Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Govern

El Govern engega els tràmits per fixar el salari mínim català

Els resultats del càlcul que farà l'executiu es presentaran en un termini màxim de tres mesos; només es podrà aplicar a través dels convenis col·lectius perquè no hi ha competències per implantar-lo

per Oriol March, Palau de la Generalitat, 1 d'agost de 2019 a les 13:15 |
Pere Aragonès i Meritxell Budó, aquest dijous en roda de premsa | Govern
Última reunió del Govern abans d'unes vacances que s'acabaran el 27 d'agost amb el retrobament de tots els consellers davant d'un curs polític que estarà marcat per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. La trobada d'aquest dimarts ha tingut més contingut administratiu del que és habitual, perquè ara l'activitat s'aturarà durant tres setmanes. Una de les principals mesures adoptades, segons han explicat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el vicepresident Pere Aragonès ha estat la d'impulsar els tràmits per calcular el salari mínim català de referència. Una iniciativa que ja va ser anunciada per Aragonès el 19 de juliol, fa dues setmanes.

Els departaments de Vicepresidència i el de Treball, Afers Socials i Famílies seran els encarregats d'impulsar els treballs tècnics necessaris per obtenir una "estimació" del salari mínim català de referència. El càlcul es farà en termes de cos de vida i equitat salaria. L'acord de Govern també preveu que, un cop obtinguda l'estimació, s'avaluï la incidència de la seva implantació. Aquesta incidència també tindrà en compte el cost que tindria per a la Generalitat. El càlcul s'ha de fer en els propers tres mesos.


Un cop passi aquest termini, es convocarà el Consell de Relacions Laborals -amb sindicats, patronals i agents socials- per tal d'iniciar un procés de concertació social que permeti establir un salari mínim de referència diferenciat per a Catalunya. En tot cas, però, la Generalitat no té competències per implantar la mesura a través de l'aprovació d'un text legal -com sí pot fer l'Estat-, de manera que l'executiu aposta per implantar aquesta mesura per la via dels convenis col·lectius. "Les competències són de l'Estat", ha admès Aragonès, que ha demanat superar això "per la via de l'acord".
 
"Allò que no fa l'Estat ho farem a través de la concertació", ha apuntat Aragonès. El sou mínim estatal és de 900 euros des de l'última modificació. "Un salari nou té incidència en la productivitat de l'economia. No ens hem de basar en sous low cost", ha apuntat el vicepresident. L'estimació de la xifra i el seu impacte en l'economia -també en els pressupostos públics, que s'haurien d'adequar- es posarà en mans de tots els agents a l'espera de trobar un acord en el marc de la negociació col·lectiva.

Si el Govern va anunciar aquesta mesura és perquè considera que la pujada del salari mínim impulsada a finals del 2018 pel PSOE, amb el suport de Podem, no va ser suficient. La queixa de la Generalitat és que no es va tenir en compte les diferències del cost de la vida existents als diferents territoris de l'Estat, i això suposa "mantenir en situació de pobresa" els receptors d'aquelles zones on els costos són més elevats. Segons l'executiu, aquesta mesura "impacta negativament sobre l'eficiència i la productivitat de l'economia catalana".


Recuperació de la política fiscal corporativa

Una altra de les decisions en clau econòmica que ha pres el Govern és la de "recuperar i impulsar" la definició d'una política fiscal corporativa de la Generalitat. L'objectiu, segons ha explicat Aragonès, és la de "dissenyar un model de gestió i un protocol d'actuació per al conjunt del sector públic" que anticipi el risc fiscal i redueixi la "inseguretat jurídica" en l'aplicació dels tributs. La voluntat d'Economia és que aquest model s'acabi de definir el segon trimestre del 2020 i implementar-lo en una fase posterior.

La idea, en aquest sentit, és recuperar l'essència del pla de centralització dels pagaments dels tributs de titularitat estatal (IRPF, IVA, impost de societats) a través de l'anomenada "tramitadora". Aquest projecte es va aprovar el 25 d'abril del 2017, però va quedar sense efecte el 18 de desembre del mateix any, en plena aplicació de l'article 155. Ara mateix no existeix un protocol d'actuació homogeni de les entitats del sector públic català pel que fa a les obligacions amb la Hisenda espanyola.

"La supressió va ser totalment absurda", ha apuntat el vicepresident, que ha recordat que el final de la mesura va ser impulsat no només durant el 155, sinó també en plena campanya electoral de les eleccions catalanes del 21-D. El protocol d'actuació que posarà en marxa la Generalitat vol tenir en compte un model de gestió de riscos fiscals per anticipar-se a possibles litigis i evitar duplicitats i ineficiències.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació