CIÈNCIA EN SOCIETAT

Emergència climàtica; l'anàlisi de Cristina Junyent

«Els fenòmens relacionats amb la calor maten milers de persones l’any. Un cop de calor, la deshidratació o les malalties cardiovasculars poden comportar riscos greus per a la salut»

per Cristina Junyent, 7 d'agost de 2019 a les 18:00 |
El termòmetre d'una farmàcia de Vic marca 39 graus. | Adrià Costa

El juliol ha estat càlid a Catalunya. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, molt càlid a determinats llocs, com ara el massís del Montseny, el cap de Creus i la serra de l’Albera, i a punts del Prepirineu central. La precipitació ha estat irregular; ha plogut més al litoral, prelitoral central i sud de la Costa Brava, i al Ponent; amb algunes tempestes per recordar. Per contra, a l’Alt Empordà i el Delta de l’Ebre ha estat sec.

L'Observatori Fabra s'uneix als rècords de temperatures assolits el proppassat mes de juliol. La mitjana ha estat de 25,4°C, 1,5°C més alta quela mitjana climàtica habitual. Tot i que la pluja també ha plogut més que la mitjana (75,8 mm), quan la pluviositat mitjana del mes de juliol no sol arribar als 15 mm. Especialment plujós a Barcelona va ser dissabte 27 de juliol, quan en mitja hora va caure més aigua del que sol caure durant tot el mes.



A Europa el juliol d’enguany ja estat el més càlid mai enregistrat, segons l’Organització Meteorològica Mundial. L’augment de temperatures ha estat generalitzat. On ha hagut episodis més cridaners és al nord. La darrera setmana del mes va ser excepcional a tot el món. A ciutats del nord d’Europa s’han batut rècords, superant els 40°C, on no estan preparats per a la calor.

Fins ara, el juliol més càlid havia estat el 2016. La diferència amb enguany és que aleshores es va donar un episodi d’El Niño, fenomen que fa augmentar les temperatures mundials. Enguany, no hi ha hagut un Niño i les temperatures han batut rècords a nivell local, nacional i mundial.

El problema no és passar la calor. Els boscos, que ja pateixen estrès hídric, amb la calor s’assequen encara més i el risc d’incendis esdevé elevat. Quant a la salut, les persones més vulnerables ho noten en la seva salut. A les nits tòrrides es fa difícil dormir. A les ciutats, el transport i les infraestructures s'han vist afectats: les vies es dilaten, i a partir d’un determinat punt, l’asfalt es pot deformar. També es veuen afectats els transformadors de les subestacions elèctriques.

Les temperatures elevades acceleren la fusió del gel polar, especialment de Groenlàndia –que ja va arribar a un mínim entre l’11 i el 20 de juny –en un sol dia es van arribar a fondre onze mil milions de tones de glaç. La pèrdua s’acosta al màxim històric de 2012. A 900 quilòmetres del Pol Nord (a l’estació de Qaarsut, a l’oest de Groenlàndia, prop del paral·lel 71°N) es van assolir 20,6°C). La influència puntual influeix en la tendència, ja que el gel que es fon en un determinat moment, costa de recuperar-lo.


El 29 de juliol, l’Organisme Federal Forestal de la Federació de Rússia va calcular que els incendis a Sibèria havien afectat més de trenta-tres mil quilòmetres quadrats, i que havien llançat a l’atmosfera més de setanta-cinc mil megatones de diòxid de carboni. Un valor comparable a les emissions anuals per cremar combustibles fòssils a Colòmbia. I els 745 focs encara actius podien durar fins a l’octubre. Això fa que el sistema es realimenti.

"Benvinguts al primer any de la sèrie de temperatures més càlides mai vistes pels humans", diuen els experts en canvi climàtic. Les onades de calor superen els models que havia preparats i que ja es consideraven exagerats per alguns. Per què ens hem de preocupar?

Els fenòmens relacionats amb la calor maten milers de persones l’any. Un cop de calor, la deshidratació, les malalties cardiovasculars i altres dolències causades per la calor poden comportar riscos greus per a la salut. A l’entorn, poden provocar (o accentuar) incendis forestals, amb la qual cosa, es perd la capacitat d’absorció de diòxid de carboni dels boscos.

A Catalunya i les Illes l’economia és molt dependent del turisme. Segons The Guardian, les vacances dels britànics a Espanya s’acaben. Juntament amb els preus inflats, les insuportables onades de calor que no permeten d’anar a la platja fins a mitja tarda, fan que perdi l’interès. Només segueix dempeus, segons ells, l’interès d’obtenir alcohol en quantitat. Això volem?
 

El juliol més càlid Foto: Organització Meteorològica Mundial

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació