31
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
12:53h
La Generalitat i l'Estat han certificat aquest dimecres l'acord per deixar enrere les controvèrsies anunciades pel govern espanyol arran del decret català per retornar les pagues extres als treballadors públics i incrementar-ne els salaris. Unes crítiques inicials que haurien pogut portar la mesura al Tribunal Constitucional però que s'ha resolt en el marc de la Comissió bilateral Estat-Generalitat, tal com han fet públic tant al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya com al Butlletí Oficial de l'Estat.
Segons l'acord assolit a finals de desembre pel Govern i els sindicats, l'executiu es comprometia a apujar un 2,75% el sou dels treballadors públics i a retornar-los les pagues extres del 2013 i 2014 en quatre anys. El primer trimestre del 2019 s'havia de tornar un 10% pendent del primer any i un 30% més arribaria a partir de l'aprovació de pressupostos -caldrà veure què passa amb aquesta quantitat-. El 60% restant es pagaria el 2020, mentre que el 2021 i el 2022 es tornaria la paga del 2014 en dues parts iguals.
L'acord ha arribat després que l'Estat constati que l'increment retributiu no inclou el fons social i que el retorn de les pagues s'efectua atès que la Generalitat va complir els objectius de dèficit, de deute i la regla de despesa el 2018. Així, les dues parts donen per "conclosa la controvèrsia plantejada" i aquesta no arribarà al Constitucional.
Segons l'acord assolit a finals de desembre pel Govern i els sindicats, l'executiu es comprometia a apujar un 2,75% el sou dels treballadors públics i a retornar-los les pagues extres del 2013 i 2014 en quatre anys. El primer trimestre del 2019 s'havia de tornar un 10% pendent del primer any i un 30% més arribaria a partir de l'aprovació de pressupostos -caldrà veure què passa amb aquesta quantitat-. El 60% restant es pagaria el 2020, mentre que el 2021 i el 2022 es tornaria la paga del 2014 en dues parts iguals.
L'acord ha arribat després que l'Estat constati que l'increment retributiu no inclou el fons social i que el retorn de les pagues s'efectua atès que la Generalitat va complir els objectius de dèficit, de deute i la regla de despesa el 2018. Així, les dues parts donen per "conclosa la controvèrsia plantejada" i aquesta no arribarà al Constitucional.