31
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:39h
"Si el partit socialista diu que sí, en qüestió de setmanes o mesos, tindríem permisos de treball". La frase és de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i va pronunciar-la el 14 de maig, en plena campanya de les eleccions municipals, en un debat monogràfic sobre el top manta amb bona part dels candidats a l'alcaldia i representants dels manters. El missatge instava el PSC a sumar esforços al Congrés per reformar la llei d'estrangeria i anava dirigit a l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, que va esquivar la interpel·lació.
A la pràctica, la legislació vigent fa molt difícil que les persones migrades en situació irregular s'incorporin al mercat de treball. La manca de permís de residència és un obstacle per obtenir el permís de treball i la dificultat per tenir papers tanca les portes al mercat laboral. Un peix que es mossega la cua.
Poc més de dos mesos després Colau i Collboni han deixat de ser rivals per esdevenir socis de govern i les primeres accions per gestionar la venda ambulant a la ciutat disten molt de l'abordatge social que els comuns van defensar en campanya. Darrerament l'alcaldessa ha justificat la dificultat de reformar la llei d'estrangeria amb l'argument que el govern espanyol és un executiu en funcions. De fet, però, el govern ja estava en funcions durant la campanya i, en aquestes, podria modificar la normativa a través d'un decret si aconseguís majoria al Congrés.
El PSC ha aconseguit arrossegar Colau al seu terreny, amb el nomenament d'Albert Batlle com a tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, i l'impuls d'un dispositiu policial permanent sense precedents per perseguir la venda ambulant. L'estratègia compta amb la participació del Govern. De fet, ha estat el conseller d'Interior, Miquel Buch, qui ha assenyalat els manters com un focus d'inseguretat.
"No vull comprar el discurs de la dreta, a partir del qual totes les problemàtiques socials es resolen amb policia", deia Colau en una entrevista publicada a NacióDigital durant la campanya. L'alcaldessa no ha deixat de reivindicar la necessitat d'oferir altres respostes, a banda de l'acció dels cossos de seguretat, al fenomen de la venda ambulant. La realitat, però, evidencia que mentre les mesures d'aquestes característiques no s'han incrementat respecte de l'anterior mandat, la via punitiva ha agafat força al consistori, tant en el fons com en la forma. "És inadmissible que sigui el primer que vegin els turistes", deia aquesta setmana Batlle en una entrevista a El Periódico.
La llosa de la percepció d'inseguretat
Colau ha avalat la tesi que el PSC sempre ha defensat a Barcelona i que ja va quedar reflectida en l'ordenança de civisme del 2006: tot el que passa a l'espai públic ha de ser abordat des d'una òptica de polítiques de seguretat.
Ho ha fet en un moment en què la percepció d'inseguretat a Barcelona creixia, segons el baròmetre municipal publicat al juny. L'Ajuntament va defensar la necessitat de reforçar la presència policial a la ciutat, després de mesos de retrets al Govern pel que Colau entenia com a poca implicació del Departament d'Interior a la ciutat. Unes demandes que la conselleria finalment ha entomat, situant la venda ambulant al sac de la inseguretat. Batlle ha executat la recepta i Colau l'ha avalada. "Continua la feina que ja fèiem", va defensar l'alcaldessa després de la reunió d'aquest dimarts amb el president de la Generalitat, Quim Torra.
El passat mandat Colau ja va intensificar la pressió policial a l'estació de Catalunya. Foto: Adrià Costa
La realitat és que en la darrera etapa del mandat anterior, en un govern en solitari, el govern de Colau ja va innovar en la resposta policial contra la venda ambulant. Als operatius esporàdics de Guàrdia Urbana s'hi van sumar dos dispositius amb voluntat de permanència, un a l'estació de plaça Catalunya i l'altre al front marítim, que ara Batlle ha endurit. En totes dues opcions, l'executiu municipal i els altres agents implicats -Interior, TMB, Renfe i Policia Portuària- van valorar la possibilitat de fer un desplegament de saturació amb la instal·lació d'elements de mobiliari urbà que dificultessin l'activitat dels manters, però finalment van optar per enviar-hi policies.
Resposta policial des del 2016
Barcelona en Comú va aterrar a l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'abordar des d'un punt de vista social la venda ambulant, a diferència de les polítiques impulsades durant els mandats de Trias i Hereu. El setembre del 2015, quatre mesos després de guanyar les eleccions, el govern municipal de Colau presentava una "diagnosi social" de la venda ambulant a la ciutat.
L'estudi deixava en segon terme l'òptica securitària i se centrava en la "impossibilitat" dels manters de regularitzar la seva situació administrativa. Aleshores, l'Ajuntament no va detectar presència de màfies i assenyalava l'activitat com a única font d'ingressos dels manters. "Cal destinar esforços a la identificació d’interlocutors i a construir processos de diàleg amb els venedors per tal d’adequar els recursos a les necessitats", concloïa la diagnosi.
Els comuns van mantenir un diàleg amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la creació del qual van celebrar, i van impulsar plans d'ocupació i la creació d'una cooperativa, Diomcoop, que dona feina a una quinzena d'exvenedors ambulants.
El 2016, però, l'aposta per la via punitiva va començar a guanyar pes i el govern municipal va decidir intensificar l'acció policial alhora que per primera vegada es plantejava desallotjar els manters del port. "La situació no es pot allargar indefinidament en el temps", deia l'aleshores primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello.
Ara, quan tot just ha començat el segon mandat municipal de Colau, l'estratègia de la mà dura guanya terreny a la de l'abordatge social en un Ajuntament liderat pels comuns, que durant la campanya no van escatimar esforços en alertar dels perills que representava la tradicional recepta de la dreta d'abordar conflictes socials per la via policial.
A la pràctica, la legislació vigent fa molt difícil que les persones migrades en situació irregular s'incorporin al mercat de treball. La manca de permís de residència és un obstacle per obtenir el permís de treball i la dificultat per tenir papers tanca les portes al mercat laboral. Un peix que es mossega la cua.
Poc més de dos mesos després Colau i Collboni han deixat de ser rivals per esdevenir socis de govern i les primeres accions per gestionar la venda ambulant a la ciutat disten molt de l'abordatge social que els comuns van defensar en campanya. Darrerament l'alcaldessa ha justificat la dificultat de reformar la llei d'estrangeria amb l'argument que el govern espanyol és un executiu en funcions. De fet, però, el govern ja estava en funcions durant la campanya i, en aquestes, podria modificar la normativa a través d'un decret si aconseguís majoria al Congrés.
El PSC ha aconseguit arrossegar Colau al seu terreny, amb l'impuls d'un dispositiu
El PSC ha aconseguit arrossegar Colau al seu terreny, amb el nomenament d'Albert Batlle com a tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, i l'impuls d'un dispositiu policial permanent sense precedents per perseguir la venda ambulant. L'estratègia compta amb la participació del Govern. De fet, ha estat el conseller d'Interior, Miquel Buch, qui ha assenyalat els manters com un focus d'inseguretat.
"No vull comprar el discurs de la dreta, a partir del qual totes les problemàtiques socials es resolen amb policia", deia Colau en una entrevista publicada a NacióDigital durant la campanya. L'alcaldessa no ha deixat de reivindicar la necessitat d'oferir altres respostes, a banda de l'acció dels cossos de seguretat, al fenomen de la venda ambulant. La realitat, però, evidencia que mentre les mesures d'aquestes característiques no s'han incrementat respecte de l'anterior mandat, la via punitiva ha agafat força al consistori, tant en el fons com en la forma. "És inadmissible que sigui el primer que vegin els turistes", deia aquesta setmana Batlle en una entrevista a El Periódico.
La llosa de la percepció d'inseguretat
Colau ha avalat la tesi que el PSC sempre ha defensat a Barcelona i que ja va quedar reflectida en l'ordenança de civisme del 2006: tot el que passa a l'espai públic ha de ser abordat des d'una òptica de polítiques de seguretat.
Ho ha fet en un moment en què la percepció d'inseguretat a Barcelona creixia, segons el baròmetre municipal publicat al juny. L'Ajuntament va defensar la necessitat de reforçar la presència policial a la ciutat, després de mesos de retrets al Govern pel que Colau entenia com a poca implicació del Departament d'Interior a la ciutat. Unes demandes que la conselleria finalment ha entomat, situant la venda ambulant al sac de la inseguretat. Batlle ha executat la recepta i Colau l'ha avalada. "Continua la feina que ja fèiem", va defensar l'alcaldessa després de la reunió d'aquest dimarts amb el president de la Generalitat, Quim Torra.
La realitat és que en la darrera etapa del mandat anterior, en un govern en solitari, el govern de Colau ja va innovar en la resposta policial contra la venda ambulant. Als operatius esporàdics de Guàrdia Urbana s'hi van sumar dos dispositius amb voluntat de permanència, un a l'estació de plaça Catalunya i l'altre al front marítim, que ara Batlle ha endurit. En totes dues opcions, l'executiu municipal i els altres agents implicats -Interior, TMB, Renfe i Policia Portuària- van valorar la possibilitat de fer un desplegament de saturació amb la instal·lació d'elements de mobiliari urbà que dificultessin l'activitat dels manters, però finalment van optar per enviar-hi policies.
Resposta policial des del 2016
Barcelona en Comú va aterrar a l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'abordar des d'un punt de vista social la venda ambulant, a diferència de les polítiques impulsades durant els mandats de Trias i Hereu. El setembre del 2015, quatre mesos després de guanyar les eleccions, el govern municipal de Colau presentava una "diagnosi social" de la venda ambulant a la ciutat.
La primera diagnosi feta pel govern de Colau apostava pel diàleg amb els manters com a via de resolució del conflicte
L'estudi deixava en segon terme l'òptica securitària i se centrava en la "impossibilitat" dels manters de regularitzar la seva situació administrativa. Aleshores, l'Ajuntament no va detectar presència de màfies i assenyalava l'activitat com a única font d'ingressos dels manters. "Cal destinar esforços a la identificació d’interlocutors i a construir processos de diàleg amb els venedors per tal d’adequar els recursos a les necessitats", concloïa la diagnosi.
Els comuns van mantenir un diàleg amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la creació del qual van celebrar, i van impulsar plans d'ocupació i la creació d'una cooperativa, Diomcoop, que dona feina a una quinzena d'exvenedors ambulants.
El 2016, però, l'aposta per la via punitiva va començar a guanyar pes i el govern municipal va decidir intensificar l'acció policial alhora que per primera vegada es plantejava desallotjar els manters del port. "La situació no es pot allargar indefinidament en el temps", deia l'aleshores primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello.
Ara, quan tot just ha començat el segon mandat municipal de Colau, l'estratègia de la mà dura guanya terreny a la de l'abordatge social en un Ajuntament liderat pels comuns, que durant la campanya no van escatimar esforços en alertar dels perills que representava la tradicional recepta de la dreta d'abordar conflictes socials per la via policial.