02
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
16:16h
La gestió de la immigració que desborda des de fa anys els centres d'immigrants de Ceuta i Melilla surt molt rendible a Florentino Pérez, accionista principal i president i conseller delegat d'ACS. L'empresa Clece, propietat del conglomerat del també president del Reial Madrid, ha facturat 13,5 milions per gestionar serveis externalitzats de tot tipus als Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de les dues ciutats autònomes, una quantitat només equiparable als 13 milions rebuts per Eulen, una altra empresa especialitzada en captar adjudicacions públiques de tota mena.
Segons les dades publicades al web de contractació pública de l'Estat i al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el negoci més rendible per a aquestes empreses és el de la seguretat dels centres, seguit de prop pels de neteja, alimentació i, fins i tot, serveis sanitaris, mentre que el manteniment i transport no reporta tants recursos. El llistat de serveis pretesament públics que s'hi han externalitzat en mans d'una empresa de l'Íbex com ACS sembla infinit, fins i tot amb aspectes com la vigilància.
Cal tenir en compte, però, que els CETI són sensiblement diferents als CIE de la península, ja que no es tracta d'espais d'internament similars a presons sinó centres d'estança voluntària on allotjar-se, menjar, fer tràmits per demanar permisos de residència o treball, o, fins i tot, fer cursos. Els immigrants poden entrar i sortir d'allí quan volen, per bé que estan desbordats -en ocasions, duplicant la seva capacitat- i han rebut crítiques d'organismes com l'Acnur i el Consell d'Europea o diverses ONGs pel tracte als residents o algunes devolucions en calent.
Sigui com sigui, Clece va adjudicar-se un contracte de quasi tres milions per la seguretat del CETI de Melilla durant el període entre agost de 2015 i agost de 2017. Llavors, va guanyar-lo junt a l'empresa Protelec, però, al final d'aquest, va obtenir en solitari la gestió de la seguretat del mateix centre fins a l'agost del 2019 per una quantitat similar, quasi 2,9 milions. En tots els casos, aquestes xifres són el mínim rebut, ja que els contractes preveien possibilitats de modificar-les a l'alça en determinats casos, informació que no es fa pública si es materialitza.
En tot cas, Eulen ha percebut més ingressos en aquesta matèria des del 2013, quasi 8,5 milions, ja que va entrar abans en el negoci. S'encarrega des d'aquell any de la seguretat i vigilància del CETI de Ceuta, percebent quantitats superiors a 1,35 milions anuals per a això. De fet, ja el 2005 es va fer càrrec, durant un any, de vigilar el centre de Ceuta, tot i que llavors l'externalització no sortia tan rentable i es pagava a poc més de mig milió d'euros anuals.
Nous contractes, ara de fins a quatre anys
En els dos centres estan en procés d'adjudicació els nous contractes de seguretat i vigilància, els quals són ara un caramel més sucós. A diferència dels anteriors, que eren d'un any amb un altre de possible pròrroga, ara ja són directament de dos anys, amb dos més de pròrroga. Això vol dir que aquelles empreses que s'adjudiquin la seguretat de Melilla o de Ceuta -probablement, Clece i Eulen, respectivament- poden garantir-se entre 7 i 8,5 milions, en total, per a cadascun, en funció de les modificacions permeses.
Segons els plecs de licitació, les empreses adjudicatàries hauran d'encarregar-se dels controls interiors de persones i mercaderies, vigilar tots els espais amb rondes a peu, fer controls d'alcoholèmia si fos precís, inspeccionar diàriament totes les instal·lacions, així com fer una "participació activa i dissuasòria i, en el seu cas, reductora i de contenció en qualsevol incidència, altercat o conflicte de caràcter individual o col·lectiu". L'exigència mínima és d'una aportació de 40 o 41 vigilants fixos per centre, així com estar en condicions de "proporcionar, de forma immediata, els reforços de personal que siguin adequats" en casos excepcionals.
Pel que fa a la neteja dels CETI, Clece és qui fins ara ha facturat més, ja que l'empresa de Florentino Pérez s'ha encarregat del servei al centre de Melilla des del setembre de 2015, rebent per això un mínim de 3,4 milions d'euros, tot i que, des d'abril d'aquest 2019, Eulen s'ha fet amb aquest contracte, per un valor d'1,7 milions durant dos anys. Pel que fa a Ceuta, OHL Servicios-Ingesan és qui en fa la neteja, tot i que rep per això menys de la meitat que en l'altre centre.
Segons els darrers plecs del contracte de neteja del CETI de Ceuta, en mans d'Eulen, l'espai cobert ocupa una mica més de 6.000 metres quadrats, però també cal ocupar-se d'uns 5.000 de pistes esportives, jardins o carrers, així com uns 2.700 metres quadrats més de zones exteriors per allotjar immigrants, els quals ara es troben també en tendes de campanya o carpes. Per fer-ho, s'exigeix una plantilla de 33 professionals.
Clece ha servit àpats tant a Ceuta com a Melilla
L'alimentació també és un servei que permet facturar grans quantitats a Clece -no és el cas d'Eulen-. Aquesta empresa ha servit els àpats al CETI de Melilla el 2013 i el 2017, així com a Ceuta entre mitjans de 2014 i 2015, cobrant per això uns 3,7 milions, per bé que aquí tenia força competència, com les empreses Serunión, Global Food Management o Dulcinea Nutrición.
Segons el darrer contracte d'alimentació adjudicat a Clece, aquest havia d'assumir, a més de l'elaboració dels plats, també la compra dels aliments i oferir els coberts i plats, els quals podien ser de plàstic d'un sol ús, així com netejar la cuina. Els àpats a oferir eren un esmorzar, un dinar i un sopar diari, així com una peça per a mig matí pels menors d'edat, els quals, com les embarassades, tenien dret a un berenar. Durant deu dies assenyalats de l'any hi havia menús especials. La plantilla mínima requerida era de 21 persones a cuina.
.jpg)
A diferència de les dues anteriors matèries, la sanitat dels immigrants ha estat una font d'ingressos més profitosa sobretot per a Eulen, que s'encarrega dels serveis socio-sanitaris del CETI de Ceuta des de l'agost del 2016, cobrant els dos primers anys 446.000 euros anuals, i quasi 600.000 des de mitjans de 2018. Clece tan sols va gestionar l'atenció primària a Melilla entre l'estiu del 2016 i el de 2018, per 83.767,2 euros anuals, però des de llavors ha passat a encarregar-se'n Eulen, per uns 5.000 euros més a l'any.
El manteniment general no és tan lucratiu
Els contractes per a manteniment integral de sistemes, equipaments i instal·lacions dels CETI no són tan lucratius com d'altres. Eulen se'n va fer càrrec en el centre de Ceuta entre mitjans de 2014 i 2016, així com a Melilla, entre mitjans de 2015 i 2017, cobrant per això uns 556.373 euros. Clece, al seu torn, ha aconseguit el contracte de manteniment del centre de Ceuta, des de mitjans del 2018, per uns 164.335,6 euros durant dos anys. Per això, ha de dedicar uns sis operaris a garantir el funcionament de les instal·lacions elèctriques, de fontaneria, jardineria, de calderes o dels sistemes de calefacció, entre d'altres.
Finalment, Eulen s'ha encarregat de contractes i serveis menors, com el control d'accessos als dos centres durant el 2017 (88.215 euros) i el subministrament de mòduls prefabricats a Melilla, el 2015 (50.049 euros). El llistat d'externalitzacions dels dos CETI, de fet, és molt llarg, per bé que amb contractes no tant suculents com els de seguretat o vigilància, per exemple, i inclou des de suport informàtic fins a proves analítiques o servei de bugaderia. En tot cas, ningú hi suca tant com Florentino Pérez.
Cal tenir en compte, però, que els CETI són sensiblement diferents als CIE de la península, ja que no es tracta d'espais d'internament similars a presons sinó centres d'estança voluntària on allotjar-se, menjar, fer tràmits per demanar permisos de residència o treball, o, fins i tot, fer cursos. Els immigrants poden entrar i sortir d'allí quan volen, per bé que estan desbordats -en ocasions, duplicant la seva capacitat- i han rebut crítiques d'organismes com l'Acnur i el Consell d'Europea o diverses ONGs pel tracte als residents o algunes devolucions en calent.
Els CETI de Ceuta i Melilla no són com els CIE, sinó centres d'entrada i sortida lliure que ofereixen allotjament, menjar o punts per fer els tràmits als immigrants, tot i que estan desbordats
Sigui com sigui, Clece va adjudicar-se un contracte de quasi tres milions per la seguretat del CETI de Melilla durant el període entre agost de 2015 i agost de 2017. Llavors, va guanyar-lo junt a l'empresa Protelec, però, al final d'aquest, va obtenir en solitari la gestió de la seguretat del mateix centre fins a l'agost del 2019 per una quantitat similar, quasi 2,9 milions. En tots els casos, aquestes xifres són el mínim rebut, ja que els contractes preveien possibilitats de modificar-les a l'alça en determinats casos, informació que no es fa pública si es materialitza.
En tot cas, Eulen ha percebut més ingressos en aquesta matèria des del 2013, quasi 8,5 milions, ja que va entrar abans en el negoci. S'encarrega des d'aquell any de la seguretat i vigilància del CETI de Ceuta, percebent quantitats superiors a 1,35 milions anuals per a això. De fet, ja el 2005 es va fer càrrec, durant un any, de vigilar el centre de Ceuta, tot i que llavors l'externalització no sortia tan rentable i es pagava a poc més de mig milió d'euros anuals.
Nous contractes, ara de fins a quatre anys
En els dos centres estan en procés d'adjudicació els nous contractes de seguretat i vigilància, els quals són ara un caramel més sucós. A diferència dels anteriors, que eren d'un any amb un altre de possible pròrroga, ara ja són directament de dos anys, amb dos més de pròrroga. Això vol dir que aquelles empreses que s'adjudiquin la seguretat de Melilla o de Ceuta -probablement, Clece i Eulen, respectivament- poden garantir-se entre 7 i 8,5 milions, en total, per a cadascun, en funció de les modificacions permeses.
Segons els plecs de licitació, les empreses adjudicatàries hauran d'encarregar-se dels controls interiors de persones i mercaderies, vigilar tots els espais amb rondes a peu, fer controls d'alcoholèmia si fos precís, inspeccionar diàriament totes les instal·lacions, així com fer una "participació activa i dissuasòria i, en el seu cas, reductora i de contenció en qualsevol incidència, altercat o conflicte de caràcter individual o col·lectiu". L'exigència mínima és d'una aportació de 40 o 41 vigilants fixos per centre, així com estar en condicions de "proporcionar, de forma immediata, els reforços de personal que siguin adequats" en casos excepcionals.
QUANTITATS PERCEBUDES ANUALMENT, SEGONS ELS CONTRACTES ADJUDICATS PER A SERVEIS ALS CETI DE CEUTA I MELILLA
Segons els darrers plecs del contracte de neteja del CETI de Ceuta, en mans d'Eulen, l'espai cobert ocupa una mica més de 6.000 metres quadrats, però també cal ocupar-se d'uns 5.000 de pistes esportives, jardins o carrers, així com uns 2.700 metres quadrats més de zones exteriors per allotjar immigrants, els quals ara es troben també en tendes de campanya o carpes. Per fer-ho, s'exigeix una plantilla de 33 professionals.
Clece ha servit àpats tant a Ceuta com a Melilla
L'alimentació també és un servei que permet facturar grans quantitats a Clece -no és el cas d'Eulen-. Aquesta empresa ha servit els àpats al CETI de Melilla el 2013 i el 2017, així com a Ceuta entre mitjans de 2014 i 2015, cobrant per això uns 3,7 milions, per bé que aquí tenia força competència, com les empreses Serunión, Global Food Management o Dulcinea Nutrición.
Segons el darrer contracte d'alimentació adjudicat a Clece, aquest havia d'assumir, a més de l'elaboració dels plats, també la compra dels aliments i oferir els coberts i plats, els quals podien ser de plàstic d'un sol ús, així com netejar la cuina. Els àpats a oferir eren un esmorzar, un dinar i un sopar diari, així com una peça per a mig matí pels menors d'edat, els quals, com les embarassades, tenien dret a un berenar. Durant deu dies assenyalats de l'any hi havia menús especials. La plantilla mínima requerida era de 21 persones a cuina.
Florentino Pérez, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press
A diferència de les dues anteriors matèries, la sanitat dels immigrants ha estat una font d'ingressos més profitosa sobretot per a Eulen, que s'encarrega dels serveis socio-sanitaris del CETI de Ceuta des de l'agost del 2016, cobrant els dos primers anys 446.000 euros anuals, i quasi 600.000 des de mitjans de 2018. Clece tan sols va gestionar l'atenció primària a Melilla entre l'estiu del 2016 i el de 2018, per 83.767,2 euros anuals, però des de llavors ha passat a encarregar-se'n Eulen, per uns 5.000 euros més a l'any.
El manteniment general no és tan lucratiu
Els contractes per a manteniment integral de sistemes, equipaments i instal·lacions dels CETI no són tan lucratius com d'altres. Eulen se'n va fer càrrec en el centre de Ceuta entre mitjans de 2014 i 2016, així com a Melilla, entre mitjans de 2015 i 2017, cobrant per això uns 556.373 euros. Clece, al seu torn, ha aconseguit el contracte de manteniment del centre de Ceuta, des de mitjans del 2018, per uns 164.335,6 euros durant dos anys. Per això, ha de dedicar uns sis operaris a garantir el funcionament de les instal·lacions elèctriques, de fontaneria, jardineria, de calderes o dels sistemes de calefacció, entre d'altres.
Finalment, Eulen s'ha encarregat de contractes i serveis menors, com el control d'accessos als dos centres durant el 2017 (88.215 euros) i el subministrament de mòduls prefabricats a Melilla, el 2015 (50.049 euros). El llistat d'externalitzacions dels dos CETI, de fet, és molt llarg, per bé que amb contractes no tant suculents com els de seguretat o vigilància, per exemple, i inclou des de suport informàtic fins a proves analítiques o servei de bugaderia. En tot cas, ningú hi suca tant com Florentino Pérez.
| METODOLOGIA DE L'ANÀLISI |
|---|
| Les dades sobre les adjudicacions als CETI de Ceuta i Melilla s'han obtingut analitzant la informació disponible a l'apartat de contractació del sector públic del web Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), usant el cercador d'aquest web, així com la de la Plataforma de Contractació del Sector Públic, del ministeri d'Hisenda. Com que no es publiquen les modificacions del contracte -amb marges previstos en els plecs de licitació-, s'ha fet un càlcul conservador, calculant que tan sols s'han percebut els recursos adjudicats inicialment per a cada contracte. Com que tampoc es notifiquen enlloc les pròrrogues dels contractes, quan s'acorden entre l'Estat i l'empresa, s'ha comprovat en quins casos s'han licitat nous contractes, per a cada servei de cada centre i, en cas que no es fes en el període previst, s'ha considerat que la pròrroga prevista en la licitació s'havia aplicat -també, de forma conservadora, amb el mateix preu del contracte inicial. |