Escalada

VÍDEO Els germans Pou firmen una altra gran ascensió inèdita i espectacular al Perú

Els escaladors establerts a Mallorca s'enfilen al Cashan Oeste

per NacióDigital , 30 de juliol de 2019 a les 19:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Iker i Eneko Pou, conjuntament amb Manu Ponce, han aconseguit la tercera obertura d'aquest estiu als Andes en una de les millors ascensions de la seva trajectòria esportiva. Els escaladors bascos residents des de fa anys a Mallorca i l'alpinista murcià han aconseguit fer la primera ascensió de la història a la cara nort del "Cashan Oeste", un cim de 5.868 metres proper a la capital andina de Huaraz que restava verge per aquesta vessant atesa l'alta complexitat tècnica del recorregut.


Després de brillar amb una nova via al Cerro Tornillo (4.900 metres) i una altra al Huanka Punta (4.670 metres), els germans Pou han tornat a demostrar el seu talent superant una paret impressionant de roca granítica de màxima qualitat que en diversos trams s'enfila fins al 7è grau. Per arribar al cim han trigat dos dies sencers, dormint a mig recorregut en una petita repisa de la paret on pràcticament no hi cabien i on havien de deixar caure els peus al buit. Ho explica Iker Pou: "La nit va ser terrible, de les pitjors que recordo. No teníem espai per a tots, relliscàvem cap avall, era impossible agafar una bona postura i sort que teníem dos sacs que units ens permetien tapar-nos mínimament. Les hores passaven lentament i a les sis del matí, quan va començar a sortir el sol, estàvem disposats a sortir corrents d'allà".
 

La repisa del Cashan Oeste on van fer nit Foto: Germans Pou



El segon dia el cansament i la mala nit van passar factura, com rememora Eneko Pou: "El cos no responia amb l'energia i la vitalitat que ens hauria agradat. A més, calia sumar-li l'alçada. Tota l'estona estàvem escalant per sobre els 5.000 metres, de manera que els moviments explosius de l'escalada es feien molt costosos".

Un cop fet el cim no van tenir temps de celebracions atès que disposaven únicament de 2 hores i mitja abans que es fes fosc i encara no sabien quin era el millor camí per baixar, de manera que van optar per tirar-se en línia recta cap avall fent ràpel i evitar passar una altra nit allà dalt que hauria estat molt perillosa per la manca de forces i la poca aigua disponible. L'últim ràpel, ja pràcticament a les fosques i sense visió, va coincidir exactament amb la llargada de les cordes (60 metres) en un cop de sort molt benvingut i van poder aterrar a la glacera.


El tram final de descens fins al Camp Base encara va ser més perillós: el van fer conscients de la perillositat per la caiguda de pedres i pocs minuts després van veure com just pel tram on havien passat queien enormes blocs de roques. Un altre cop de sort necessari per poder completar la fita assolida als Andes: una obertura d'una via de gran dificultat a gran alçada i en un lloc remot de la serralada: "Hem aconseguit una fita molt gran i en som conscients". 800 metres d'escalada amb dificultat 7a+ en estil alpí i lliure que des d'ara porta "Andean Kingdom" com a nom.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació