31
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:11h
Vuit de cada deu persones que han reclamat ser reconegudes com a víctimes psicològiques pels atemptats del 17 i el 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils han vist com el ministeri d'Interior denega la seva sol·licitud.
És una xifra que aquest dimecres han presentat en roda de premsa l'Ajuntament de Barcelona i Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que han actuat conjuntament per atendre víctimes dels atemptats a través de la signatura d'un conveni.
Aquest acord ha permès atendre 210 persones, que no representen a totalitat de víctimes, ja que a l'auto judicial del cas hi figuren 99 més amb qui la UAVAT i el consistori no han pogut contactar. Del total de 210 amb qui sí que ho han pogut fer, 117 han decidit iniciar tràmits per ser reconegudes com a víctimes amb el ministeri de l'Interior i 77 han rebut resposta.
L'Estat només ha reconegut com a víctimes del terrorisme 14 dels sol·licitants, a qui s'ha fet una proposta d'indemnització, però en canvi ha denegat la demanda a 63 persones que presenten afectacions psicològiques a causa dels atemptats.
La directora de la UAVAT, Sara Bosch, ha denunciat falta de "coherència" per part del ministeri i assegura que els arguments donats pe Interior són "insuficients" en relació a l'estat clínic de les víctimes.
Crítiques al ministeri d'Interior
Entre els motius pels quals l'Estat ha denegat aquestes sol·licituds hi ha el fet que les víctimes no disposin d'informes d'atenció mèdica del dia de l'atemptat, que hagin presentat la sol·licitud fora de termini o que hagin començat baixes laborals molts mesos després dels fets.
En alguns casos, Interior argumenta una falta de nexe causal entre l'atemptat i les lesions que figura la víctima i en d'altres defensa les denegacions perquè les persones sol·licitants no estaven en la trajectòria de la furgoneta que va causar 14 víctimes mortals. "Han denegat reconeixements a persones que treballaven en quioscos on va impactar la furgoneta perquè no consideren això com el lloc dels fets. Ens sobta i ens indigna", ha dit Bosch.
El ministeri també ha al·legat en diversos casos que les persones sol·licitants no apareixien als registres de víctimes facilitats per la Generalitat. "Ja hem demanat al Govern aclarit què ha passat", ha dit Bosch, que ha assegurat que moltes d'aquestes persones han estat ateses a la xarxa de salut pública.
En sis casos la decisió d'Interior ha contradit la dels metges forenses, que consideraven acreditat que aquestes persones eren víctimes del terrorisme. El reconeixement com a víctima obre les potes a una indemnització, però també a assistència psicològica gratuïta.
L'assessor de la UAVAT Rober Manrique també ha estat crític amb la gestió feta pel ministeri, a qui ha acusat de deixadesa de funcions en el procés d'identificació de víctimes. "És la UAVAT qui les ha hagut d'anar trobant una per una", ha explicat. Manrique ha detallat un cas concret, el d'un home que, segons assegura, apareix en vídeos gravats després de l'atemptat ajudant a víctimes de la Rambla i a qui el ministeri ha denegat la consideració de víctima psicològica per haver presentat la sol·licitud fora de termini.
En aquest sentit, Bosch ha justificat els possibles retards pel fet que moltes de les víctimes tenen desconeixement sobre els passos a seguir per ser reconegudes com a tal. Per tot plegat, ha demanat un canvi d'actitud a l'Estat i ha assegurat que el ministeri no posava tants obstacles en casos de víctimes d'ETA.
Acte de record
El 17 d'agost farà dos anys de l'atemptat a Barcelona i la regidora de Salut, Gemma Tarafa ha avançat que coincidint amb el segon aniversari dels fets l'Ajuntament organitzarà un acte de record al pla de l'Os.
Es tracta del mural obra de Joan Miró, ubicat a la zona de la Rambla fins on va arribar la furgoneta i on fa dos anys alguns veïns ja van mostrar de manera espontània la seva solidaritat amb les víctimes. Tarafa ha avançat que serà un acte que comptarà amb la participació de les administracions, "senzill" i obert a tothom que hi vulgui participar.
És una xifra que aquest dimecres han presentat en roda de premsa l'Ajuntament de Barcelona i Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que han actuat conjuntament per atendre víctimes dels atemptats a través de la signatura d'un conveni.
Aquest acord ha permès atendre 210 persones, que no representen a totalitat de víctimes, ja que a l'auto judicial del cas hi figuren 99 més amb qui la UAVAT i el consistori no han pogut contactar. Del total de 210 amb qui sí que ho han pogut fer, 117 han decidit iniciar tràmits per ser reconegudes com a víctimes amb el ministeri de l'Interior i 77 han rebut resposta.
L'Estat només ha reconegut com a víctimes del terrorisme 14 dels sol·licitants, a qui s'ha fet una proposta d'indemnització, però en canvi ha denegat la demanda a 63 persones que presenten afectacions psicològiques a causa dels atemptats.
La directora de la UAVAT, Sara Bosch, ha denunciat falta de "coherència" per part del ministeri i assegura que els arguments donats pe Interior són "insuficients" en relació a l'estat clínic de les víctimes.
Crítiques al ministeri d'Interior
Entre els motius pels quals l'Estat ha denegat aquestes sol·licituds hi ha el fet que les víctimes no disposin d'informes d'atenció mèdica del dia de l'atemptat, que hagin presentat la sol·licitud fora de termini o que hagin començat baixes laborals molts mesos després dels fets.
En alguns casos, Interior argumenta una falta de nexe causal entre l'atemptat i les lesions que figura la víctima i en d'altres defensa les denegacions perquè les persones sol·licitants no estaven en la trajectòria de la furgoneta que va causar 14 víctimes mortals. "Han denegat reconeixements a persones que treballaven en quioscos on va impactar la furgoneta perquè no consideren això com el lloc dels fets. Ens sobta i ens indigna", ha dit Bosch.
El ministeri també ha al·legat en diversos casos que les persones sol·licitants no apareixien als registres de víctimes facilitats per la Generalitat. "Ja hem demanat al Govern aclarit què ha passat", ha dit Bosch, que ha assegurat que moltes d'aquestes persones han estat ateses a la xarxa de salut pública.
En sis casos la decisió d'Interior ha contradit la dels metges forenses, que consideraven acreditat que aquestes persones eren víctimes del terrorisme. El reconeixement com a víctima obre les potes a una indemnització, però també a assistència psicològica gratuïta.
L'assessor de la UAVAT Rober Manrique també ha estat crític amb la gestió feta pel ministeri, a qui ha acusat de deixadesa de funcions en el procés d'identificació de víctimes. "És la UAVAT qui les ha hagut d'anar trobant una per una", ha explicat. Manrique ha detallat un cas concret, el d'un home que, segons assegura, apareix en vídeos gravats després de l'atemptat ajudant a víctimes de la Rambla i a qui el ministeri ha denegat la consideració de víctima psicològica per haver presentat la sol·licitud fora de termini.
En aquest sentit, Bosch ha justificat els possibles retards pel fet que moltes de les víctimes tenen desconeixement sobre els passos a seguir per ser reconegudes com a tal. Per tot plegat, ha demanat un canvi d'actitud a l'Estat i ha assegurat que el ministeri no posava tants obstacles en casos de víctimes d'ETA.
Acte de record
El 17 d'agost farà dos anys de l'atemptat a Barcelona i la regidora de Salut, Gemma Tarafa ha avançat que coincidint amb el segon aniversari dels fets l'Ajuntament organitzarà un acte de record al pla de l'Os.
Es tracta del mural obra de Joan Miró, ubicat a la zona de la Rambla fins on va arribar la furgoneta i on fa dos anys alguns veïns ja van mostrar de manera espontània la seva solidaritat amb les víctimes. Tarafa ha avançat que serà un acte que comptarà amb la participació de les administracions, "senzill" i obert a tothom que hi vulgui participar.