04
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
8:08h
Albert Batlle és el protagonista de l'arrencada del mandat municipal a Barcelona. El PSC ha aconseguit l'objectiu de convertir-lo en responsable de la seguretat a la ciutat com a cinquè tinent d'alcaldia i la seva estrena ha sacsejat la capital catalana. Batlle ha tornat al consistori on ja va treballar durant vint anys com a regidor socialista, entre el 1983 i el 2003, abans de convertir-se en secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i, després, en director dels Mossos d'Esquadra. Un retorn per la porta gran a l'Ajuntament, assumint més poder del que havia adquirit en l'etapa anterior.
L'actual responsable de Seguretat es va estrenar com a regidor amb trenta anys i durant dues dècades va assumir responsabilitats en matèria de Relacions Ciutadanes, Relacions Institucionals i Esports, a més de ser regidor del districte d'Horta Guinardó.
El 1999, Batlle se situava sota el focus mediàtic quan el seu fill va ser detingut en el marc d'una manifestació antifeixista el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. A diferència d'altres companys seus, el jove va ser alliberat la mateixa nit sense haver passat a disposició judicial. El 2016, l'actual cinquè tinent d'alcaldia encara recordava l'episodi en una entrevista a La Vanguardia. "Ha redreçat el rumb i va estudiar Arqueologia, això li va com l’anell al dit al seu perfil d’Indiana Jones", deia.
El xèrif de Collboni
Era molt difícil que si el PSC entrava al govern municipal de Barcelona, Batlle no assumís la cartera de Seguretat. Al llarg de la campanya de les municipals, Jaume Collboni, va presentar-lo com la solució als problemes d'una Barcelona que patia una "crisi d'inseguretat" per culpa de l'executiu de Colau, segons insistien els socialistes en campanya.
Amb Batlle, Collboni veu la possibilitat de fer tornar la capital catalana al camí iniciat pel PSC el 2006. Aquell any els socialistes impulsaven la polèmica ordenança de civisme, aprovada amb els vots d'ERC i l'abstenció d'ICV, socis de govern aleshores. CiU i el PP també es van abstenir, aplanant el camí per convertir-la en realitat. L'ordenança encara és vigent, després que Xavier Trias l'endurís i que Ada Colau no hagi aconseguit prou suports per enterrar-la, el seu objectiu a l'inici del mandat.
La normativa aborda conjuntament les polítiques de seguretat i d'espai públic, i el millor exemple de la voluntat de recuperar el seu esperit és la manera de gestionar el fenomen de la venda ambulant. "És inadmissible que el primer que vegin els turistes quan arriben a Barcelona siguin els manters", deia Batlle aquest dimarts. Ha estat l'encarregat d'impulsar un dispositiu policial sense precedents, amb una estratègia compartida amb la conselleria d'Interior de Miquel Buch i avalada per Colau.
Víctima d'una carta bomba
Batlle es va començar a familiaritzar amb la seguretat amb el seu nomenament com a secretari de Serveis Penitenciaris el 2003, càrrec que va ocupar fins al 2011. Tot i ser una feina de despatx, no va estar exempta d'ensurts. El 2009, una jove anarquista li va enviar una carta bomba, que no va tenir conseqüències. La noia reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que havia acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques amb els funcionaris de presons. La noia finalment va ser condemnada a vuit anys de presó.
Dos anys després, el 2011, es va estrenar com a director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya, moment en què va abandonar la militància socialista per incompatibilitat amb el càrrec. El 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent.
Polèmic pas pels Mossos
El pas de Batlle pels Mossos va ser polèmic. Va negar-se a expulsar els agents condemnats a presó per la mort de Juan Andrés Benítez i va rebre crítiques per no investigar prou a fons qui havia disparat el projectil que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 2012. L'adeu com a responsable del cos arribaria el 17 de juliol del 2017, dos mesos i mig abans del referèndum d'autodeterminació de l'1-O. Ja durant el judici al Suprem, Batlle reconeixia la "incomoditat" que li suposava la convocatòria de la consulta.
Batlle, un runner habitual, ha aterrat a la seva antiga casa setze anys després amb la voluntat de posar ordre, al govern i al carrer. Com en les seves carreres de fons, és conscient que el més important en política no és ser el més ràpid sinó el més resistent.
