Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Dades

Les grans superfícies, la precarietat o internet amenacen més el petit comerç que els manters

Els mateixos comerciants ignoren la venda ambulant com una problemàtica, segons les enquestes, i les dades evidencien que els majors reptes arriben per altres fronts

per Roger Tugas, 3 d'agost de 2019 a les 19:30 |
L'Ajuntament d'Ada Colau, amb el lideratge de les polítiques de seguretat cedides a Albert Batlle, tinent d'alcaldia centrat en la matèria a proposta del PSC, ha fet un viratge de 180 graus en la gestió dels manters. Els discursos catastrofistes de determinats sectors contra la venda ambulant com a mare de tots els mals dels comerços de la ciutat s'ha imposat, per bé que les dades assenyalen que, abans que els manters, molts altres elements impacten -segurament amb més força- en la salut d'aquest sector.

Els mateixos comerciants, en les enquestes, no situen aquesta qüestió com un dels aspectes negatius per als seus negocis, però és que les dificultats del comerç no afecten especialment els barris amb més presència dels manters, sinó que ho fan de forma similar a tota Barcelona i Catalunya. Algunes evidències permeten assenyalar, de fet, que l'expansió de les grans superfícies, la precarietat generalitzada o les compres per internet suposen problemàtiques fins i tot més accentuades.


1. Sense diferències amb la resta del país

Per analitzar si la presència de venda ambulant perjudica especialment el comerç de Barcelona, cal comparar si l'evolució d'aquest sector és diferent a la resta del país, a la immensa majoria del qual ignora la suposada problemàtica dels manters. La realitat, però, és que tant a la capital com a tota Catalunya, ara mateix la facturació dels comerços minorista és exactament un 2,4% superior al 2007, abans de la crisi.

Barcelona la va patir més, amb caigudes de més de l'11% en el comerç minorista, el 2011 -en el pitjor moment, la caiguda catalana va ser del 5%-, però des de llavors va anar remuntant. I ho ha fet especialment entre 2015 i 2017, quan teòricament els manters han guanyat terreny, passant aquests anys de vendre un 92,1% del que venien el 2007 al 2,4% més ja citat. Fa dos anys, la facturació a la capital va ser de 12.889 milions mentre que, al conjunt del país, va arribar als 39.188 milions.

Caldria analitzar quins sectors han estat més afectats i com han variat en aquest període per treure conclusions fermes -no hi ha disponibles aquestes dades-, però a primer cop d'ull no sembla que el comerç minorista pateixi especialment allà on hi ha més manters. La recuperació en la facturació, però, no amaga la crisi del sector ja que, en el mateix període, s'ha produït una inflació i, per tant, la facturació relativa ha caigut. Per això, en deu anys, el nombre de treballadors en comerços minoristes a Barcelona s'ha reduït dels 106.125 a 96.530.

 
EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ RELATIVA DEL COMERÇ MINORISTA (FACTURACIÓ DEL 2007=100)

 
2. Evolució aleatòria en els barris de la ciutat

La mateixa anàlisi es pot fer a nivell de ciutat i acotant més el terreny, ja que hi ha dades disponibles dels comerços per barris i per tipus. Això permet analitzar l'evolució del nombre de comerços concretament de la categoria d'equipament personal, la qual inclou la roba, el calçat, la merceria, i la joieria i bijuteria, les principals vendes que es podrien veure afectades per la presència de manters. Malauradament, només es disposa de les dades del 2014 i el 2016, un termini curt, però justament és quan, teòricament, la presència dels manters s'hauria començat a disparar. El nombre d'establiments de roba i calçat s'ha reduït més en aquells barris on n'hi ha més?

La resposta és clarament negativa, ja que la disminució o augment d'aquests comerços és força aleatòria arreu de la ciutat. Certament, a barris de Ciutat Vella i l'Eixample com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceloneta o Sagrada Família se n'han tancat més de cinc a cadascun -especialment al primer, 73-, però, per contra, a d'altres just al costat també se n'han obert uns quants, com a la Dreta de l'Eixample o el Gòtic, així com el saldo és també positiu a la Vila Olímpica del Poblenou, teòricament també afectada.

De nou, seria útil disposar de dades de més anys o conèixer la facturació dels comerços de cada barri per oferir conclusions més fermes, però un primer cop d'ull no permet identificar fermament una correlació directa. De fet, el tancament o obertura de comerços de roba i calçat es dona arreu de la ciutat en barris allunyats de la problemàtica. A Sant Gervasi-Galvany, per exemple, se n'han tancat 22 establiments en dos anys, més que a la Sagrada Família.


Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el nombre total de comerços el 2016 ("total equipaments") i els d'establiments d'equipament personal (roba, calçat, joieria, bijuteria i merceria) del 2014 i el 2016, així com la diferència entre un i altre any. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

3. Un problema molt secundari pels comerciants

Una altra evidència conforme els manters no són una problemàtica massa important per al comerç és que els mateixos comerciants no ho identifiquen com a tal. Segons l'enquesta anual que l'Ajuntament de Barcelona fa als comerciants, només un 4,5% identifica la "competència il·legal" com un dels elements negatius que poden influir en el negoci -un concepte, a més, que va molt més enllà dels manters-. Les respostes, a més, són múltiples, així que no és que s'hagi de respondre tan sols a la principal problemàtica.

L'aspecte negatiu més citat és la competència legal, la d'altres comerços (17,6%), seguit dels aspectes polítics i socials (11,4%) o la crisi econòmica (8,2%). Les noves tecnologies (7,6%), l'escàs poder adquisitiu (7,4%) o la proliferació de grans superfícies (7,3%) també se situen per davant dels manters, els quals reben menys de cinc respostes cada cent entrevistats, per darrere fins i tot de les obertures en diumenge (4,6%) o la presència de turistes (4,5%).
 
ELEMENTS QUE PODEN AFECTAR NEGATIVAMENT AL NEGOCI, EL 2018 (ENQUESTA A COMERCIANTS DE BARCELONA, AMB MULTIRESPOSTA)

 
Es podria al·legar que la citació dels manters -si s'entén com a sinònim de competència il·legal, cosa gens acurada- només afecta els comerços d'equipaments personals -com hem vist abans, de roba, calçat, bijuteria...-, els quals representen el 26,3% dels enquestats. Si fos així, representaria que els citen un de cada sis comerciants, però el cert és que, si es mira la sèrie històrica, s'observa que és un element que, a diferència de l'alarma política disparada els darrers anys, es manté en un percentatge de citacions molt estable.

Fa deu anys, quan els manters no eren una problemàtica per determinats sectors, la competència il·legal era citada com un problema pel 7,2% dels enquestats, per bé que cada anys s'ha mantingut a l'entorn del 4%. El problema mediàtic dels darrers anys no quadra amb la percepció dels mateixos comerciants. En canvi, la crisi econòmica va arribar a ser citada en un 41,5% de les respostes, mentre que, els darrers anys, ha guanyat pes la competència d'altres comerços, els aspectes polítics i socials, o les noves tecnologies.
 
EVOLUCIÓ DE LES CITACIONS DE PROBLEMÀTIQUES QUE PODEN AFECTAR NEGATIVAMENT ALS COMERÇOS, A BARCELONA

 
Pel que fa a preguntes dirigides i no espontànies, la proliferació de superfícies comercials és negativa per un 71,6% dels comerciants, per damunt fins i tot de les comissions bancàries (69,4%). La liberalització horària és també majoritàriament negativa (54,6%), per bé que aquesta resposta depèn anualment de l'enquesta, és molt variable. En canvi, la presència de turistes és clarament positiva per la majoria de negocis.
 
PERCEPCIÓ FAVORABLE O DESFAVORABLE DE DETERMINATS ELEMENTS PER ALS COMERÇOS DE BARCELONA, EL 2018

 
4. Les grans superfícies mengen terreny ràpidament

Centrant la lupa en un dels elements més desfavorablement percebuts pels mateixos comerciants, la proliferació de centres comercials, aquesta s'evidencia com un fet clarament negatiu per als comerços teòricament més perjudicats pels manters. En les enquestes als consumidors barcelonins sobre on compren la roba i el calçat, el percentatge dels que ho fan en botigues del barri o especialitzades ha caigut del 72,1% al 40,8%, des del 2002. En el mateix període, els que ho feien en centres comercials han passat de ser l'11,3% al 33,1%.

La competència clara que menja terreny inexorablement al petit comerç, per tant, queda força identificada. Altres opcions, com els grans magatzems, s'han mantingut durant tot aquest temps entorn el 10% de les preferències, i els hipermercats o els mercats municipals han mantingut una quota de prop de l'1% cadascun. Els darrers anys, ha emergit també la compra per internet (2,3%, el 2017). La darrera xifra de l'evolució, però, cal matisar-la, ja que el 2017 l'enquesta va introduir una nova opció de resposta, el gran establiment especialitzat, citat pel 8,1% dels enquestats i que fragmentaria les tres opcions majoritàries en percentatges difícils de dirimir.
 
EVOLUCIÓ DELS ESTABLIMENTS EN QUÈ ELS BARCELONINS COMPREN LA ROBA I EL CALÇAT

 
5. Més recursos per al lloguer, menys per a la roba

Com també identifiquen alguns comerciants, la manca de poder adquisitiu impacta negativament en els seus negocis. Segons dades del conjunt de Catalunya, la ciutadania va començar a reduir les seves despeses a partir del 2009 i no va començar a recuperar el ritme fins al 2014, i tot just el 2018 va tornar a gastar tant com deu anys abans, de mitjana. Les prioritats, però, han variat en aquest període, i els catalans van gastar el 2018 tan sols un 73,8% del que van destinar el 2006 a roba i un 76,4% pel que fa a calçat. En canvi, quasi van duplicar les rendes per pagar lloguers d'habitatge.

Això significa que la despesa en roba a Catalunya va ser 1.192,3 milions inferior que 12 anys abans, i la del calçat, 328,2 milions inferior -una quarta part menys-. Són quantitats molt rellevants que no van a les butxaques dels manters, sinó que fugen del sector i, mentre, les quantitats destinades a pagar lloguers s'han incrementat en 2.286 milions. La precarietat ja crònica i les dificultats per accedir a l'habitatge segurament perjudiquen més el comerç que la venda ambulant.
 
EVOLUCIÓ DE LA DESPESA DE LES FAMÍLIES CATALANES TOTAL I PER A DIVERSOS ELEMENTS (DESPESA DEL 2006=100)

 
6. Un nou repte emergent: el comerç electrònic

Tan sols un 2,3% dels barcelonins afirma que normalment compra la roba i el calçat per internet, però els que ho fan ocasionalment en són molts més, i la xifra va en augment molt ràpidament. I això generalment suposa menys vendes per als comerços de proximitat. El percentatge d'habitants de la ciutat que afirmen que han fet alguna compra per internet ha crescut constantment des del canvi de segle del 5,9% al 64,9%. Prop de dos de cada tres barcelonins ja sap què és comprar per internet.
 
PERCENTATGE DE CIUTADANS DE BARCELONA QUE HAN FET ALGUNA COMPRA PER INTERNET

 
Entre aquest 64,9%, a més, la roba i el calçat és el segon element més comprat per internet. Ho han fet un 34,4% d'aquests barcelonins, només per darrere que els elements informàtics (34,7%) i a l'alçada d'elements d'oci (34,2%) com entrades a espectacles o vols en avió. Agafant de referència el total de la ciutadania de Barcelona, un 22,3% d'aquesta ha comprat algun cop roba i calçat per internet, mentre que el 2011 només ho havia fet un 10%. A més, el ritme en què es fan aquestes compres cada cop és menys ocasional, segons les enquestes. De nou, una amenaça per al comerç força més tangible que els manters.
 
ELEMENTS MÉS COMPRATS PER INTERNET, ENTRE ELS BARCELONINS QUE ALGUN COP HAN FET COMPRES PER INTERNET

 
METODOLOGIA DE L'ANÀLISI
Una de les fonts principals del reportatge ha estat l'informe anual de comerç de Barcelona. En ell, s'hi pot trobar tant la facturació del comerç minorista a Barcelona com a Catalunya, així com el nombre de treballadors que tenen empleats, cada any. Allí també s'hi poden trobar les dades sobre els llocs on els consumidors compren principalment la roba i el calçat -o qualsevol altre producte-. Aquesta dada, però, s'extreu originalment de l'enquesta òmnibus municipal de la Direcció de Serveis de Comerç de l'Ajuntament, la qual també pregunta pel nombre de ciutadans que han comprat per internet i amb quina freqüència.

Una altra font consultada són les enquestes d'activitat del sector comercial de Barcelona, fetes anualment a uns 2.400 comerciants de la ciutat. Aquests responen, entre altres aspectes, quins són els elements que poden afectar negativament al seu negoci i com hi impacten alguns de seleccionats prèviament.

Finalment, la informació sobre la quantitat de comerços de roba i comerç a cadascun dels barris de Barcelona es pot consultar al web del departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Ajuntament ("nombre d'establiments en planta baixa per sector d'activitat" de cada any), així com les dades sobre la despesa destinada a roba, calçat o lloguer a Catalunya es poden extreure de l'enquesta de de pressupostos familiars de l'Institut Nacional d'Estadística.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació