Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

REPORTATGE

Resignació veïnal a la Mina, supermercat de l'heroïna

El barri de Sant Adrià de Besòs veu com la pressió policial a Barcelona ha accentuat la venda i el consum de droga en una zona castigada des de fa anys per les conseqüències del tràfic d'estupefaents

per Aida Morales/Andreu Merino, La Mina, 3 d'agost de 2019 a les 08:26 |
Una de les zones de consum de droga al barri de la Mina. | Aida Morales
El barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, és l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Almenys aquesta és la sensació que els veïns arrosseguen gairebé des de la construcció, a finals dels 60, dels blocs rusc que ara presideixen la zona. El greuge ha tornat a ser una realitat d'uns mesos ençà. La pressió policial a Barcelona, especialment al Raval, ha provocat un trasllat de la venda i el consum de droga a un barri ja familiaritzat amb les conseqüències del tràfic de substàncies estupefaents. Els propis veïns van encunyar temps enrere el terme "supermercat de la droga" per referir-se a la realitat que els envolta. Ara, l'heroïna torna a trucar a la seva porta.

Els Mossos d'Esquada són conscients d'aquest moviment i, de fet, han estrenat un dispositiu policial per controlar les entrades i sortides del barri. Al migdia es poden veure algunes unitats policials patrullant o estacionades als carrers. El reforç ha estat ben rebut pels veïns però la majoria coincideixen a l'hora d'assenyalar que l'estratègia policial ha de ser continuada en el temps i basada en la prevenció, així com en l'abordatge contra les màfies. Ara, tot i la major presència d'agents, el consum i la venda es mantenen i el seu rastre és ben visible a la Mina.


Punts de venda i de consum

El supermercat de la droga consta de punts de venda i altres de consum, i aquests segons són impossibles d'amagar. A tocar del carrer Llevant, on es creuen la via del tren i la ronda Litoral, s'obre un descampat presidit per l'anunci de Decathlon. A sota del cartell, l'escampall de xeringues i material per injectar-se droga és considerable. La presència de toxicòmans també. Cadires, matalassos i muntanyes de brossa. Segons els veïns, l'hora punta del consum comença a la tarda, però durant la preparació d'aquest reportatge, al migdia, fins a tres homes accedeixen al descampat per punxar-se.
 

Una de les zones més habituals per al consum de drogues a la Mina, al costat de la via del tren. Foto: Andreu Merino


Al costat, dues dones el veuen entrar. "És un no parar", explica una d'elles. "L'altre dia la meva jove es va punxar amb una xeringa", afegeix. Aquest punt de consum ha estat motiu de discrepància des de fa temps entre l'Ajuntament adrianenc i Adif, titular dels terrenys ferroviaris. Recentment s'ha instal·lat una nova tanca que dificulta l'accés dels toxicòmans a les vies. Una mesura de seguretat necessària, tenint en compte que el 2017 es van registrar dos atropellaments mortals en aquest lloc. En una zona molt propera, la mala herba ha col·lapsat un espai infantil, ara replet també de xeringues i material. La biblioteca municipal i l'escola queden a menys de 300 metres, just la mateixa distància que el centre de venopunció. En ple estiu, els nens juguen al carrer. Un espai compartit.


Des que ha augmentat la pressió policial al barri, dues famílies que gestionen la venda de substàncies estupefaents han marxat fins que es calmin els ànims

Mentre que el rastre de les dosis permet detectar fàcilment els punts de consum, és molt més complicat conèixer l'origen de la venda. "La continuen fent els de sempre", assenyalen diverses fonts veïnals a NacióDigital. Es refereixen a dos perfils. En primer lloc, als anomenats clans -que per a molts representen els poders fàctics del barri- i en segon lloc a persones que venen droga pel seu compte en pisos. També hi ha veus que assenyalen un repunt de la droga acompanyat de l'arribada de grups organitzats estrangers. 

Pel que fa als clans, diverses fonts també expliquen que des que ha augmentat la pressió policial al barri, dues famílies que gestionen la venda de substàncies estupefaents han marxat fins que es calmin els ànims. "Han deixat vigilància als seus pisos perquè ningú els ocupi", diuen. 


En ocasions, els clans recorren a persones amb pocs recursos perquè s'encarreguin de la venda des dels seus domicilis particulars i, de vegades, hi ha veïns que pel seu compte es decideixen a vendre. "Una coneguda meva no tenia ni un duro fins que va començar a vendre marihuana, que planta en una habitació de casa seva. Si no té cap altra alternativa, què li he de dir jo?", es pregunta un veí. 

Molts veïns reclamen que la presència policial no es dediqui exclusivament al patrullatge i al control d'entrades i sortides, sinó que també serveixi per escorcollar pisos. "El problema és allà dins", afirma una de les fonts veïnals consultades. També expliquen que arran de l'increment d'agents dels Mossos al barri, alguns dels pisos han reduït el seu horari de venda i tanquen durant la nit, que és precisament quan més policia hi ha als carrers. "Acostumen a identificar gent. Si no tens antecedents, et deixen marxar", explica un jove que durant aquesta setmana ha estat interceptat per la policia.

Recuperar la seguretat al carrer

El cap dels Mossos de Badalona i Sant Adrià, l'intendent Alfons Sarrias, ha admès a aquest diari la incapacitat de resoldre el problema vigent a la Mina. "És un punt històric de venda i consum de substàncies estupefaents, ha estat un punt negre", reconeix. Amb l'increment del darrer any i mig, a més, s'ha produït un "ús privatiu i intimidatori dels espais del barri" per part dels drogodependents. Un fet que ha provocat que els veïns no puguin moure's amb la tranquil·litat que voldrien: "No és agradable per a cap pare que el seu fill vegi drogodependents que estan esnifant al mig del carrer". Veïns del barri, per altra banda, asseguren que durant la nit també hi ha persones que es punxen en zones totalment visibles. 
 

Una cullera usada per dissoldre la droga. Foto: Andreu Merino


Per aquest motiu, ha explicat Sarrias, la comissaria de la Mina ha estat una de les poques que ha mantingut el nombre d'efectius -malgrat la manca de promocions de Mossos dels últims anys-, i també per això s'ha promogut el nou dispositiu. L'objectiu immediat d'aquest és "recuperar la seguretat ciutadana i l'ordre públic al barri", tenint en compte que "no s'ha d'atacar el drogodependent, que és un malalt". I, vinculat a això, portar a terme una tasca més lenta d'investigació sobre els proveïdors i les grans màfies que subministren els productes. En aquest escenari, els Mossos usen el "factor sorpresa" per realitzar detencions per tinença i de substàncies estupefaents, i s'aixequen actes per consum i tinença d'armes blanques. Respecte de les armes de foc, l'intendent assegura que determinats clans les usen com a "element de poder".

La policia catalana, que ha vist augmentar un 12% els delictes a la Mina durant l'últim any, col·labora en aquest desplegament amb la policia local de Sant Adrià, així com amb la Policia Nacional espanyola, que participa portant a terme les funcions d'estrangeria: "Ells també són per la Mina i, dins de les seves competències, busquen gent que pugui estar en situació irregular a Espanya". 

Sant Roc i el Besòs, víctimes col·laterals

Igual que l'aigua, la droga sempre troba un camí per seguir el seu curs. Si l'increment de pressió policial a Barcelona ha provocat un repunt de la venda i el consum a la Mina, la mateixa recepta policial al barri de Sant Adrià ha causat que el tràfic també s'hagi estès a altres zones. A Sant Roc, a Badalona, els representants veïnals parlen d'un repunt, que ja van viure quan el 2016 l'assassinat d'un membre d'un clan de la Mina a mans d'un jove d'una altra família va provocar un èxode de centenars de persones del barri adrianenc, amb el corresponent increment de la presència policial.

A la Mina s'han multiplicat els pisos ocupats, i molts d'ells s'han reconvertit en plantacions de marihuana

"Com aleshores, ara n'hem tornat a pagar les conseqüències", assenyalen les fonts veïnals de Sant Roc consultades per NacióDigital. Expliquen que s'han multiplicat els pisos ocupats i reconvertits en plantacions de marihuana i denuncien que això posa en risc la comunitat. Aquesta situació, relaten educadors del Raval, també es produeix al districte de Ciutat Vella.

El mateix lamenten des d'un altre dels barris fronterers amb la Mina, el Besòs. El president de l'associació de veïns, Francisco Abad, assegura que l'increment de la pressió policial a Ciutat Vella i Sant Adrià ha portat més droga al barri. "Hi ha molta més venda, consum i plantacions de marihuana en pisos", relata. Per això aquesta setmana es va reunir amb representants de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) per abordar la qüestió. Ara, avança que sol·licitarà una reunió amb el nou regidor del districte de Sant Martí, David Escudé (PSC) per instar l'Ajuntament de Barcelona a reactivar les taules de seguretat territorials. 

La Mina, pendent de la transformació social

La Mina és un barri governat per quatre administracions. La Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona integren el Consorci del barri de la Mina, que l'any 1998 va impulsar un agosarat pla de transformació de la zona, ideat pels dos consistoris.

Els objectius se centraven en potenciar canvis urbanístics i socials, alhora que es perseguia un increment de la seguretat i la prevenció. Tot i que el projecte va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Urbanisme el 2008, és evident que no s'han complert les expectatives. 
 

Un bloc de pisos al barri de la Mina. Foto: Andreu Merino


Precisament, els veïns demanen una implicació a fons de les administracions per millorar la situació del barri, començant perquè la tasca policial no sigui esporàdica, sinó permanent, i que es basi més en la investigació i la prevenció que en el patrullatge i la dissuasió. 

"A dia d'avui una persona sense recursos veu que el més ràpid per sortir-se'n és posar-se a vendre droga. És això el que cal canviar", resumeix una de les fonts veïnals consultades. Les veus crítiques amb el tràfic de droga al barri i la gestió que en fa el consorci no són poques, però sempre parlen de manera discreta. "Si parles, quedes assenyalat", expliquen les fonts consultades per fer aquest reportatge, que han demanat mantenir l'anonimat. 

"Si parles, quedes assenyalat", asseguren els veïns de la Mina, que demanen polítiques valentes, més enllà de la via policial

Pel que fa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, recorda que l'acció policial està actualment entrellaçada amb treballs socials promoguts per l'Ajuntament de Sant Adrià i Govern. Fonts de la conselleria expliquen a NacióDigital que anualment es destina un milió d'euros al consorci, i que amb aquests diners es desenvolupen múltiples programes de joventut, d'assessorament a les famílies, de serveis socials, d'atenció als drogodependents, de suport educatiu i a la comunitat gitana, de dinamització comercial i projectes ocupacionals, entre d'altres.

Una sèrie de polítiques, però, que els veïns descriuen com a invisibles i poc satisfactòries. "No sé què es fa amb aquests dines", explica un veí indignat a aquest diari. La Mina demana a crits una solució, i aquesta, exclamen, no només passa per la via policial. 
 

Una de les zones més habituals per al consum de drogues a la Mina, al costat de la via del tren. Foto: Andreu Merino

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació