territori.

Saldo migratori de 80.000 persones

L'increment dels migrants en situació irregular es produeix en un context d'augment de la immigració a Catalunya. El Govern encara no ha ofert les dades del 2019, però les xifres del 2018 mostren com l'any passat el saldo net entre les persones que van arribar i les que van marxar del país és de 80.000 persones. Una quantitat que supera amb escreix la registrada el 2017, de 17.000 persones.

La comunitat estrangera més representativa continua sent la del Marroc, amb 211.192 persones, seguida a molta distància de la romanesa, amb 89.177. La Xina (59.380), Itàlia (55.823) i el Pakistan (45.125) són també països que emeten molta migració cap a Catalunya.

Si s'amplia més el focus, les estadístiques permeten veure com la migració ja forma part de l'ADN de Catalunya. Segons les dades oficials, el 36% dels nadons que van néixer el 2017 a Catalunya tenien almenys un progenitor estranger, mentre que el 22% de les parelles estava integrada per almenys una persona nascuda fora de país. A més, el 53% dels estarngers residents a Catalunya ja fa més de deu anys que hi viuen. "La immigració no és un fet passatger", ha reblat Amorós. 

Aquesta realitat, però, no es trasllada a la quotidianitat de les persones estrangeres. Els obstacles que suposa la llei d'estrangeria tenen conseqüències directes com la dificultat d'obtenir feina. Així, mentre que entre els autòctons a desocupació és del 5,9%, entre els estrangers el percentatge es dispara fins al 14,9%. Unes dades que contrasten amb el fet que només un 28% dels estrangers són considerats població inactiva, per un 42% dels autòctons, més envellits.

Es tripliquen les sol·licituds de primera acollida

Durant el primer semestre del 2019 la Generalitat ha tramitat 7.000 informes d'arrelament per poder facilitar la regularització de persones migrants. A més, el Servei de Primera Acollida -impulsat pel Govern amb la col·laboracó d'ajuntaments i entitats- ha vist com es triplicava la quantitat de sol·licituds per participar-hi.

El servei ofereix formació de llengua catalana, conxeixements laborals i de la societat i permet disposar d'un certificat que acredita els coneixements adquirits. Durant el primer semestre del 2018 va registrar 1.947 sol·licituds, mentre que en el mateix període d'enguany, la xifra ha pujat fins a les 5.897.

Amorós ha defensat l'"empoderament" que representa el servei, especialment per a col·lectisu vulnerables com les persones migrades. "En el moment en què les persones vulnerables contacten amb l’administració és quan se’ls ha d’informar que tenen dret a formació útil per a la inclusió social", ha argumentat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació