31
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:58h
Un any, i un any i mig de presó. Aquestes són les condemnes per a la parella de l'Hospitalet de Llobregat, que va ser jutjada el passat 8 de juliol per presumptes desordres públics i atemptat a l'autoritat durant la protesta convocada pels CDR davant la delegació del govern espanyol a Barcelona el març del 2018. Els fets que es van portar a la sala segona de l'Audiència de Barcelona derivaven de la concentració que s'havia organitzat per denunciar la detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al creuar la frontera amb Alemanya.
Malgrat que la Fiscalia demanava penes de fins a sis anys de presó -aplicant un subtipus agreujat dels delictes en la seva franja més alta-, finalment el tribunal ha sentenciat amb penes molt inferiors que, sumades a la manca d'antecedents penals dels dos acusats, evitaran la seva entrada a la presó. De fet, l'alt tribunal català ha condemnat només per desordres i ha descartat indicis d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat. No obstant això, segons ha explicat l'advocada dels condemnats, Laia Serra, els jutges han fet cas omís als vídeos, que eren "proves objectives", i que demostraven la inexistència dels fets jutjats.
Ja durant el judici, la lletrada va intentar defensar que aquestes imatges aportades a la causa desmuntaven absolutament el relat policial que havia efectuat la Guàrdia Urbana de Barcelona, qui es va encarregar de controlar desordres durant les concentracions i d'efectuar les identificacions dels acusats, una parella de l'Hospitalet de Llobregat que s'havia desplaçat a Barcelona per participar de la concentració. Segons Serra, en aquests vídeos quedava constatat que els acusats no havien llançat cap ampolla de vidre a un furgó d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra, ni tampoc havien creuat contenidors al carrer quan la policia estava dispersant la concentració, sinó que simplement n'havien apartat un -usat per a la restauració- per poder passar davant d'una situació de càrregues policials.
"Estem contentes perquè podem descartar el panorama de l'ingrés a la presó", ha relatat l'advocada, després de conèixer la sentència. A les portes de l'Audiència de Barcelona i acompanyada dels condemnats així com d'una vintena de persones -entre les quals la CDR Tamara Carrasco i l'activista i exdiputada de la CUP Gabriela Serra-, la lletrada ha considerat "previsible" el resultat, però ha lamentat que s'hagi donat credibilitat als testimonis de la policia, mentre que per altra banda no s'han tingut en compte els vídeos aportats: "Segueix sent un resultat de criminalització, però no un resultat que condicionarà la seva vida".
Caps de turc
Els dos CDR han agraït la presència de les persones que durant aquests mesos els han donat suport i han afirmat que la sentència no els farà recular. "No ens mouran del carrer i lluitarem pel que creiem que és just", han afirmat, per acabar considerant-se "caps de turc per atemorir la gent".
Malgrat que han considerat que aquesta sentència és "il·legítima", han deixat la porta oberta a recórrer-la.
Aquell dia, el 25 de març de 2018, l'expresident català a l'exili va ser detingut per la policia alemanya a Kiel, capital del land de Schleswig-Holstein, després de travessar la frontera amb Dinamarca en direcció a Bèlgica, sobre la base de l'euroordre dictada per l'instructor de la causa contra el procés sobiranista, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Arran d'aquest fet diverses entitats van convocar concentracions, una de les quals es va ubicar davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona.
Enfrontament amb els Mossos
La concentració de suport als encausats ha tingut, després de conèixer-se la sentència, diversos moments de tensió. El més important ha estat quan els Mossos d'Esquadra que protegien l'Audiència s'han acostat al grup de manifestants per identificar els responsables de la protesta, ja que no s'havia demanat el permís. Aquest fet ha generat una allau de crítiques i càntics contra la policia, i alguns dels manifestants s'han volgut acostar a l'edifici, saltant-se la tanca de seguretat que s'havia instal·lat. Ha estat en aquest moment quan el diputat de la CUP Carles Riera ha intentat mediar sense èxit. Segons ha denunciat, el gest dels Mossos ha estat una mostra clara de l'aplicació de la Llei Mordaça.
Els manifestants també han demanat la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, i han cantat proclames contra la policia catalana.
Malgrat que la Fiscalia demanava penes de fins a sis anys de presó -aplicant un subtipus agreujat dels delictes en la seva franja més alta-, finalment el tribunal ha sentenciat amb penes molt inferiors que, sumades a la manca d'antecedents penals dels dos acusats, evitaran la seva entrada a la presó. De fet, l'alt tribunal català ha condemnat només per desordres i ha descartat indicis d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat. No obstant això, segons ha explicat l'advocada dels condemnats, Laia Serra, els jutges han fet cas omís als vídeos, que eren "proves objectives", i que demostraven la inexistència dels fets jutjats.
Ja durant el judici, la lletrada va intentar defensar que aquestes imatges aportades a la causa desmuntaven absolutament el relat policial que havia efectuat la Guàrdia Urbana de Barcelona, qui es va encarregar de controlar desordres durant les concentracions i d'efectuar les identificacions dels acusats, una parella de l'Hospitalet de Llobregat que s'havia desplaçat a Barcelona per participar de la concentració. Segons Serra, en aquests vídeos quedava constatat que els acusats no havien llançat cap ampolla de vidre a un furgó d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra, ni tampoc havien creuat contenidors al carrer quan la policia estava dispersant la concentració, sinó que simplement n'havien apartat un -usat per a la restauració- per poder passar davant d'una situació de càrregues policials.
Condemnen dos @CDRCatOficial a any i mig de presó per desordres el dia de la detenció de Puigdemont (@krls); informa @aidamboixhttps://t.co/8GfgUf3nSlpic.twitter.com/kHZaIkmcgl
— NacióDigital (@naciodigital) July 31, 2019
"Estem contentes perquè podem descartar el panorama de l'ingrés a la presó", ha relatat l'advocada, després de conèixer la sentència. A les portes de l'Audiència de Barcelona i acompanyada dels condemnats així com d'una vintena de persones -entre les quals la CDR Tamara Carrasco i l'activista i exdiputada de la CUP Gabriela Serra-, la lletrada ha considerat "previsible" el resultat, però ha lamentat que s'hagi donat credibilitat als testimonis de la policia, mentre que per altra banda no s'han tingut en compte els vídeos aportats: "Segueix sent un resultat de criminalització, però no un resultat que condicionarà la seva vida".
Caps de turc
Els dos CDR han agraït la presència de les persones que durant aquests mesos els han donat suport i han afirmat que la sentència no els farà recular. "No ens mouran del carrer i lluitarem pel que creiem que és just", han afirmat, per acabar considerant-se "caps de turc per atemorir la gent".
Malgrat que han considerat que aquesta sentència és "il·legítima", han deixat la porta oberta a recórrer-la.
Aquell dia, el 25 de març de 2018, l'expresident català a l'exili va ser detingut per la policia alemanya a Kiel, capital del land de Schleswig-Holstein, després de travessar la frontera amb Dinamarca en direcció a Bèlgica, sobre la base de l'euroordre dictada per l'instructor de la causa contra el procés sobiranista, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Arran d'aquest fet diverses entitats van convocar concentracions, una de les quals es va ubicar davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona.
Enfrontament amb els Mossos
La concentració de suport als encausats ha tingut, després de conèixer-se la sentència, diversos moments de tensió. El més important ha estat quan els Mossos d'Esquadra que protegien l'Audiència s'han acostat al grup de manifestants per identificar els responsables de la protesta, ja que no s'havia demanat el permís. Aquest fet ha generat una allau de crítiques i càntics contra la policia, i alguns dels manifestants s'han volgut acostar a l'edifici, saltant-se la tanca de seguretat que s'havia instal·lat. Ha estat en aquest moment quan el diputat de la CUP Carles Riera ha intentat mediar sense èxit. Segons ha denunciat, el gest dels Mossos ha estat una mostra clara de l'aplicació de la Llei Mordaça.
El diputat de la @cupnacional@carlesral ha intentat parlar amb els @mossos que han identificat els manifestants i denuncia que s'està aplicant la llei mordassa; informa @aidamboixhttps://t.co/8GfgUf3nSlpic.twitter.com/D332sciwpy
— NacióDigital (@naciodigital) July 31, 2019
Els manifestants també han demanat la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, i han cantat proclames contra la policia catalana.
Els @CDRCatOficial concentrats davant l'Audiència de Barcelona demanen la dimissió de @MiquelBuch i fan proclames contra els @mossos, després que algunes persones hagin estat identificades; informa @aidamboixhttps://t.co/8GfgUf3nSlpic.twitter.com/I5hsGWhBve
— NacióDigital (@naciodigital) July 31, 2019