Procés català

La Generalitat recull el guant de les entitats i crida a la unitat davant la Diada i la sentència

Aragonès i Budó asseguren que la mobilització de l'Onze de Setembre "no és del Govern ni dels partits" però avança que l'executiu s'hi sumarà

per Oriol March , Palau de la Generalitat, 1 d'agost de 2019 a les 14:20 |
Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dimarts en la reunió de Govern de l'1 d'agost | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Última reunió del Govern abans d'unes vacances que s'acabaran el 27 d'agost amb el retrobament de tots els consellers davant d'un curs polític que estarà marcat per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el vicepresident Pere Aragonès, s'han referit en la roda de premsa posterior a la crida a la unitat que van fer ahir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium en un clima de desunió estratègica de l'independentisme. La crida no només es referia a la Diada, sinó també a la resposta al Tribunal Suprem.

"Entenem la Diada com el màxim exponent de la unitat. Considerem que no és del Govern ni dels partits, sinó de la gent. Màxim respecte a la celebració, un any més", ha destacat Budó. "La gran força que ha permès al país [avançar] no han estat organitzacions cadascuna per la seva banda, sinó quan hem concertat col·lectivament. En aquest sentit, [la Diada i el procés] és un repte de tots. Tots el passos que haguem de fer han de ser de tots. No tinc cap dubte que sigui d'altra manera", ha apuntat Aragonès. Tots dos formaran part de la manifestació.


Amb aquesta resposta, el Govern recull el guant d'unes entitats que ahir van comparèixer de forma conjunta per primer cop en els últims mesos per demanar als partits refer la unitat estratègica. "Entenc que ens convida a la reflexió", ha apuntat Budó sobre els últims posicionaments de Carles Puigdemont, que ha escrit un llibre sobre la necessitat de recuperar la unitat entre actors.
 

Pressupostos a l'octubre

Un dels reptes que afrontarà l'executiu en tornar de vacances és l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que seran validats a l'octubre, segons ha avançat Aragonès. Al setembre, això sí, començaran els contactes amb tots els grups parlamentaris. Aragonès, en aquest sentit, ha "celebrat" la "predisposició" dels comuns i del PSC, que s'han mostrat públicament favorables a negociar


Dimarts ho va fer l'alcaldessa Ada Colau, principal dirigent dels comuns, en una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que la setmana passada va ser el primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, qui va obrir la porta a parlar dels comptes. Una de les exigències d'Iceta, per cert, era que els pressupostos fossin aprovats a l'octubre, tal com va expressar al Parlament.

"Aquest país necessita un pressupost aplicable i executable", ha apuntat Aragonès, que l'any passat ja va liderar les converses amb els comuns per aprovar els comptes a principis del 2019. En aquell moment, però, no hi va haver cap entesa i, finalment, l'executiu va renunciar a fer públics els pressupostos, que no van arribar al Parlament. La llei estableix que es portin a la cambra el mes d'octubre, però és un requisit que no s'acostuma a complir. Els comptes vigents a Catalunya són els del 2017.

Salari mínim català

La trobada d'aquest dimarts ha tingut més contingut administratiu del que és habitual, perquè ara l'activitat s'aturarà durant tres setmanes. Una de les mesures aprovades ha estat la d'impulsar els tràmits per calcular el salari mínim català de referència. Una iniciativa que ja va ser anunciada per Aragonès el 19 de juliol, fa dues setmanes.

Els departaments de Vicepresidència i el de Treball, Afers Socials i Famílies seran els encarregats d'impulsar els treballs tècnics necessaris per obtenir una "estimació" del salari mínim català de referència. El càlcul es farà en termes de cos de vida i equitat salaria. L'acord de Govern també preveu que, un cop obtinguda l'estimació, s'avaluï la incidència de la seva implantació. Aquesta incidència també tindrà en compte el cost que tindria per a la Generalitat. El càlcul s'ha de fer en els propers tres mesos.

Un cop passi aquest termini, es convocarà el Consell de Relacions Laborals -amb sindicats, patronals i agents socials- per tal d'iniciar un procés de concertació social que permeti establir un salari mínim de referència diferenciat per a Catalunya. En tot cas, però, la Generalitat no té competències per implantar la mesura a través de l'aprovació d'un text legal -com sí pot fer l'Estat-, de manera que l'executiu aposta per implantar aquesta mesura per la via dels convenis col·lectius. "Les competències són de l'Estat", ha admès Aragonès, que ha demanat superar això "per la via de l'acord".
 
"Allò que no fa l'Estat ho farem a través de la concertació", ha apuntat Aragonès. El sou mínim estatal és de 900 euros des de l'última modificació. "Un salari nou té incidència en la productivitat de l'economia. No ens hem de basar en sous low cost", ha apuntat el vicepresident. L'estimació de la xifra i el seu impacte en l'economia -també en els pressupostos públics, que s'haurien d'adequar- es posarà en mans de tots els agents a l'espera de trobar un acord en el marc de la negociació col·lectiva.

Si el Govern va anunciar aquesta mesura és perquè considera que la pujada del salari mínim impulsada a finals del 2018 pel PSOE, amb el suport de Podem, no va ser suficient. La queixa de la Generalitat és que no es va tenir en compte les diferències del cost de la vida existents als diferents territoris de l'Estat, i això suposa "mantenir en situació de pobresa" els receptors d'aquelles zones on els costos són més elevats. Segons l'executiu, aquesta mesura "impacta negativament sobre l'eficiència i la productivitat de l'economia catalana".

Recuperació de la política fiscal corporativa

Una altra de les decisions en clau econòmica que ha pres el Govern és la de "recuperar i impulsar" la definició d'una política fiscal corporativa de la Generalitat. L'objectiu, segons ha explicat Aragonès, és la de "dissenyar un model de gestió i un protocol d'actuació per al conjunt del sector públic" que anticipi el risc fiscal i redueixi la "inseguretat jurídica" en l'aplicació dels tributs. La voluntat d'Economia és que aquest model s'acabi de definir el segon trimestre del 2020 i implementar-lo en una fase posterior.

La idea, en aquest sentit, és recuperar l'essència del pla de centralització dels pagaments dels tributs de titularitat estatal (IRPF, IVA, impost de societats) a través de l'anomenada "tramitadora". Aquest projecte es va aprovar el 25 d'abril del 2017, però va quedar sense efecte el 18 de desembre del mateix any, en plena aplicació de l'article 155. Ara mateix no existeix un protocol d'actuació homogeni de les entitats del sector públic català pel que fa a les obligacions amb la Hisenda espanyola.

"La supressió va ser totalment absurda", ha apuntat el vicepresident, que ha recordat que el final de la mesura va ser impulsat no només durant el 155, sinó també en plena campanya electoral de les eleccions catalanes del 21-D. El protocol d'actuació que posarà en marxa la Generalitat vol tenir en compte un model de gestió de riscos fiscals per anticipar-se a possibles litigis i evitar duplicitats i ineficiències.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació