05
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
06
d'agost
a les
11:29h
A principis de juliol, i davant la incapacitat per marxar de vacances amb la refundació perfilada, els dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van decidir ajornar el gruix del procés al setembre. El calendari general, però, s'accelerarà en la tornada i la cúpula de JxCat mantindrà contactes discrets durant el mes d'agost per fixar quin ha de ser el procediment pel qual totes les ànimes sorgides de l'antiga Convergència, sumades als independents, passin a agrupar-se sota el mateix paraigua polític. Segons les diverses fonts consultades per NacióDigital, la idea és tenir acordat el procediment i posar-lo en marxa a partir de la segona quinzena de setembre.
I què és necessari per endegar aquest procediment? Primer de tot, acordar quin ha de ser el resultat final de la refundació. Existeix un consens entre dirigents de pes de l'espai de JxCat -des d'Artur Mas fins a Meritxell Budó, passant per Miquel Buch- pel que fa a la necessitat que dins d'aquestes sigles s'hi trobin tant el PDECat com la Crida Nacional per la República.
Això voldria dir, a grans trets, que JxCat es convertís en un partit polític -bevent, en bona part, de l'estructura del PDECat, al seu torn hereva de la de CDC- i que la Crida impulsada per Carles Puigdemont i presidida per Jordi Sànchez s'hi sumés. Els partidaris de la integració total asseguren que no es pot "desorientar" més els votants ni la militància en un moment tan rellevant per al país.
En aquesta fórmula també caldria trobar el consens amb els independents que s'han anat sumant al projecte des dels diferents grups parlamentaris. Un exemple clar és el de Laura Borràs, ara portaveu de JxCat al Congrés. Són els més reticents a compartir espai de forma explícita amb el PDECat, i entenen que la reordenació de l'espai nacionalista no es pot convertir en una nova refundació de les sigles postconvergents.
Alguns d'aquests independents -és el cas d'Aurora Madaula, diputada al Parlament- han convertit la plataforma Junts per la República en el partit Acció per la República en un moviment impulsat, entre d'altres, per l'historiador Agustí Colomines.
L'entesa és complicada entre dirigents d'aquesta corda i els més pragmàtics del PDECat, que fa mesos que van desconnectar de l'estratègia de Puigdemont des de l'exili. L'expresident de la Generalitat, que al juny es va comprometre a enviar una proposta de reordenació a Artur Mas i a David Bonvehí, màxim dirigent del PDECat, encara no l'ha fet arribar, segons assenyalen fonts consultades per NacióDigital. En tot cas, però, coneixedors dels contactes sostenen que durant l'agost "s'ha d'avançar" de forma "discreta". La gran qüestió de fons, però, és qui ho lidera.
L'únic que s'ha postulat públicament és el conseller d'Interior Miquel Buch, bon coneixedor de l'estructura territorial del PDECat i amb ascendència interna, però Puigdemont -que és qui comanda la reordenació- encara no ha triat el perfil. Sobre la taula, al llarg dels últims mesos, hi ha hagut els noms de Laura Borràs i Elsa Artadi -la primera per la Generalitat, la segona per al partit-, i de l'òrbita del PDECat han transcendit els de Marc Castells i Àngels Chacón. En tot cas ,caldrà triar aviat una persona encarregada per fer la "fusió" entre totes les ànimes.
Organigrama clàssic
Meritxell Budó, consellera de la Presidència, ha reflexionat sobre la reorganització interna en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que ha estat molt comentada en cercles nacionalistes. L'exalcaldessa de la Garriga, del cercle de confiança de Puigdemont i de Jordi Turull, empresonat a Lledoners, s'ha posat a "disposició del que es consideri oportú" de cara a aquesta nova etapa. "Treballar no em fa mandra", ha apuntat Budó, que espera aportar el seu "granet de sorra". També ha apostat per un organigrama de partit tradicional, una qüestió ja acordada de portes endins.
En aquest organigrama hi ha d'haver un president -Carles Puigdemont-, un secretari general, un secretari d'organització i també un responsable de política municipal. En aquest sentit, la consellera de la Presidència ha reivindicat que emergeixin lideratges femenins per aquesta nova etapa. El seu nom ha aparegut al costat dels de Borràs i Artadi de cara al futur de la formació, i també ha participat en les reunions sobre els pactes postelectorals. Tots aquests perfils, però, encara són motiu de controvèrsia de portes endins, i el PDECat manté que cal esperar al final del procés de participació a la militància per donar res per fet. Encara que hi hagi, però, contactes discrets.
Tots els actors consultats donen per fet un congrés a la tardor, però els membres més propers a Bonvehí insisteixen que tampoc pot ser "a qualsevol preu". "Nosaltres ja som un partit", apunten. En tot cas, l'influx de Puigdemont existeix, Mas ja ha deixat clar que JxCat ha de ser la unió de tots els actors implicats i el PDECat és conscient que no es pot trigar a refundar l'espai ni a fixar ja un candidat o candidata a la Generalitat. Especialment si hi ha eleccions, un escenari que de portes endins veuen factible perquè ERC, sostenen les fonts consultades, "les forçarà" després de la sentència del Tribunal Suprem. I cada cop pren més força que la sentència surti abans que es consumeixi la primera quinzena d'octubre.
I què és necessari per endegar aquest procediment? Primer de tot, acordar quin ha de ser el resultat final de la refundació. Existeix un consens entre dirigents de pes de l'espai de JxCat -des d'Artur Mas fins a Meritxell Budó, passant per Miquel Buch- pel que fa a la necessitat que dins d'aquestes sigles s'hi trobin tant el PDECat com la Crida Nacional per la República.
Això voldria dir, a grans trets, que JxCat es convertís en un partit polític -bevent, en bona part, de l'estructura del PDECat, al seu torn hereva de la de CDC- i que la Crida impulsada per Carles Puigdemont i presidida per Jordi Sànchez s'hi sumés. Els partidaris de la integració total asseguren que no es pot "desorientar" més els votants ni la militància en un moment tan rellevant per al país.
En aquesta fórmula també caldria trobar el consens amb els independents que s'han anat sumant al projecte des dels diferents grups parlamentaris. Un exemple clar és el de Laura Borràs, ara portaveu de JxCat al Congrés. Són els més reticents a compartir espai de forma explícita amb el PDECat, i entenen que la reordenació de l'espai nacionalista no es pot convertir en una nova refundació de les sigles postconvergents.
Alguns d'aquests independents -és el cas d'Aurora Madaula, diputada al Parlament- han convertit la plataforma Junts per la República en el partit Acció per la República en un moviment impulsat, entre d'altres, per l'historiador Agustí Colomines.
Una de les dificultats per relligar tot l'espai és la distància que volen interposar alguns dels independents de JxCat, enrolats dins del nou partit Acció per la República, amb el PDECat
L'entesa és complicada entre dirigents d'aquesta corda i els més pragmàtics del PDECat, que fa mesos que van desconnectar de l'estratègia de Puigdemont des de l'exili. L'expresident de la Generalitat, que al juny es va comprometre a enviar una proposta de reordenació a Artur Mas i a David Bonvehí, màxim dirigent del PDECat, encara no l'ha fet arribar, segons assenyalen fonts consultades per NacióDigital. En tot cas, però, coneixedors dels contactes sostenen que durant l'agost "s'ha d'avançar" de forma "discreta". La gran qüestió de fons, però, és qui ho lidera.
L'únic que s'ha postulat públicament és el conseller d'Interior Miquel Buch, bon coneixedor de l'estructura territorial del PDECat i amb ascendència interna, però Puigdemont -que és qui comanda la reordenació- encara no ha triat el perfil. Sobre la taula, al llarg dels últims mesos, hi ha hagut els noms de Laura Borràs i Elsa Artadi -la primera per la Generalitat, la segona per al partit-, i de l'òrbita del PDECat han transcendit els de Marc Castells i Àngels Chacón. En tot cas ,caldrà triar aviat una persona encarregada per fer la "fusió" entre totes les ànimes.
Organigrama clàssic
Meritxell Budó, consellera de la Presidència, ha reflexionat sobre la reorganització interna en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que ha estat molt comentada en cercles nacionalistes. L'exalcaldessa de la Garriga, del cercle de confiança de Puigdemont i de Jordi Turull, empresonat a Lledoners, s'ha posat a "disposició del que es consideri oportú" de cara a aquesta nova etapa. "Treballar no em fa mandra", ha apuntat Budó, que espera aportar el seu "granet de sorra". També ha apostat per un organigrama de partit tradicional, una qüestió ja acordada de portes endins.
En aquest organigrama hi ha d'haver un president -Carles Puigdemont-, un secretari general, un secretari d'organització i també un responsable de política municipal. En aquest sentit, la consellera de la Presidència ha reivindicat que emergeixin lideratges femenins per aquesta nova etapa. El seu nom ha aparegut al costat dels de Borràs i Artadi de cara al futur de la formació, i també ha participat en les reunions sobre els pactes postelectorals. Tots aquests perfils, però, encara són motiu de controvèrsia de portes endins, i el PDECat manté que cal esperar al final del procés de participació a la militància per donar res per fet. Encara que hi hagi, però, contactes discrets.
Budó, que s'ofereix per jugar un paper destacat en la nova etapa, planteja que JxCat tingui secretari general, secretari d'organització i un responsable de política municipal
Tots els actors consultats donen per fet un congrés a la tardor, però els membres més propers a Bonvehí insisteixen que tampoc pot ser "a qualsevol preu". "Nosaltres ja som un partit", apunten. En tot cas, l'influx de Puigdemont existeix, Mas ja ha deixat clar que JxCat ha de ser la unió de tots els actors implicats i el PDECat és conscient que no es pot trigar a refundar l'espai ni a fixar ja un candidat o candidata a la Generalitat. Especialment si hi ha eleccions, un escenari que de portes endins veuen factible perquè ERC, sostenen les fonts consultades, "les forçarà" després de la sentència del Tribunal Suprem. I cada cop pren més força que la sentència surti abans que es consumeixi la primera quinzena d'octubre.