L'actual responsable de Seguretat es va estrenar com a regidor amb trenta anys i durant dues dècades va assumir responsabilitats en matèria de Relacions Ciutadanes, Relacions Institucionals i Esports, a més de ser regidor del districte d'Horta Guinardó.
El 1999, Batlle se situava sota el focus mediàtic quan el seu fill va ser detingut en el marc d'una manifestació antifeixista el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. A diferència d'altres companys seus, el jove va ser alliberat la mateixa nit sense haver passat a disposició judicial. El 2016, l'actual cinquè tinent d'alcaldia encara recordava l'episodi en una entrevista a La Vanguardia. "Ha redreçat el rumb i va estudiar Arqueologia, això li va com l’anell al dit al seu perfil d’Indiana Jones", deia.
El xèrif de Collboni
Era molt difícil que si el PSC entrava al govern municipal de Barcelona, Batlle no assumís la cartera de Seguretat. Al llarg de la campanya de les municipals, Jaume Collboni, va presentar-lo com la solució als problemes d'una Barcelona que patia una "crisi d'inseguretat" per culpa de l'executiu de Colau, segons insistien els socialistes en campanya.
L'any 1999, el fill de Batlle va ser detingut en una manifestació antifeixista del 12 d'octubre; a diferència dels seus companys, va ser alliberat la mateixa nit sense passar a disposició judicial
Amb Batlle, Collboni veu la possibilitat de fer tornar la capital catalana al camí iniciat pel PSC el 2006. Aquell any els socialistes impulsaven la polèmica ordenança de civisme, aprovada amb els vots d'ERC i l'abstenció d'ICV, socis de govern aleshores. CiU i el PP també es van abstenir, aplanant el camí per convertir-la en realitat. L'ordenança encara és vigent, després que Xavier Trias l'endurís i que Ada Colau no hagi aconseguit prou suports per enterrar-la, el seu objectiu a l'inici del mandat.
La normativa aborda conjuntament les polítiques de seguretat i d'espai públic, i el millor exemple de la voluntat de recuperar el seu esperit és la manera de gestionar el fenomen de la venda ambulant. "És inadmissible que el primer que vegin els turistes quan arriben a Barcelona siguin els manters", deia Batlle aquest dimarts. Ha estat l'encarregat d'impulsar un dispositiu policial sense precedents, amb una estratègia compartida amb la conselleria d'Interior de Miquel Buch i avalada per Colau.
Víctima d'una carta bomba
Batlle es va començar a familiaritzar amb la seguretat amb el seu nomenament com a secretari de Serveis Penitenciaris el 2003, càrrec que va ocupar fins al 2011. Tot i ser una feina de despatx, no va estar exempta d'ensurts. El 2009, una jove anarquista li va enviar una carta bomba, que no va tenir conseqüències. La noia reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que havia acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques amb els funcionaris de presons. La noia finalment va ser condemnada a vuit anys de presó.
La jove anarquista que li va enviar la carta bomba reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que hava acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques amb els funcionaris de presons
Dos anys després, el 2011, es va estrenar com a director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya, moment en què va abandonar la militància socialista per incompatibilitat amb el càrrec. El 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent.
Polèmic pas pels Mossos
El pas de Batlle pels Mossos va ser polèmic. Va negar-se a expulsar els agents condemnats a presó per la mort de Juan Andrés Benítez i va rebre crítiques per no investigar prou a fons qui havia disparat el projectil que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 2012. L'adeu com a responsable del cos arribaria el 17 de juliol del 2017, dos mesos i mig abans del referèndum d'autodeterminació de l'1-O. Ja durant el judici al Suprem, Batlle reconeixia la "incomoditat" que li suposava la convocatòria de la consulta.
Va negar-se a expulsar els agents condemnats a presó per la mort de Juan Andrés Benítez i va rebre crítiques per la gestió del cas Ester Quintana
Batlle, un runner habitual, ha aterrat a la seva antiga casa setze anys després amb la voluntat de posar ordre, al govern i al carrer. Com en les seves carreres de fons, és conscient que el més important en política no és ser el més ràpid sinó el més resistent.