Reportatge

El flux de la droga a Barcelona

La presència policial al Raval fomenta el moviment dels drogodependents i les màfies que controlen la venda d'estupefaents: la Mina, Ciutat Meridiana, Zona Franca, el barri de Ca n'Espinós de Gavà i Sant Cosme són altres punts calents

per Aida Morales/Andreu Merino , 3 d'agost de 2019 a les 08:20 |
Una xeringa usada i abandonada en un terraplè al barri de la Mina. | Andreu Merino
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La droga a Barcelona no para de moure's. Davant de la pressió policial, la venda es volatilitza dels punts més vigilats i es trasllada. Quan es parla de droga, també s'ha de parlar de la seva arrel, de les dependències i de les màfies que n'alimenten el consum. Aquesta és la situació que ha conegut de ben a prop el districte de Ciutat Vella de Barcelona i, concretament, el barri del Raval. L'increment policial ascendent durant l'últim any i mig, però, ha derivat el problema cap a altres punts de la ciutat i zones de l'àrea metropolitana, algunes ja ben coneixedores d'aquest problema.

Durant el 2017, i sobretot al llarg del 2018 i 2019, la pressió policial ha intentat estrènyer el cercle de la venda d'estupefaents al Raval, on fins i tot els veïns s'han organitzat per acabar amb aquesta problemàtica, molt centrada en els narcopisos. Davant d'això, diverses operacions conjuntes entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana han permès tancar un centenar de pisos que exercien com a locals de consum i tràfic. Tot i que experts en drogodependències i educadors socials del Raval adverteixen que la "dinàmica" segueix vigent i que la droga hi és, tot i que amb altres vestimentes, el tràfic i el consum ha buscat altres espais a la ciutat.


Operacions per dispersar

El principal cop policial al Raval es va produir l'octubre del 2018 en el marc de l'operació Bacar -quan es van clausurar 26 domicilis i es van detenir més de 70 persones-. Aquest juliol, una segona operació -coneguda amb el sobrenom de Suricar- va saldar-se amb l'escorcoll a 35 narcopisos més i la detenció de 50 persones. Tot un èxit, segons van considerar el conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que asseguraven que "l'atac directe" al narcotràfic havia deixat el negoci de la droga sota mínims. 


La realitat, però, admeten a NacióDigital educadors socials vinculats a la sala de venopunció Baluard, és que el negoci s'ha acabat, en molts casos, diversificant i repartint cap a altres punts de l'àrea metropolitana, com ara la Mina -a Sant Adrià de Besòs-, Sant Cosme -al Prat de Llobregat- o Gavà. "El que s'ha fet és dispersar-ho, ha canviat la dinàmica, però les drogues segueixen aquí", assegura una educadora que prefereix quedar en l'anonimat. Ara, explica, els traficants "ja no deixen consumir tant als pisos, sinó que fan que hagis d'anar al carrer". 

El cap dels Mossos de Badalona i Sant Adrià alerta d'un "increment sostingut i progressiu" del consum de droga a la Mina, vinculat a les actuacions de Ciutat Vella

I és en aquest espai públic en què els consumidors -habitualment acostumats a moure's per la ciutat- busquen noves zones de confort amb menys presència policial. A la Mina, apunta la mateixa educadora, fins el moment es podia aconseguir droga i consumir-la amb tranquil·litat. L'entorn de les vies del tren, per exemple, eren una zona "amb certa intimitat i poca presència policial", tot i que amb altres màfies al darrere. Aquest barri de Sant Adrià de Besòs està marcat per la presència de clans. 

L'intendent Alfons Sarrias, cap dels Mossos de Badalona i de Sant Adrià, alerta d'un "increment sostingut en el temps i progressiu del consum" en l'últim any i mig a la Mina. Sobretot, explica a NacióDigital, d'un "increment que ha estat molt notori a la via pública", amb una "presència intensiva de drogodependents", sobretot vinguts del centre de Barcelona, que han acabat promovent un ús privatiu del barri. A Sant Adrià, admet, la situació de la droga "no s'ha resolt de forma satisfactòria". 
 

Un bloc de pisos al barri de la Mina. Foto: Aida Morales


Segons Sarrias, "és possible que les actuacions a Ciutat Vella hagin tingut a veure" amb aquest augment de consumidors a la Mina, tot i que no ho considera l'element determinant. Fonts de Baluard, però, constaten una "estabilització" de les dades sobre drogodependència al Raval, amb un "canvi d'afluència d'usuaris", els efectes del qual també l'han volgut denunciar fonts d'entitats veïnals de la Mina i Sant Roc. 

"Quan hi ha una operació policial a Barcelona, hi ha un repunt a la Mina", expliquen a aquest diari fonts veïnals del barri adrianenc que han parlat amb aquest diari. Des de Sant Roc i altres punts del Besòs, a més, asseguren que ja han començat a notar -també- els efectes del nou i recent desplegament policial a la Mina. "Sempre que hi ha una operació policial a la Mina, com que els clans són als dos llocs, creix molt la presència de venedors de drogues a Sant Roc".

Aquest dimecres al vespre els Mossos van iniciar un nou dispositiu a la Mina, amb presència d'antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo), amb l'objectiu de garantir la seguretat ciutadana al barri i realitzar tasques d'investigació en busca dels proveïdors. La presència de la policia serà permanent i efectiva durant tot el dia, sobretot al llarg de la tarda i la nit, i es vol combinar amb una tasca més introspectiva d'investigació dels proveïdors al barri, que vagi més enllà de la figura dels venedors. 

La droga, més enllà del Raval i la Mina

La pressió policial al Raval -que s'ha incrementat durant els darrers dos anys amb un augment d'agents uniformats per la zona- ha tingut efectes, més enllà de la Mina. El barri de Ca n'Espinós de Gavà, Sant Cosme, la Zona Franca o Ciutat Meridiana són altres punts calents de la droga al Barcelonès i el Baix Llobregat que, segons explica una educadora social propera a aquests entorns, també s'han vist afectats.

Són coneguts clans els que controlen la venda de droga en aquestes zones -també al Turó de la Peira de Barcelona i Nou Barris-, amb una afluència cada vegada més gran de plantacions de marihuana en pisos o zones desocupades. En ocasions es destinen algunes de les habitacions de l'habitatge a les plantacions, mentre que en altres -relata l'educadora i també certifiquen veïns de la Mina- els proveïdors de droga paguen una persona perquè vigili el pis a canvi d'autoconsum. 

També s'han detectat màfies a Trinitat Vella, en aquest cas comandades per persones de països de l'est, tot i que la venda en aquests punts és molt més discreta. En el cas de Ciutat Meridiana, aquest divendres els Mossos han realitzat nou escorcolls en domicilis en un operatiu contra el tràfic de cocaïna. 
 
Una anàlisi diferent és la que mereixen els barris de la Barceloneta i el Gòtic. Malgrat la pressió policial dels darrers mesos, existeixen múltiples pisos de venda de droga que s'ofereix als turistes a través de coffee shops. Rebre oferiments d'aquest tipus per part de persones anònimes a la Rambla o carrers annexos és habitual. "És l'anomenada droga per a rics", explica la mateixa educadora social, que alerta també dels nivells de puresa de les diferents drogues que s'ofereixen. "Hi ha droga tallada molt dolenta que es ven per dos o tres euros la dosi", relata, amb mescles molt nocives que sovint causen paranoies i pot provocar autolesions. 

Els Mossos alerten que creix la demanda d'heroïna a la Mina, un negoci aprofitat per les màfies que controlen el mercat de la droga

Per contra, la droga que es ven a la Barceloneta i al Gòtic acostuma a ser molt més cara, d'una puresa superior i de caràcter molt més festiu, tractant-se de cocaïna i èxtasi -sigui en pastilles o cristall-, marihuana o, darrerament, crack de base i speedball, aquesta última una droga ràpida que combina heroïna i cocaïna. 

L'heroïna, específicament, ha viscut un repunt en determinades zones de la ciutat. Al Raval, expliquen fonts de Baluard, es manté, mentre que a la Mina ha augmentat, segons va admetre el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. L'intendent Sarrias també assegura que l'heroïna "és una de les drogues que més ha incrementat" al Besòs: "Hi ha hagut cada vegada més demanda d'heroïna a la Mina i això ha estat aprofitat per la gent que es dedica al mercat de la droga, que ha ampliat el negoci". 

Un problema de solucions complexes

Veïns del Raval i de la Mina admeten que la presència policial ajuda, tot i que asseguren que no és suficient. La droga hi és, i si la policia fa pressió en una zona, els consumidors es mouran cap a una altra. Aquest ha estat el flux de la droga en els últims anys, que ha potenciat pics de consum en uns barris o altres depenent de les circumstàncies. En aquest punt, els veïns demanen que s'ataqui directament el proveïdor i no només els venedors, i que la policia -i també les institucions- realitzin veritablement una feina valenta contra les màfies i els clans. 

Treballadors del sector de la drogodependència reclamen albergs de baixa exigència i una ampliació dels horaris d'obertura de les sales de venopunció

Els educadors socials i de carrer afegeixen que cal més inversió en conscienciació i acompanyament als drogodependents. Els albergs de baixa exigència i aquells on els usuaris poguessin consumir de manera controlada en podrien ser un exemple, així com la possibilitat que les sales de venopunció oferissin heroïna amb finalitats terapèutiques per abordar la desintoxicació. La metadona no sempre dona els resultats esperats i això falta que molts usuaris recaiguin en l'heroïna. Per això, la Generalitat estudia iniciar una prova pilot pe subministrar aquesta substància de manera controlada, tal com va avançar NacióDigital.

Treballadors del sector de la drogodependència també reclamen una ampliació dels horaris d'obertura de les sales de venopunció i atenció sociosanitària. Si bé durant l'estiu passat el centre Baluard va obrir les 24 hores, enguany ja no ho fa, com tampoc obre durant al nit el centre de consum supervisat de la Mina per problemes de finançament. Calen més recursos i atenció al drogodependent, reclamen veïns i professionals. Perquè si no és així, expliquen, el flux de la droga continuarà movent-se, malgrat que la pressió policial sempre hi vagi al darrere. 
 

Un espai habitual de drogodependents al barri de la Mina. Foto: Andreu Merino

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació