Tots els fronts que haurà de resoldre el Govern després de les vacances

La tornada de les vacances, en els últims anys, sempre planteja reptes majúsculs al Govern. Si el 2014 va ser el 9-N i l'any següent les eleccions plebiscitàries, el 2017 es va convertir en l'any del referèndum. Bona part del terreny de joc en el qual juga l'executiu liderat per Quim Torra i Pere Aragonès sorgeix de l'1-O i de les seves conseqüències, palpables amb l'empresonament dels principals responsables de la votació. Aquest setembre no serà una excepció en la cadena d'inicis de curs complexos, de manera que el Govern haurà d'afrontar -com a mínim- cinc carpetes de contingut delicat.

1. La Diada

La vuitena Diada massiva des del 2012 és, també, la més incòmoda. L'independentisme hi arriba sense unitat estratègica, amb l'únic nexe comú sòlid dels presos i les preses, i enmig d'un clima de malestar entre l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els partits. Així es va demostrar, per exemple, amb el pacte entre Junts per Catalunya (JxCat) i el PSC a la Diputació de Barcelona, que va motivar manifestacions davant les seus del PDECat i d'ERC. La concentració d'enguany, convocada a Plaça Espanya, suma baixes sensibles abans d'entrar en la recta final, com és el cas dels exconsellers Josep Huguet i Anna Simó, tots dos d'ERC. Fins i tot Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder de l'exili ha alertat dels riscos d'entrar en una deriva "antipartits".

Davant la crida a la unitat que van fer tant l'ANC com Òmnium, l'executiu ha decidit aquest dijous recollir el guant. "La Diada no és del Govern ni dels partits", ha indicat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha comparegut al costat del vicepresident Pere Aragonès. Tots dos han confirmat la presència a la manifestació, que en aquesta edició no tindrà una zona de convidats per a dirigents polítics a primera fila. Si l'any passat va ser una Diada per reivindicar la figura dels presos i per celebrar la fi del 155, enguany es poden produir crítiques cap a l'independentisme institucional.

2. La reacció a la sentència

La crida a la unitat de les entitats tenia a veure amb el primer repte immediat -la Diada-, però sobretot es referia a la resposta a la sentència del Suprem contra els dotze encausats. Torra porta des de principis de juny immers en una ronda de contactes amb tots els agents del país per definir una estratègia institucional quan Manuel Marchena faci públic el veredicte -la data no està clara, i menys des que la justícia europea ha fixat el 14 d'octubre com a data per tractar la immunitat d'Oriol Junqueras-, però de moment no hi ha cap acord. El president té clar, això sí, que la resposta que portarà al Parlament ha d'estar basada en l'autodeterminació, i també que no vol convocar eleccions.

Torra portarà al Parlament una resposta basada en el dret a l'autodeterminació, però encara no hi ha un acord entre tots els actors

En tot cas, a Palau ja existeixen veus que allunyen l'escenari d'una reacció immediata, sinó que es podria materialitzar al cap d'uns mesos, en diferit. Torra aposta per un front unitari que vagi des de les institucions -Generalitat, ajuntaments, Parlament- fins a la societat civil, però hi ha actors rellevants que no ho veuen de la mateixa manera. És el cas de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que dimarts va traslladar al president que els representants polítics han de trobar "solucions" per "desjudicialitzar" la política i deixar en mans de les entitats la mobilització al carrer. La sentència, això sí, farà entrar la legislatura en terreny desconegut i pot precipitar unes noves eleccions.

3. Els pressupostos de la Generalitat

En el mentrestant, però, el Govern aspira a tirar endavant projectes de llarg abast. El més rellevant de tots ells són els pressupostos per al 2020, que es presentaran a l'octubre. Així ho ha anunciat Aragonès, que al setembre es reunirà amb tots els grups parlamentaris per explicar-los les grans xifres i calibrar suports. A diferència dels comptes del 2019, que ni tan sols va ser presentats públicament pel fracàs de les negociacions amb els comuns, aquests tenen dos socis potencials: els mateixos comuns i també el PSC, integrat ara en l'equació dels pactes després de les municipals.

El suport de Catalunya en Comú està vinculat a les converses que puguin sorgir per aprovar els comptes de l'Ajuntament de Barcelona -en aquests termes van parlar dimarts Colau i Torra-, mentre que els socialistes pressionaran perquè el Govern faci explícita la renúncia a la unilateralitat. Tots els actors implicats, però, coincideixen en la necessitat de tirar endavant els pressupostos per tal que les institucions "no funcionin a mig gas", com sostenia aquesta setmana l'alcaldessa. A Catalunya, els comptes vigents són els del 2017, és a dir, els elaborats per Puigdemont i Oriol Junqueras.

4. La investidura de Pedro Sánchez

El dia 23 de setembre expira el termini perquè hi hagi una investidura al Congrés dels Diputats i evitar, d'aquesta manera, una repetició electoral. Pedro Sánchez, president en funcions i candidat del PSOE, aposta ara per desdir-se del govern de coalició amb Podem i té dos escenaris oberts: un pacte a la portuguesa -amb els de Pablo Iglesias fent costat al seu executiu sense formar-ne part- o bé seguir forçant el PP i Ciutadans per una abstenció, a hores d'ara, improbable. Ni Pablo Casado ni Albert Rivera tenen cap intenció de facilitar la investidura de Sánchez, que quasi no farà vacances.

Sánchez té com a límit el dia 23 de setembre per ser investit si no vol unes noves eleccions; ara ja descarta el govern de coalició amb Podem

El paper de l'independentisme, probablement, no variarà al llarg de l'agost. JxCat té decidit votar "no" a la investidura de Sánchez si no hi ha canvis substancials en la seva posició immobilista sobre Catalunya, mentre que ERC manté la voluntat de no "bloquejar" un acord que permeti formar una majoria d'esquerres. Els republicans, juntament amb Bildu, ja es van abstenir en la votació de dijous passat i assenyalen que unes noves eleccions poden ser perjudicials per l'ascens de la dreta.

5. El debat de política general

Si el 23 de setembre és la data límit que té Sánchez per ser investit, només dos dies després se celebra al Parlament el debat de política general. El calendari és especialment incert, perquè la sentència ja estarà sobrevolant la cambra catalana. Torra defensarà l'acció de Govern des del faristol i també pressionarà l'oposició per aprovar els pressupostos, que aquest any tindran un asterisc rellevant: el salari mínim de referència català, que ha d'estar fixat en els propers tres mesos.

Una eina que, malgrat que la Generalitat no té competències per implantar -només ho pot fer l'Estat, com va passar amb l'última modificació del 2018 impulsada per Sánchez-, es pretén posar en marxa a través dels convenis col·lectius. L'executiu voldrà vendre en el debat de política general que no tot s'acaba amb el procés i amb la sentència, però la legislatura es pot escurçar en funció del veredicte i la resposta que s'acordi. Un cop més, les carpetes que s'obriran al setembre no se sap mai quan es tancaran del tot.