Dos de cada tres catalans veuen el Suprem com un tribunal poc o gens independent

El Tribunal Suprem, l'òrgan que després de l'estiu ha de publicar la sentència del judici de l'1-O, està clarament desprestigiat. I especialment a Catalunya, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del juliol, fet públic aquest dimarts. Quasi dos de cada tres catalans enquestats creuen que es tracta d'un tribunal poc o gens independent, mentre que els que afirmen que ho és molt o bastant no arriben ni al 18%.

Al conjunt de l'Estat, també hi ha clarament més ciutadans que dubten de la independència del Suprem (44,2%) que no que afirmen que en té (29,8%). A cap territori, però, el descrèdit de l'alt tribunal és tan accentuat com a Catalunya, fet que pot desacreditar la sentència als líders dels procés allà on més impactarà. Tot i això, també superen la meitat de les respostes qüestionant la seva independència entre els ciutadans del País Basc (56,7%) i les Illes Balears (54,6%), així com són força elevades al País Valencià (46,4%), Navarra (46,1%) o La Rioja (45%), per bé que, en aquestes dues darreres comunitats, el nombre d'enquestats és molt reduït i, per tant, el marge d'error és elevat.

Només hi ha cinc territoris on la quantitat d'enquestats que creuen en la independència del Suprem sigui superior a la dels que la neguen. Es tracta de Cantàbria (42,5% creu que té molta o bastant independència), Galícia (39,2%), Canàries (37,1%), Castella i Lleó (34,9%) i Andalusia (34,8%).

Només Cs i PP hi confien (i poc)

Pel que fa als electorats dels partits, només els votants de Cs i PP creuen en major mesura en la independència de l'alt tribunal. El grau de confiança dels primers, però, és de tan sols el 43% i la dels segons, del 33,3%, lleugerament per damunt del 36,9% i el 32,1% que respectivament en desconfien. En canvi, el 39,7% dels electors del PSOE i el 60,9% dels de Podem li atorguen poca o gens d'independència. En el cas sobiranista, el descrèdit és encara superior: un 77,5% dels electors d'En Comú Podem, el 81,3% dels d'ERC i el 92,9% dels de JxCat en desconfien (el nombre d'enquestats que van votar aquest darrer partit, però, és molt baix per ser massa precisos).

La desconfiança cap al conjunt de l'administració de justícia espanyola encara és major, ja que els enquestats de quasi tots els territoris responen majoritàriament que és poc o gens independent. En el cas dels catalans, el percentatge assoleix el 69,3%, seguit dels bascos (63,5%), els balears (57,6%), els navarresos (56,4%) i els castellano-manxecs (54,6%). De mitjana, ho creuen un 50,8% dels enquestats i a tan sols un territori hi ha més respostes conforme la justícia és molt o bastant independent, Astúries (un 39,2% ho creu i un 36,5%, no), per bé que amb poques entrevistes fetes allí. A Castella i Lleó, les dues postures empaten al 34,3% de respostes.

En una de les preguntes del baròmetre del CIS, sobre el funcionament de l'administració de justícia de l'Estat, Catalunya torna a ser la més crítica, ja que un 62,2% de les respostes d'aquest territori afirmen que va malament o molt malament. La segueixen de prop el País Basc (60,1%) i La Rioja (60%), força per damunt de la mitjana estatal, en què els crítics se situen en el 48%. Només a Astúries els que afirmen que funciona bé o molt bé (29,8%) superen els que creuen que ho fa malament o molt malament (27,1%).

El baròmetre també pregunta sobre la percepció de si les lleis contra els delictes greus, amb ús de violència, són dures o toves. Un 60,9% de les respostes a l'Estat creu que són molt toves, un 20,1% que són justes i només un 3,5% que són molt dures. A Catalunya, el pes és similar, respectivament del 54,2%, el 18,4% i el 5,8%. Com a alternativa, un 72,4% dels enquestats de l'Estat voldria que aquests delinqüents complissin tota la condemna, sense beneficis penitenciaris, com un 58,9% dels catalans, mentre que un 17,5% dels espanyols i un 29,8% dels catalans prioritzen garantir la rehabilitació.