Procés català

El TC va amagar una sentència que avalava el tràmit de la llei per investir Puigdemont a distància

Fonts del TC neguen cap intencionalitat política i asseguren que no es difonen tots els dictàmens

per NacióDigital, 30 de juliol de 2019 a les 18:20 |
Carles Puigdemont intervé de forma telemàtica des d'una sala del Parlament | Junts per Catalunya
El Tribunal Constitucional (TC) va aprovar el passat 15 de juliol una sentència que desestimava una demanda d’empara interposada pel PSC i avalava la tramitació per urgència i en lectura única la reforma de la llei de Presidència per part del Parlament de Catalunya. No obstant això, i tal com ha denunciat el vicepresident primer del Parlament i diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa, el Tribunal no va difondre la sentència ni la va penjar al seu web, com fa habitualment amb la resta de resolucions que tenen a veure amb el procés independentista.

Fonts del TC han assegurat que darrere aquesta omissió no hi ha cap component polític, sinó que respon al fet que el Tribunal no fa públiques totes les seves sentències ni penja al web resolucions que –com en aquest cas- no han estat difoses. A més, apunten, les resolucions s’acaben publicant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).


La sentència, aprovada per la sala segona del TC i datada el 15 de juliol del 2019, rebutja un recurs d’empara promogut pel grup parlamentari del PSC i Units per Avançar contra els acords de la mesa del Parlament del 19 i 23 de març del 2018 que confirmaven la via del procediment d’urgència i en lectura única una proposició de proposta de modificació de la llei de la Presidència de la Generalitat i desestimaven la petició de reconsideració del PSC.
 
Investidura a distància


La reforma obria la porta a la investidura a distància del president Puigdemont i malgrat el recurs del PSC la norma es va aprovar el 4 de maig del 2018 al Parlament amb els vots de JxCat, ERC i la CUP. El govern espanyol va presentar després un altre recurs que aquest cop sí va comportar primer una suspensió automàtica i després que el TC declarés inconstitucional i nul·la la reforma de la llei de la Presidència que permetia la investidura a distància.

Amb tot, el TC tenia per resoldre el recurs del PSC sobre la tramitació de la llei, i ho va fer el 15 de juliol. La resolució recorda que els socialistes van demanar primer una reconsideració a la Mesa sobre el procediment d’urgència i en lectura única, i després van demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries que va concloure, entre altres, que la iniciativa no complia els requisits per tramitar-se per lectura única.

Els socialistes demanaven que el TC declarés la nul·litat dels acords de la Mesa i declarés que la Mesa no hauria d’haver tramitat la proposició de Llei perquè no es complien els requisits que estableix el Reglament del Parlament de Catalunya per fer-la prosperar per lectura única i d’urgència, i per tant el procediment vulnerava els drets dels diputats.

El posicionament de la Fiscalia

La Fiscalia del Tribunal Constitucional va recordar que la jurisprudència del TC havia declarat conforme a la Constitució el procediment de lectura única “sempre que es donés l’oportunitat als grups parlamentaris de presentar esmenes en condicions d’igualtat”. En aquest cas, segons la fiscalia, la Mesa del Parlament havia habilitat un termini de presentació d’esmenes.

Amb tot, la Fiscalia va concloure que al procés de tramitació s’havia vulnerat el dret fonamental dels demandants i demanava al TC que declarés la nul·litat dels acords de la Mesa. Per contra el lletrat del Parlament va demanar que es desestimes el recurs adduint que no s’havien menyscabat els drets dels diputats perquè havien tingut ocasió de presentar esmenes i votar la llei durant la seva tramitació.

El TC va concloure finalment el 15 de juliol que “no pot acollir” la petició d’empara del PSC sobre una suposada infracció dels drets dels diputats. Ho ha adduint a “l’autonomia parlamentària” que recull l’Estatut d’Autonomia, que estableix que “el Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària” i “elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn”. “En l’exercici de l’autonomia reglamentària que la Constitució reserva a les cambres els correspon una funció ordenadora de la vida interna de les assemblees”.

En aquest marc, els magistrats recorden que l’article 67 de l’Estatut d’Autonomia deixa a mans del Reglament del Parlament i de la Llei de la presidència el mecanisme d’elecció del president de la Generalitat, i asseguren que no es pot concloure que la modificació de la llei de la Presidència afectés a una matèria reservada exclusivament al reglament del Parlament.

Sense vulneracions

“En conseqüència, des del control que correspon a aquest Tribunal Constitucional dels actes de la Mesa de la Cambra, es pot concloure que no es va vulnerar la reserva de reglament parlamentari”, i per tant “hem de desestimar el recurs d’empara per aquest motiu”, conclou el Constitucional.

A més, pel que fa al procediment de lectura única, els magistrats recorden que ja hi ha jurisprudència sobre la qüestió i “a la vista de la citada doctrina i del contingut del precepte impugnat no s’ha d’entendre vulnerat l’article 23.2 de la Constitució ni tampoc el 138 del reglament del Parlament de Catalunya pel fet que s’hagi aprovat mitjançant el procediment de lectura única”.

Per tot plegat, sosté el TC “no podem entendre que els acords de la mesa del Parlament de Catalunya del 19 i 23 de març del 2018 hagin constituït un incompliment manifest del que va ordenar el Tribunal Constitucional” i en definitiva es decideix “desestimar la demanda d’empara presentada pels diputats del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació