MIGRACIONS

Tots els obstacles que impedeixen a l'Open Arms atracar en un port segur

Les polítiques liderades per Salvini, la falta de resposta per part de la Unió Europea i la tebior de l'Estat mantenen bloquejat el vaixell de salvament de l'ONG catalana amb 121 migrants a bord

per Andreu Merino , 6 d'agost de 2019 a les 16:04 |
El vaixell de Proactiva Open Arms | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El vaixell Open Arms ja fa cinc dies que és a alta mar esperant que algun port europeu doni permís a la tripulació per atracar i deixar a terra les 121 persones que porta a bord -inclosos nadons i menors-, rescatades per l'ONG catalana al Mediterrani Central. Itàlia i Malta han estat els primers estats europeus a denegar el permís a l'embarcació i, per ara, la Comissió Europea assegura que no ha rebut cap oferiment per acollir la nau.
  L'Open Arms va salpar a finals de juny, desafiant la prohibició de l'estat espanyol de fer operacions de cerca i rescat. L'objectiu era tornar a salvar vides al Mediterrani i també fer un pols al govern de Pedro Sánchez, que ja l'havia bloquejat durant mesos al port de Barcelona. L'ONG ha ampliat ara la mesura de pressió a tota la Unió Europea, que de moment resta impassible. Aquestes són les cinc claus per entendre quins són els obstacles amb els quals es troba l'Open Arms per atracar en un port segur. 


1. La política de "ports tancats" de Salvini

Els ports italians mantenen el bloqueig als vaixells humanitaris amb l'anomenada política de "ports tancats" impulsada pel seu ministre d'Interior Matteo Salvini. El capitano, com el coneixen els seus simpatitzants, qualifica es tripulacions d'aquestes embarcacions de "contrabandistes", tot i que no disposa de cap sentència judicial que ho demostri. El veto té conseqüències especialment greus, tenint en compte que Itàlia és el destí de la ruta del Mediterrani central que segueixen molts migrants.


La ruta es va convertir en la més concorreguda després que el 2016 la Unió Europea i Turquia firmessin l'acord per deportar a territori turc aquelles persones que arribessin de manera irregular a Grècia a través de la ruta del Mediterrani oriental. Recentment, però, Turquia ha anunciat la suspensió de l'acord després de la imposició de sancions europees per les seves exploracions de gas en aigües de Xipre.

2. Aval del TEDH i mesures més dures


Les polítiques de Salvini, a més, han rebut l'aval implícit del Tribunal Europeu de Drets Humans, que al juny va declinar la possibilitat d'ordenar a Itàlia a deixar atracar el vaixell de salvament alemany Sea Watch 3. El capitano, però, va veure com la capitana Carola Rackette el desafiava i desembarcava 40 persones migrants a Lampedusa.

Tot i que la jutgessa italiana encarregada del cas la va deixar en llibertat sense càrrecs, Salvini no es rendeix. Tot just aquest dilluns el Senat italià ha aprovat una nova llei antiimmigració que preveu penes de presó i multes de fins a un milió d'euros per a les embarcacions que entrin sense permís en aigües italianes. 

3. Falta de consens a la UE 

El 22 de juliol va ser la data de l'última reunió dels ministres d'Interior dels països de la Unió Europea. Un cop més, va acabar sense acord en matèria d'immigració i la UE continua sense cap mecanisme aprovat que permeti agilitzar els desembarcaments dels vaixells humanitaris. 

França i Alemanya han posat sobre la taula una proposta perquè les naus desembarquin al Mediterrani Central a canvi que altres països es comprometin a acollir les persones que hi viatgen a bord. L'acord, però, no determina en quins ports s'haurien de desembarcar ni tampoc la quantitat de persones que altres països haurien de rebre. A més, Itàlia insisteix que un pacte d'aquestes característiques només podria aplicar-se a persones que reuneixin les condicions per rebre asil i no al perfil d'immigrant per raons econòmiques. 

Mentre l'acord no arriba, Salvini pressiona perquè Itàlia i Malta no siguin els únics ports on desembarca i demana a altres estats que obrin els seus, però de moment França s'hi nega. Per ara, només França, Alemanya, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Portugal, Croàcia i Lituània s'han ofert com a països d'acollida temporal, mentre que Àustria i Hongria s'hi han oposat frontalment i l'estat espanyol demana que cada estat es faci responsable dels seus rescats.

4. Espanya esquiva el problema

Davant del bloqueig, i com ja va passar amb l'Aquarius l'estiu del 2018, el president Quim Torra ha posat a disposició de l'Open Arms els ports catalans. "Aquest és un compromís de la majoria parlamentària i un consens social de la ciutadania catalana", va dir a través de Twitter. L'alcalde de València, Joan Ribó, també ha ofert el port de la ciutat, on ja va desembarcar l'Aquàrius el 17 de juny del 2018. Aquest cop, però, el govern espanyol no ho posarà tan fàcil.
El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, ha insistit que la Comissió Europea ha d'"assumir responsabilitats" i ha assegurat que Espanya "no pot ser l'únic port segur" del Mediterrani. El govern espanyol ha evitat pronunciar-se obertament sobre els oferiments de Torra i Ribó, i ha aclarit que el cas de l'Aquarius va ser una excepció.

5. L'amenaça dels "guardacostes" libis

El 2017 la UE va signar un acord amb Líbia per encarregar al país àrab el patrullatge per les aigües del mediterrani central, amb suport econòmic europeu. Oficialment, la tasca és encarregada a equips de guardacostes però el seu funcionament s'assimila més al de les milícies.

Els suposats guardacostes acumulen centenars de denúncies de vulneracions de drets humans i quan intercepten persones migrants al mar les traslladen a centres de detenció on organitzacions com Metges Sense Fronteres ha documentat tortures

L'Open Arms, doncs, es veu bloquejat entre la falta de voluntat d'Europa d'obrir els seus ports i l'amenaça que suposaria per a les persones que porta a bord ser traslladades a Líbia. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació