30
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:23h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es reuneixen aquest dimarts a Palau en la primera trobada després de l'inici del mandat municipal. L'escenari, però, continua sent el mateix que abans de les eleccions. Colau té la intenció de centrar la reunió en la manca d'inversions del Govern a la capital catalana. Un dèficit que des de l'Ajuntament bategen amb el nom de "deute ciutadà" i que el govern de Barcelona en Comú i el PSC aspira que es desbloquegi amb la reactivació de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat.
L'última reunió d'aquesta comissió -i l'única que s'ha produït amb Torra com a president- ja va estar protagonitzada pel debat sobre els recursos que el Govern aporta a la ciutat. "Barcelona esperava més de la reunió", deia aleshores Colau, que xifra en 60 milions d'euros anuals la quantitat que la Generalitat deixa d'invertir a Barcelona.
L'objectiu de la comissió és treballar per al desenvolupament i aplicació de la Carta Municipal, que defineix les competències de l'Ajuntament, així com fer seguiment dels consorcis en què participen les dues administracions: habitatge, ensenyament, serveis socials i l'Agència de Salut Pública.
El govern de Colau ha posat el focus especialment en les aportacions d'una i altra administració al Consorci d'Habitatge. Sobre el paper el consistori hauria d'aportar el 40% de recursos a l'ens, mentre que el 60% restant són responsabilitat de la Generalitat. L'executiu local, però, ha denunciat reiteradament que la manca d'inversions del Govern ha obligat l'Ajuntament ha assumir prop del 80% del pressupost del consorci. També s'han ressentit del dèficit d'inversions les escoles bressol municipals, des que la Generalitat deixés d'invertir-hi el curs 2012-2013. "L'Ajuntament ha de fer de Govern i Estat", argumenten fonts municipals a NacióDigital.
En la darrera reunió de la comissió mixta, l'aleshores portaveu del Govern Elsa Artadi -ara al consistori. va assenyalar l'aprovació de nous pressupostos a la Generalitat com a clau per poder satisfer les exigències de Barcelona. Un any després, el govern de JxCat i ERC no ha aconseguit tirar endavant uns nous comptes, una situació que fa difícil preveure que a reunió d'aquest dimarts acabi amb grans novetats.
Acció conjunta contra la inseguretat
Colau i Torra també aborden, amb tota probabilitat, el repunt de fets delictius a Barcelona, que han crescut un 9% durant el primer semestre del 2019, en comparació amb el mateix període de l'any passat. La trobada arriba després de l'acord entre l'Ajuntament i el departament d'Interior per desenvolupar un pla contra la inseguretat a la ciutat. El conseller Miquel Buch va presentar un llistat de vuit punts que el govern de Barcelona en Comú i el PSC va acceptar.
Es tracta de l'augment d'agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat -Interior ha anunciat un reforç de 320 policies-, reforçar les estructures de comandament de la policia catalana a la ciutat, reforçar la prevenció i el patrullatge, modificar els sistemes d'investigació contra "nous models de criminalitat", millorar l'atenció ciutadana, augmentar la coordinació dels Mossos amb la Guàrdia Urbana i actuar contra la venda ambulant, especialment la que duen a terme els manters.
El pla representa una de les poques demandes que la Generalitat ha satisfet a Colau, després que l'alcaldessa insistís en la necessitat de destinar més Mossos a la ciutat. Amb tot, també constata el gir en polítiques de seguretat de Barcelona en Comú, especialment en relació amb la venda ambulant i coincidint amb el nomenament de l'exdirector dels Mossos, Albert Batlle, com a tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat.
L'última reunió d'aquesta comissió -i l'única que s'ha produït amb Torra com a president- ja va estar protagonitzada pel debat sobre els recursos que el Govern aporta a la ciutat. "Barcelona esperava més de la reunió", deia aleshores Colau, que xifra en 60 milions d'euros anuals la quantitat que la Generalitat deixa d'invertir a Barcelona.
L'objectiu de la comissió és treballar per al desenvolupament i aplicació de la Carta Municipal, que defineix les competències de l'Ajuntament, així com fer seguiment dels consorcis en què participen les dues administracions: habitatge, ensenyament, serveis socials i l'Agència de Salut Pública.
El govern de Colau ha posat el focus especialment en les aportacions d'una i altra administració al Consorci d'Habitatge
El govern de Colau ha posat el focus especialment en les aportacions d'una i altra administració al Consorci d'Habitatge. Sobre el paper el consistori hauria d'aportar el 40% de recursos a l'ens, mentre que el 60% restant són responsabilitat de la Generalitat. L'executiu local, però, ha denunciat reiteradament que la manca d'inversions del Govern ha obligat l'Ajuntament ha assumir prop del 80% del pressupost del consorci. També s'han ressentit del dèficit d'inversions les escoles bressol municipals, des que la Generalitat deixés d'invertir-hi el curs 2012-2013. "L'Ajuntament ha de fer de Govern i Estat", argumenten fonts municipals a NacióDigital.
En la darrera reunió de la comissió mixta, l'aleshores portaveu del Govern Elsa Artadi -ara al consistori. va assenyalar l'aprovació de nous pressupostos a la Generalitat com a clau per poder satisfer les exigències de Barcelona. Un any després, el govern de JxCat i ERC no ha aconseguit tirar endavant uns nous comptes, una situació que fa difícil preveure que a reunió d'aquest dimarts acabi amb grans novetats.
Acció conjunta contra la inseguretat
Colau i Torra també aborden, amb tota probabilitat, el repunt de fets delictius a Barcelona, que han crescut un 9% durant el primer semestre del 2019, en comparació amb el mateix període de l'any passat. La trobada arriba després de l'acord entre l'Ajuntament i el departament d'Interior per desenvolupar un pla contra la inseguretat a la ciutat. El conseller Miquel Buch va presentar un llistat de vuit punts que el govern de Barcelona en Comú i el PSC va acceptar.
Colau i Torra també abordaran, amb tota probabilitat, el repunt de fets delictius a Barcelona, que han crescut un 9% durant el primer semestre del 2019
Es tracta de l'augment d'agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat -Interior ha anunciat un reforç de 320 policies-, reforçar les estructures de comandament de la policia catalana a la ciutat, reforçar la prevenció i el patrullatge, modificar els sistemes d'investigació contra "nous models de criminalitat", millorar l'atenció ciutadana, augmentar la coordinació dels Mossos amb la Guàrdia Urbana i actuar contra la venda ambulant, especialment la que duen a terme els manters.
El pla representa una de les poques demandes que la Generalitat ha satisfet a Colau, després que l'alcaldessa insistís en la necessitat de destinar més Mossos a la ciutat. Amb tot, també constata el gir en polítiques de seguretat de Barcelona en Comú, especialment en relació amb la venda ambulant i coincidint amb el nomenament de l'exdirector dels Mossos, Albert Batlle, com a tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat.