Nou curs polític

Tardor de congressos amb la vista posada en les futures catalanes

En paral·lel a la resolució de la investidura espanyola i la sentència del Suprem, la majoria de partits triaran lideratges i estratègies abans que acabi l'any per encarar els reptes a curt i mitjà termini

per Sara González / Oriol March, 10 d'agost de 2019 a les 20:00 |
Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras | Adrià Costa
El curs polític no només arrencarà caldejat per si es troba o no un desllorigador per a la investidura de Pedro Sánchez i per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, sinó perquè bona part dels partits es veuen abocats a endreçar-se per fer front als reptes que la política catalana i espanyola els depara a curt i mig termini. Qui liderarà aquesta etapa?

Amb quin full de ruta? Com s'han d'encaixar unes noves eleccions catalanes d'alt voltatge? Aquestes i moltes altres preguntes són les que ja estan a la cuina de les formacions, que esmolen l'enginy per intentar sortir reforçats d'un cicle electoral que haurà de culminar en els pròxims mesos. Menys Ciutadans -que ja té candidata nomenada, Lorena Roldán- i PP, totes les formacions catalanes tenen agendats -o gairebé- els seus conclaves.

ERC i la CUP afrontaran els seus respectius processos al setembre i també el posaran en marxa els comuns, mentre que Junts per Catalunya (JxCat) encara ha de definir quan arrenca el seu. També la Lliga Democràtica, partit que abandera el catalanisme moderat de centredreta, es presentarà en societat després de convertir-se ja en un partit.

ERC s'adapta al creixement

Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, en directe per videoconferència a Badalona Foto: Marc Puig


Esquivar les conseqüències que la judicialització ha tingut sobre l'organització del partit i adaptar-lo al creixement de representació experimentat en els darrers episodis electorals. Aquests són els dos grans objectius d'ERC, que el dia 15 de setembre sotmetrà a votació de la militància la nova cúpula. La llista plantejada per Oriol Junqueras fent tàndem amb Marta Rovira no té rival, així que els 21 components de la direcció seran ratificats i s'organitzaran en una estructura que incorpora un binomi executiu format per Pere Aragonès i Marta Vilalta, encarregats d'arribar allà on la presó i l'exili no ho permeten. 

Un cop renovada la cúpula, la formació republicana afrontarà la segona part -la més complexa- del conclave: la definició de l'estratègia del partit per als pròxims mesos, que estaran marcats per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i per l'eventual convocatòria de les eleccions catalanes, que ERC aspira a guanyar per primera vegada després d'haver-se imposat el 28-A i a les municipals del 26-M. Tot plegat, en un context de manca d'unitat dins de l'independentisme sobre quin ha de ser el rumb per continuar el procés i després que en els darrers mesos s'hagin evidenciat les diferències i tibantors amb Junts per Catalunya arran dels pactes postelectorals i de la investidura fallida de Pedro Sánchez.
JxCat es refunda

Carles Puigdemont i Quim Torra, a Waterloo. Foto: Govern
 

Els deures s'acumularan a les files de Junts per Catalunya (JxCat) en la tornada de les vacances. La formació aspira a ser la casa gran en la qual conflueixin totes les ànimes sorgides de l'antiga Convergència, des dels grups parlamentaris fins a la Crida Nacional per la República i passant pel PDECat. Els líders de la formació pretenen tancar el mecanisme per refundar-se durant el mes d'agost, però no serà fins després del 20 de setembre que s'hi posarà fil a l'agulla. Carles Puigdemont comanda el procés, tot i que un dels dirigents més implicats és Artur Mas. Els dos seran els encarregats de definir el procediment i també hauran de fixar-ne els lideratges.

Els noms que més han aparegut en cercles de JxCat de cara al futur són Laura Borràs, Elsa Artadi, Meritxell Budó, Miquel Buch i Marc Castells. Una de les qüestions a resoldre, en cas que el congrés sigui a l'octubre -en ple eco de la sentència-, és qui assumeix la candidatura a la presidència de la Generalitat. Puigdemont es decanta per Borràs, però sectors de JxCat i del PDECat aposten per Castells, alcalde d'Igualada. La refundació hauria de posar fi a tres anys de turbulències després de la mutació de CDC l'any 2016 en un conclave convuls del qual encara en pengen animadversions.
El PSC ho fia tot a Iceta

Miquel Iceta i Jaume Collboni, a la seu del PSC Foto: ACN


El PSC també té subratllat congrés al seu calendari, que previsiblement es celebrarà al mes de desembre. Els socialistes catalans donen per garantida la continuïtat de Miquel Iceta com a primer secretari -aquest estiu tot just ha fet cinc anys que va assumir el lideratge del partit- com també que ell serà el candidat a les futures eleccions catalanes. Amb tot, des de que es va obrir la possibilitat que fos el president del Senat -opció finalment frustrada pel vot de les independentistes-, hi ha qui ha plantejat la necessitat de començar a promoure nous lideratges. I és aquí on el pinyol que es defineixi per acompanyar-lo en la sala de comandament del partit, que ara pilota colze a colze amb Salvador Illa, pot ser clau. 

Catapultat des de que el PSOE està a la Moncloa i després d'haver aconseguit remuntar de la crisi interna, el PSC pretén rearmar-se per continuar avançant electoralment a Catalunya en un moment de descens de JxCat, Ciutadans i els comuns. L'objectiu és disputar-li a ERC el lideratge. Pel que fa a l'estratègia, els socialistes catalans, pràcticament sense dissidència interna, seguiran apostant pel no al referèndum i per seguir explorant una sortida pactada al conflicte que no suposi una votació sobre la independència.
Els comuns, abocats a renovar-se

Ada Colau amb Jéssica Albiach, Candela López i Ramon Arnabat Foto: Flickr Catalunya en Comú


Debilitats per les turbulències internes des de la renúncia de Xavier Domènech i per uns resultats electorals que evidencien les serioses dificultats que pateixen per consolidar-se més enllà de Barcelona, els comuns es veuen abocats a renovar la cúpula de Catalunya en Comú. El procés s'afrontarà a la tardor per renovar una direcció que només fa un any que es va posar en marxa i que va haver de suplir la renúncia de Domènech amb un triumvirat format per Ada Colau, Candela López i Ramón Arnabat. 

La nova direcció tindrà com a principal repte intentar redreçar un projecte que no ha reeixit territorialment i que pateix tensions quan ha d'afrontar moments convulsos derivats del procés sobiranista. També haurà de resoldre en quina situació queda la confluència, de la qual Podem segueix preferint restar-ne al marge i el rumb de la qual és qüestionat per una part del partit. Les eleccions catalanes seran, de nou, una prova de foc per als comuns, que no tenen encara definit el possible candidat o candidata. 
Renovació a la CUP

Assemblea Nacional de la CUP a Celrà. Foto: Aida Morales


La CUP no ha sortit reforçada de l'últim cicle electoral i al llarg de les últimes setmanes ha concretat un procés intern de reflexió que ha propiciat canvis en el funcionament intern. El canvi de discurs ja s'ha propiciat amb oferiments per negociar els pressupostos amb el Govern, o bé amb la possibilitat -ara ja ferma després de l'última assemblea- que els responsables institucionals puguin repetir durant dues legislatures.

Això obriria la porta, per exemple, al fet que David Fernández -així ho ha posat damunt la taula l'actual cap de files al Parlament, Carles Riera- es presentés com a candidat a la Generalitat després de ser-ho l'any 2012. Abans que acabi l'any, els anticapitalistes han de renovar el secretariat nacional. 
La Lliga es posa en marxa

Astrid Barrio, al centre, en un acte a la seu del PSC. Foto: ACN


Malgrat que volen recuperar un votant "orfe" de l'antiga CiU, els impulsors de la Lliga Democràtica han renunciat a ocupar un gran espai que vagi del centresquerra a la dreta moderada, com havia fet la coalició liderada per Jordi Pujol. La nova formació, en canvi, se situarà en un centredreta més liberal que democristià, tot i que en el seu ideari hi haurà elements assumibles pel pensament d'aquesta última tendència. La Lliga ja és un partit polític, amb Astrid Barrio com a presidenta i Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana, com a secretari general. Volen estar a punt per a les properes eleccions catalanes. La gestació de la formació no ha estat exempta de tensions.
 

 
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació