02
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
18:54h
Els jardins del Palau Robert, a tocar del despatx d'Artur Mas i d'uns dels espais en què es van celebrar cimeres prèvies al 9-N, ha estat l'escenari d'una compareixença de l'expresident de la Generalitat, Joan Ortega i Irene Rigau arran de l'augment de la multa del Tribunal de Comptes per la consulta vinculant i la liquidació de la multa per part de la Caixa de Solidaritat. Mas ha apuntat que és necessària una "onada de solidaritat" econòmica de cara als represaliats de l'1-O, un cop resolta la multa pel 9-N, i ha definit la Caixa com un instrument d'unitat a tenir en compte en el moment actual de l'independentisme, marcat per una sèrie de desavinences encara vigents.
Mas ha anunciat que hi haurà recurs al Tribunal Suprem. "No ens donem per vençuts. És una injustícia manifesta", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, tot i que tampoc hi confien "al 100% veient com van les coses". El dirigent nacionalista ha reclamat ajuda per tots els qui van "continuar el trajecte" i que ha acabat sent represaliada, "també econòmicament". "Demanem que aquest corrent de solidaritat, aquesta onada de solidaritat, en els processos d'autodeterminació, que no s'aturi. Ja no ho demanem per nosaltres i les nostres famílies", ha ressaltat l'expresident català.
"Aquestes altres persones, que tenen noms, cognoms i famílies, tindran repercussió econòmica. I per això demanem que aquest corrent de solidaritat no s'aturi en absolut", ha apuntat Mas. Dirigint-se a les persones que han contribuït a la Caixa de Solidaritat, el dirigent nacionalista ha celebrat no quedar-se sense estalvis ni propietats. Això hauria pogut passar en cas d'embargament definitiu, perquè la multa superava els 5 milions d'euros i encara va ser augmentada en última instància. L'embargament, en tot cas, encara no ha estat tècnicament aixecat per un debat sobre els interessos.
"Si la Caixa no ha mirat carnets, sigles ni propostes polítiques, això és un exemple i un referent de cara a la necessitat absoluta d'actuar amb el sentit més unitari possible", ha destacat Mas, que ha definit com "útil" l'aportació de la ciutadania. "Ara ens atrevim a demanar per als altres. Cal no abaixar la guàrdia", ha ressaltat Mas. Francesc Homs, l'altre principal damnificat pel 9-N, no ha pogut assistir a la compareixença.
Agraiments múltiples
Rigau, consellera d'Ensenyament en el moment del 9-N, ha estat l'encarregada d'arrencar la compareixença. "Volem donar les gràcies a tanta i tanta gent que, de manera anònima, puntual i periòdica en tota la diversitat de quantitats, tant si coincidíem o no en el nostre objectiu polític, ens han ajudat", ha apuntat l'antiga dirigent de CDC. "La caixa de solidaritat és una de les cares amables del procés, i ha resultat un instrument d'unitat", ha ressaltat Rigau, que ha destacat la feina a favor de la "convivència" que ha posat en marxa el mecanisme, impulsat des de la societat civil.
"El Tribunal de Comptes va voler buscar responsabilitat comptable quan la justícia no havia vist malversació, i la ciutadania hi ha observat injustícia, de manera que va reaccionar", ha reflexionat l'exconsellera, que ha reiterat l'agraiment a la ciutadania que ha col·laborat en la liquidació de la multa, que ha evitat l'embargament. Rigau també ha tingut paraules cap a l'Assemblea i Òmnium Cultural. "La caixa no es tanca perquè encara hi ha gent encausada, empresonada i amb reclamacions econòmiques i patrimonials. Hem de procurar continuar-hi posant diners per no abaixar l'expectativa d'un gran projecte col·lectiu", ha ressaltat Rigau, posant èmfasi en la "solidaritat".
Ortega, vicepresidenta i consellera de Governació durant el 9-N -el seu Departament va ser l'encarregat de gestionar la logística de la consulta vinculant-, també ha fet extensiu l'agraiment als seus familiars. "La societat civil catalana no és un mite: existeix. Donar la veu al poble mai pot ser un acte criminal", ha apuntat l'exdirigent d'Unió, que ha recordat els presos i els exiliats. "La pena que sí que es pot compartir és la de la repressió econòmica, els embargaments de béns personals, i en aquest sentit és molta la solidaritat que sentim", ha destacat l'exvicepresidenta, que ha posat de manifest que hi ha més dirigent que "venen al darrere" i que patiran la mateixa situació.
Mas ha anunciat que hi haurà recurs al Tribunal Suprem. "No ens donem per vençuts. És una injustícia manifesta", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, tot i que tampoc hi confien "al 100% veient com van les coses". El dirigent nacionalista ha reclamat ajuda per tots els qui van "continuar el trajecte" i que ha acabat sent represaliada, "també econòmicament". "Demanem que aquest corrent de solidaritat, aquesta onada de solidaritat, en els processos d'autodeterminació, que no s'aturi. Ja no ho demanem per nosaltres i les nostres famílies", ha ressaltat l'expresident català.
"Aquestes altres persones, que tenen noms, cognoms i famílies, tindran repercussió econòmica. I per això demanem que aquest corrent de solidaritat no s'aturi en absolut", ha apuntat Mas. Dirigint-se a les persones que han contribuït a la Caixa de Solidaritat, el dirigent nacionalista ha celebrat no quedar-se sense estalvis ni propietats. Això hauria pogut passar en cas d'embargament definitiu, perquè la multa superava els 5 milions d'euros i encara va ser augmentada en última instància. L'embargament, en tot cas, encara no ha estat tècnicament aixecat per un debat sobre els interessos.
"Si la Caixa no ha mirat carnets, sigles ni propostes polítiques, això és un exemple i un referent de cara a la necessitat absoluta d'actuar amb el sentit més unitari possible", ha destacat Mas, que ha definit com "útil" l'aportació de la ciutadania. "Ara ens atrevim a demanar per als altres. Cal no abaixar la guàrdia", ha ressaltat Mas. Francesc Homs, l'altre principal damnificat pel 9-N, no ha pogut assistir a la compareixença.
Agraiments múltiples
Rigau, consellera d'Ensenyament en el moment del 9-N, ha estat l'encarregada d'arrencar la compareixença. "Volem donar les gràcies a tanta i tanta gent que, de manera anònima, puntual i periòdica en tota la diversitat de quantitats, tant si coincidíem o no en el nostre objectiu polític, ens han ajudat", ha apuntat l'antiga dirigent de CDC. "La caixa de solidaritat és una de les cares amables del procés, i ha resultat un instrument d'unitat", ha ressaltat Rigau, que ha destacat la feina a favor de la "convivència" que ha posat en marxa el mecanisme, impulsat des de la societat civil.
"El Tribunal de Comptes va voler buscar responsabilitat comptable quan la justícia no havia vist malversació, i la ciutadania hi ha observat injustícia, de manera que va reaccionar", ha reflexionat l'exconsellera, que ha reiterat l'agraiment a la ciutadania que ha col·laborat en la liquidació de la multa, que ha evitat l'embargament. Rigau també ha tingut paraules cap a l'Assemblea i Òmnium Cultural. "La caixa no es tanca perquè encara hi ha gent encausada, empresonada i amb reclamacions econòmiques i patrimonials. Hem de procurar continuar-hi posant diners per no abaixar l'expectativa d'un gran projecte col·lectiu", ha ressaltat Rigau, posant èmfasi en la "solidaritat".
Ortega, vicepresidenta i consellera de Governació durant el 9-N -el seu Departament va ser l'encarregat de gestionar la logística de la consulta vinculant-, també ha fet extensiu l'agraiment als seus familiars. "La societat civil catalana no és un mite: existeix. Donar la veu al poble mai pot ser un acte criminal", ha apuntat l'exdirigent d'Unió, que ha recordat els presos i els exiliats. "La pena que sí que es pot compartir és la de la repressió econòmica, els embargaments de béns personals, i en aquest sentit és molta la solidaritat que sentim", ha destacat l'exvicepresidenta, que ha posat de manifest que hi ha més dirigent que "venen al darrere" i que patiran la mateixa situació.