08
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
19:20h
La tardor arrencarà plena de reptes per a tots els partits i els comuns no en són una excepció. Més enllà de fer front a les turbulències -fruit de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O- i de com desemboqui la investidura espanyola, tenen previst una renovació de càrrecs de la direcció de Catalunya en Comú i, a mig termini, hauran de triar també el candidat o candidata a les eleccions catalanes. El buit orgànic i electoral que va deixar Xavier Domènech no és fàcil de solucionar, i menys encara quan els darrers comicis han posat en evidència les dificultats per consolidar territorialment el seu projecte.
Els comuns hauran d'analitzar quin és el seu planter i triar els rostres que situen al capdavant d'una llista que tindrà com a principal objectiu remuntar els vuit diputats de les eleccions del 21-D del 2017. A continuació, sis candidats que en aquests moments juguen un paper rellevant en l'espai, més enllà d'Ada Colau.
Jéssica Albiach: l'opció natural al Parlament
La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú va haver de fer un pas endavant obligada per les circumstàncies. L'adeu de Domènech el setembre del 2018 va deixar un buit als comuns i Jéssica Albiach (València, 1979) va assumir la responsabilitat de capitanejar el discurs al Parlament, encara més després de la marxa d'Elisenda Alamany. La seva progressió ha estat notable, tenint en compte que en la primera executiva de Podem ocupava un paper secundari: Gemma Ubasart era la cara visible del partit quan la força de Pablo Iglesias amenaçava el bipartidisme espanyol i també treia el cap a Catalunya, agermanada amb els comuns. D'aquella etapa iniciàtica de Podem només n'ha sobreviscut Albiach.
És l'única que encara assumeix funcions a primera línia política, ara completament integrada en la dinàmica organitzativa dels comuns. De fet, n'és una de les veus amb més projecció. Tanmateix, continua sent desconeguda per al gran públic. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), del mes de juliol, indicava un índex de coneixement baix (19,1%), un hàndicap per exercir de candidata en unes eleccions catalanes. Ara bé, l'enquesta també revelava que és una figura ben valorada pels votants d'altres forces d'esquerres, com els d'ERC, malgrat que s'ha mostrat molt crítica amb l'estratègia independentista. Periodista de formació, Albiach destaca com a bona oradora i al partit agraeixen el compromís quan s'han produït dificultats al Parlament. Seria, de fet, la candidata natural en unes eventuals catalanes.
Joan Mena: l'alternativa des del Congrés
Joan Mena (Sabadell, 1975) ha anat consolidant el seu rol dins de l'espai dels comuns especialment en el darrer any, quan ha desenvolupat la tasca de portaveu de Catalunya en Comú al mateix temps que continua sent diputat al Congrés. De fet, va assumir el paper que abans havia fet Alamany al partit. Membre d'EUiA des de la seva fundació l'any 1998, ha estat un dirigent fidel a Colau i el seu entorn, i s'ha alineat amb les tesis d'ICV mentre que ha plantat batalla a Joan Josep Nuet, ara ja fora d'EUiA i coaligat amb ERC. De fet, Mena és un dels impulsors d'Esquerra Unida de Catalunya, una nova marca apadrinada per Alberto Garzón que busca garantir la sintonia amb IU i amb la cúpula dels comuns.
Mena compta amb la confiança dels principals quadres de comandament de Catalunya en Comú i ha estat la veu de l'executiva cada dilluns en aquest últim any. Acumula experiència en l'àmbit municipal -va ser regidor de Sabadell- i va ser també diputat del Parlament durant tres anys abans de fer el salt al Congrés. Llicenciat en filologia espanyola, en la passada legislatura va ser especialment elogiat pel seu discurs en defensa del sistema d'immersió lingüística a l'escola pública catalana. El partit el té en compte a l'hora de distribuir responsabilitats, tant institucionals com orgàniques.
Gerardo Pisarello: el nom més conegut
L'exprimer tinent d'alcalde de Barcelona ha assumit noves tasques a l'engranatge dels comuns, ara des del Congrés dels Diputats. Gerardo Pisarello (Tucumán, l'Argentina, 1970) ocupa la primera secretaria de la mesa de la cambra baixa, després de ser un dels noms propis que van acompanyar Jaume Asens en la candidatura d'En Comú Podem en les últimes eleccions espanyoles. Pisarello i Asens formaven part del nucli més proper a Colau des de la creació de Barcelona en Comú -i van completar el primer mandat de l'alcaldessa assumint tasques de tinents d'alcalde-, però les necessitats dels comuns els van conduir de la política municipal a Madrid.
Pisarello va acceptar el nou rol, una reflexió madurada amb Colau i completada abans de la confecció del segon projecte municipalista. Ben connectat amb figures del sobiranisme civil i polític -és coneguda la seva defensa del dret a l'autodeterminació-, Pisarello encaixaria amb el perfil de candidat en unes eleccions catalanes. Conegut pel gran públic i amb experiència en la gestió, el principal hàndicap que acumula és que no ha fet vida orgànica de partit i que suma reticències en sectors de la formació més allunyats de les tesis sobiranistes, veus que ja van castigar internament l'elecció d'Asens com a candidat a les espanyoles.
David Cid: el cervell de les campanyes
El coordinador nacional d'ICV és, a hores d'ara, un dels dirigents que té més pes orgànic a l'espai dels comuns. David Cid (Barcelona, 1980) és diputat al Parlament, ha conduït el procés de confluència dels ecosocialistes a l'espai dels comuns i ha dirigit les campanyes electorals de Catalunya en Comú des del del 2017. Amb la renovació de l'executiva de fa un any, va guanyar poder intern després d'aconseguir, juntament amb una part de la direcció de Barcelona en Comú, que Domènech acceptés fer tàndem amb Colau en comptes de fer-ho, com inicialment estava previst, amb Alamany.
A Cid li ha tocat ara gestionar la dissolució d'ICV un cop es tanqui el concurs de creditors que ha obert davant la impossibilitat de fer-se càrrec del deute. Amb tot, la transició de la militància ecosocialista a l'espai dels comuns ja està feta, especialment ara que en són fora els dirigents que més ulls de poll trepitgen sobre el sector federalista. Fidel a Colau i a la cúpula dels comuns, Cid assumeix més càrrega entre bambolines que davant del focus mediàtic, amb la qual cosa difícilment serà candidat, però segur que continuarà formant part del pinyol de la presa de decisions.
Marc Parés: la connexió amb l'herència de Domènech
Marc Parés (Barcelona, 1979) és pràcticament el darrer dirigent de l'estreta confiança de Domènech que queda a Catalunya en Comú. Va fer el salt a la política de la mà de l'arquitecte dels comuns i va ser coautor de l'ideari fundacional del partit. De fet, Parés va rebre de Domènech l'encàrrec de renovar la direcció abans que s'obrís la batalla interna. Després de la retirada de la primera línia del fins aleshores líder del partit, Parés es va resistir a assumir un càrrec en el pinyol de la direcció.
Ara, però, torna a estar integrat en les dinàmiques del partit, especialment des de que és diputat al Parlament, càrrec que va assumir l'abril passat arran de la dimissió d'Alamany. Geògraf i professor de la UAB, s'espera que en els pròxims mesos tingui un paper rellevant en la renovació de la direcció, especialment en la confecció de continguts sobre l'estratègia a seguir, així com en la futura llista a les eleccions catalanes. Juga a favor seu el fet de ser un independent i que, per tant, sobre ell no pesen les sigles de cap de les formacions integrants de la confluència.
Janet Sanz: el valor que ara no es vol moure de l'Ajuntament
Figura consolidada en el govern municipal de Barcelona, Janet Sanz (Tamarit de Llitera, Osca, 1984) és avui una de les dirigents dels comuns amb més projecció. Liderarà per segon mandat les polítiques d'urbanisme de l'Ajuntament -una de les grans carpetes de la corporació- i compta amb la plena confiança de Colau. Procedent d'ICV, sigles amb les quals va ser regidora a l'oposició quan els ecosocialistes encara es presentaven en solitari, Sanz és conscient que té recorregut per fer. Ja és un dels pilars del projecte de Barcelona en Comú malgrat la seva joventut i algunes veus la situen com a possible hereva de Colau si l'alcaldessa decideix no repetir en un tercer mandat.
Per trajectòria, el seu nom va més associat a la gestió municipal -on acumula l'experiència-, i del seu discurs no se'n desprenen afinitats cap al moviment sobiranista, ara mateix eix sobre el qual pivota la política catalana. Amb David Cid, Ernest Urtasun i Marta Ribas forma part de la fornada de dirigents d'ICV que van agafar el relleu a Ricard Gomà, Joan Herrera o Dolors Camats.
Els comuns hauran d'analitzar quin és el seu planter i triar els rostres que situen al capdavant d'una llista que tindrà com a principal objectiu remuntar els vuit diputats de les eleccions del 21-D del 2017. A continuació, sis candidats que en aquests moments juguen un paper rellevant en l'espai, més enllà d'Ada Colau.
Jéssica Albiach: l'opció natural al Parlament
La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú va haver de fer un pas endavant obligada per les circumstàncies. L'adeu de Domènech el setembre del 2018 va deixar un buit als comuns i Jéssica Albiach (València, 1979) va assumir la responsabilitat de capitanejar el discurs al Parlament, encara més després de la marxa d'Elisenda Alamany. La seva progressió ha estat notable, tenint en compte que en la primera executiva de Podem ocupava un paper secundari: Gemma Ubasart era la cara visible del partit quan la força de Pablo Iglesias amenaçava el bipartidisme espanyol i també treia el cap a Catalunya, agermanada amb els comuns. D'aquella etapa iniciàtica de Podem només n'ha sobreviscut Albiach.
Amb l'adeu de Domènech, Albiach va assumir la responsabilitat de capitanejar el discurs al Parlament, encara més després de la marxa d'Elisenda Alamany
És l'única que encara assumeix funcions a primera línia política, ara completament integrada en la dinàmica organitzativa dels comuns. De fet, n'és una de les veus amb més projecció. Tanmateix, continua sent desconeguda per al gran públic. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), del mes de juliol, indicava un índex de coneixement baix (19,1%), un hàndicap per exercir de candidata en unes eleccions catalanes. Ara bé, l'enquesta també revelava que és una figura ben valorada pels votants d'altres forces d'esquerres, com els d'ERC, malgrat que s'ha mostrat molt crítica amb l'estratègia independentista. Periodista de formació, Albiach destaca com a bona oradora i al partit agraeixen el compromís quan s'han produït dificultats al Parlament. Seria, de fet, la candidata natural en unes eventuals catalanes.
Joan Mena: l'alternativa des del Congrés
Joan Mena (Sabadell, 1975) ha anat consolidant el seu rol dins de l'espai dels comuns especialment en el darrer any, quan ha desenvolupat la tasca de portaveu de Catalunya en Comú al mateix temps que continua sent diputat al Congrés. De fet, va assumir el paper que abans havia fet Alamany al partit. Membre d'EUiA des de la seva fundació l'any 1998, ha estat un dirigent fidel a Colau i el seu entorn, i s'ha alineat amb les tesis d'ICV mentre que ha plantat batalla a Joan Josep Nuet, ara ja fora d'EUiA i coaligat amb ERC. De fet, Mena és un dels impulsors d'Esquerra Unida de Catalunya, una nova marca apadrinada per Alberto Garzón que busca garantir la sintonia amb IU i amb la cúpula dels comuns.
Mena compta amb la confiança dels principals quadres de comandament de Catalunya en Comú i ha estat la veu de l'executiva cada dilluns en aquest últim any. Acumula experiència en l'àmbit municipal -va ser regidor de Sabadell- i va ser també diputat del Parlament durant tres anys abans de fer el salt al Congrés. Llicenciat en filologia espanyola, en la passada legislatura va ser especialment elogiat pel seu discurs en defensa del sistema d'immersió lingüística a l'escola pública catalana. El partit el té en compte a l'hora de distribuir responsabilitats, tant institucionals com orgàniques.
Gerardo Pisarello: el nom més conegut
L'exprimer tinent d'alcalde de Barcelona ha assumit noves tasques a l'engranatge dels comuns, ara des del Congrés dels Diputats. Gerardo Pisarello (Tucumán, l'Argentina, 1970) ocupa la primera secretaria de la mesa de la cambra baixa, després de ser un dels noms propis que van acompanyar Jaume Asens en la candidatura d'En Comú Podem en les últimes eleccions espanyoles. Pisarello i Asens formaven part del nucli més proper a Colau des de la creació de Barcelona en Comú -i van completar el primer mandat de l'alcaldessa assumint tasques de tinents d'alcalde-, però les necessitats dels comuns els van conduir de la política municipal a Madrid.
Pisarello va acceptar el nou rol, una reflexió madurada amb Colau i completada abans de la confecció del segon projecte municipalista. Ben connectat amb figures del sobiranisme civil i polític -és coneguda la seva defensa del dret a l'autodeterminació-, Pisarello encaixaria amb el perfil de candidat en unes eleccions catalanes. Conegut pel gran públic i amb experiència en la gestió, el principal hàndicap que acumula és que no ha fet vida orgànica de partit i que suma reticències en sectors de la formació més allunyats de les tesis sobiranistes, veus que ja van castigar internament l'elecció d'Asens com a candidat a les espanyoles.
David Cid: el cervell de les campanyes
El coordinador nacional d'ICV és, a hores d'ara, un dels dirigents que té més pes orgànic a l'espai dels comuns. David Cid (Barcelona, 1980) és diputat al Parlament, ha conduït el procés de confluència dels ecosocialistes a l'espai dels comuns i ha dirigit les campanyes electorals de Catalunya en Comú des del del 2017. Amb la renovació de l'executiva de fa un any, va guanyar poder intern després d'aconseguir, juntament amb una part de la direcció de Barcelona en Comú, que Domènech acceptés fer tàndem amb Colau en comptes de fer-ho, com inicialment estava previst, amb Alamany.
Fidel a Colau i la cúpula dels comuns, Cid assumeix més càrrega entre bambolines que davant del focus mediàtic; continuarà formant part del pinyol de la presa de decisions
A Cid li ha tocat ara gestionar la dissolució d'ICV un cop es tanqui el concurs de creditors que ha obert davant la impossibilitat de fer-se càrrec del deute. Amb tot, la transició de la militància ecosocialista a l'espai dels comuns ja està feta, especialment ara que en són fora els dirigents que més ulls de poll trepitgen sobre el sector federalista. Fidel a Colau i a la cúpula dels comuns, Cid assumeix més càrrega entre bambolines que davant del focus mediàtic, amb la qual cosa difícilment serà candidat, però segur que continuarà formant part del pinyol de la presa de decisions.
Marc Parés: la connexió amb l'herència de Domènech
Marc Parés (Barcelona, 1979) és pràcticament el darrer dirigent de l'estreta confiança de Domènech que queda a Catalunya en Comú. Va fer el salt a la política de la mà de l'arquitecte dels comuns i va ser coautor de l'ideari fundacional del partit. De fet, Parés va rebre de Domènech l'encàrrec de renovar la direcció abans que s'obrís la batalla interna. Després de la retirada de la primera línia del fins aleshores líder del partit, Parés es va resistir a assumir un càrrec en el pinyol de la direcció.
Parés, que és independent, torna a estar integrat en les dinàmiques del partit, especialment des de que és diputat al Parlament
Ara, però, torna a estar integrat en les dinàmiques del partit, especialment des de que és diputat al Parlament, càrrec que va assumir l'abril passat arran de la dimissió d'Alamany. Geògraf i professor de la UAB, s'espera que en els pròxims mesos tingui un paper rellevant en la renovació de la direcció, especialment en la confecció de continguts sobre l'estratègia a seguir, així com en la futura llista a les eleccions catalanes. Juga a favor seu el fet de ser un independent i que, per tant, sobre ell no pesen les sigles de cap de les formacions integrants de la confluència.
Janet Sanz: el valor que ara no es vol moure de l'Ajuntament
Figura consolidada en el govern municipal de Barcelona, Janet Sanz (Tamarit de Llitera, Osca, 1984) és avui una de les dirigents dels comuns amb més projecció. Liderarà per segon mandat les polítiques d'urbanisme de l'Ajuntament -una de les grans carpetes de la corporació- i compta amb la plena confiança de Colau. Procedent d'ICV, sigles amb les quals va ser regidora a l'oposició quan els ecosocialistes encara es presentaven en solitari, Sanz és conscient que té recorregut per fer. Ja és un dels pilars del projecte de Barcelona en Comú malgrat la seva joventut i algunes veus la situen com a possible hereva de Colau si l'alcaldessa decideix no repetir en un tercer mandat.
Per trajectòria, el seu nom va més associat a la gestió municipal -on acumula l'experiència-, i del seu discurs no se'n desprenen afinitats cap al moviment sobiranista, ara mateix eix sobre el qual pivota la política catalana. Amb David Cid, Ernest Urtasun i Marta Ribas forma part de la fornada de dirigents d'ICV que van agafar el relleu a Ricard Gomà, Joan Herrera o Dolors Camats.