Procés català

L'estiu més transcendental a Lledoners

Els presos observen amb prudència la desunió estratègica a les portes de la Diada i calibren el seu paper en l'escenari posterior a la sentència

per Oriol March, 11 d'agost de 2019 a les 12:00 |
Pancarta en suport als presos i preses polítiques a Lledoners | ACN
"I si ens octubrem tots plegats? És a dir, i si ens amarem de nou d'aquelles actituds de l'1 d'octubre, d'unitat, autoexigència, confiança, respecte, pacifisme i determinació? Vaja! Com ho fan tants ciutadans per tots els racons del país". Són paraules de Jordi Turull, que les va traslladar a través de Twitter fa tot just una setmana. La reflexió arribava en un context en què els presos observen des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa de l'última dècada i de la sentència del Tribunal Suprem.

Tant les preses -Carme Forcadell i Dolors Bassa- com els presos -Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart- estan pendents de saber en quin moment hauran de viatjar a Madrid per conèixer el veredicte de Manuel Marchena. Una sentència que marcarà un abans i un després en el procés, i que determinarà quin futur espera als líders independentistes. Existeix un cert consens en el seu entorn -polític i legal- que el veredicte serà "dur", amb penes que superaran els deu anys, i observen amb prudència l'escenari que s'obrirà a la tardor.


Perquè, un cop més, no serà una tardor qualsevol. A la inquietud per la sentència s'hi sumen factors interns i externs que marcaran el futur de la legislatura i dels partits que l'integren, a banda de la incertesa sobre què passarà al Congrés dels Diputats amb la investidura de Pedro Sánchez. Dins i fora de Lledoners existeixen discrepàncies sobre totes aquestes qüestions, plasmades en el primer debat d'investidura: si bé ERC va abstenir-se sense obtenir res a canvi, Junts per Catalunya (JxCat) va votar-hi en contra malgrat que tant Rull com Turull i Sànchez havien defensat en les setmanes prèvies l'abstenció, sempre i quan el líder del PSOE abonés el terreny.

Els presos reivindiquen la capacitat que tenen de fer política i sovint defensen posicions més pragmàtiques que les d'altres dirigents en llibertat

Madrid és un dels epicentres de la desunió estratègica de l'independentisme, però entre els dirigents consultats per NacióDigital es dona per fet que "més d'hora que tard" les discrepàncies poden tornar a aterrar al Parlament, on no s'ha viscut una legislatura precisament senzilla. La presó segueix sent escenari de reunions de primer nivell, a un ritme menor que en l'anterior etapa, i si hi ha un missatge que surt unívoc de les cel·les és que els encausats tenen tot el dret a fer política. En aquests termes s'expressava, per exemple, Jordi Sànchez en una entrevista al diari Ara.

"Se'ns ha de discutir, però no s'hi val a desqualificar la nostra opinió política pensant que està condicionada pel fet de ser a la presó", defensava l'expresident de l'Assemblea. Es trobava en plena polèmica per la qüestió dels indults, una opció que cap dels presos demanarà però que se'ls atribueix des dels sectors més abrandats. Com a mesura de futur -i de moment no inclosa en cap negociació amb el PSOE, tancat en banda sobre el referèndum- només s'hi albira una llei d'amnistia -ho assenyalava Joan Tardà, dirigent d'ERC, aquest dimarts- o bé la reforma del codi penal. 


Dinàmiques internes

Aquesta reforma, defensada pels comuns, tindria com a objectiu reformular de rebel·lió per tal que no pugui ser aplicat a fets com els protagonitzats per la cúpula del procés. Passi el que passi amb la condemna, però, l'influx dels presos continuarà notant-se en les cúpules dels partits. A ERC, per exemple, el lideratge de Junqueras és indiscutit, i continuarà com a president dels republicans fent tàndem al costat de Marta Rovira com a secretària general. Al mateix temps, els encausats de JxCat exerceixen de ròtula en la refundació de l'espai nacionalista i malden per posar tothom d'acord en paral·lel al paper que exerceixen Artur Mas des de Barcelona i Carles Puigdemont des de Waterloo.

El paper de l'expresident de la Generalitat, tal com es constata en el llibret Re-unim-nos (La Campana), tornarà a ser rellevant en els propers mesos. A diferència de l'entesa amb el PSOE que promou Junqueras -partidari de no bloquejar la investidura de Sánchez- i de la via més possibilista -sense línies vermelles, com defensava Jordi Sànchez en campanya electoral- d'alguns dels presos de JxCat, Puigdemont insisteix que caldrà tornar a la "confrontació" amb l'Estat. I, tenint en compte que considera el diàleg una "fantasia", això xoca amb la visió que es té en sectors de Lledoners.

Mentre Puigdemont aposta obertament per admetre la necessitat d'un conflicte amb l'Estat, Junqueras contemporitza i estén la mà a Sánchez

L'esperit més lliure a la presó de Sant Joan de Vilatorrada és el de Jordi Cuixart, president d'Òmnium, instal·lat en el lema "ho tornarem a fer" i més centrat que mai en estendre la influència del sobiranisme en tots els estrats de la societat. El seu leitmotiv ha estat plenament adoptat pel president de la Generalitat, Quim Torra, sempre pendent del que passa a Waterloo i a Lledoners. I això que les visions existents entre determinades cel·les i la de Torra no sempre són coincidents. Un factor que impactarà en l'estiu -i el principi de tardor- més transcendental en el centre penitenciari.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació