ERC i JxCat avancen a dues velocitats cap a l'escenari posterior a la sentència

"No hem de renunciar a cap proposta", assegurava aquest dilluns el vicepresident Pere Aragonès en una entrevista a Catalunya Ràdio. Es referia a un possible avançament electoral en el moment en què arribi la sentència del Tribunal Suprem contra els dotze líders independentistes encausats. L'escenari de nous comicis a partir de la tardor, més viu en privat que en públic, agafa els dos principals actors de l'independentisme amb ritmes interns diferents. Si bé ERC ja té tots els elements alineats per al congrés de la tardor, Junts per Catalunya (JxCat) encara discuteix de portes endins en quins termes s'ha de produir una refundació que no arrencarà oficialment fins al setembre.

Els republicans tenen definits els principal càrrecs que comandaran els propers anys de la formació. Al capdavant hi seguirà el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira -el president del partit a la presó de Lledoners, la secretària general a l'exili suís-, mentre que Aragonès assumirà la feina de coordinador nacional, càrrec de nova creació. També guanya pes Marta Vilalta, actual portaveu. El rol orgànic del vicepresident el reforça de cara a una possible candidatura a la Generalitat, tenint en compte que Junqueras té molts números de ser inhabilitat pel Suprem. Un altre cap de cartell possible és Roger Torrent, president del Parlament, per bé que Aragonès parteix com a favorit.

Dirigents de JxCat observen amb certa inquietud la situació d'alineació interna que viu ERC, reforçada també en l'últim cicle electoral. "Van iniciar el canvi de discurs el 21-D, el partit els funciona com una màquina i ningú en qüestiona els lideratges", observa un alt responsable de la formació que lidera Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat, de qui el PDECat espera encara una proposta per reordenar l'espai sorgit de l'antiga Convergència, apareix com a líder indiscutible de JxCat perquè ha vençut les dues vegades que s'ha enfrontat a Junqueras, però topa amb crítiques internes.

Les més evidents sorgeixen de l'entorn del PDECat, que tancarà al setembre un procés participatiu entre els associats per definir quin ha de ser el futur de la formació. Un dirigent territorial consultat, però, és escèptic sobre el resultat: "Encara que tots els militants apostin per una determinada via, quina garantia hi ha que Puigdemont ho respectarà?". El procés participatiu és obra del president del partit, David Bonvehí, que des de fa setmanes ha extremat la prudència en públic. La branca de JxCat més propera a l'expresident, però, subratlla que tampoc hi ha "garanties" que la direcció del PDECat acceptés una proposta de reorganització des de Waterloo.

De fet, no falten alts càrrecs -també governamentals- que acusen el partit de "frenar" la refundació per "subsistir" com a partit, tal com assenyalen fonts consultades per NacióDigital. Una de les pedres en el camí per a la reordenació és la carpeta dels lideratges: mentre el PDECat promou figures com Marc Castells -alcalde d'Igualada- i Àngels Chacón -consellera d'Empresa-, Puigdemont és més partidari de Laura Borràs -cap de files a Madrid- i Elsa Artadi -portaveu a Barcelona-. Artur Mas, que parla amb tots els sectors, defensa que la refundació sigui completa i que sota el paraigua de JxCat s'hi sumin tots els grups parlamentaris, el PDECat i també la Crida.

Diferències estratègiques

El president de la Generalitat, Quim Torra, manté públicament que no convocarà eleccions després de la sentència. A Palau comença a prendre cos un argumentari segons el qual la resposta al veredicte de Manuel Marchena "no té per què ser immediata". Torra ha protagonitzat una ronda de contactes amb tots els actors del sobiranisme i aspira a tenir preparada abans de l'inici del curs polític una proposta que tingui el dret a l'autoderminació al centre. El discurs es basa en el lema "ho tornarem a fer" propulsat per Jordi Cuixart al Suprem però que el president ja va fer servir el 9 d'abril, quan va ser ferm el processament dels alts càrrecs al jutjat 13 de Barcelona.

"Si hem de fer un nou embat amb l'Estat, ha de ser per guanyar", reflexionava Toni Morral, secretari general de la Crida, en una entrevista aquest cap de setmana a NacióDigital. Actors rellevants de l'independentisme -Mas i el PDECat, bàsicament- combaten la idea de les eleccions, tot i que Aragonès no les descarti oficialment i que altres veus d'ERC -la més insistent és Joan Tardà- apostin directament per la convocatòria de comicis. Entre alts responsables governamentals, sempre en privat, apareixen comentaris basats en què la legislatura "ja no dona més de si" i que, sense el relat de la repressió, el Govern "amb prou feines tindria discurs".

En tot cas, si hi ha eleccions, la pugna no només serà de noms, sinó també d'estratègies. ERC s'ha instal·lat en el marc del referèndum "inevitable" i aspira a jugar un rol negociador a Madrid -com es va veure la setmana passada al Congrés-, mentre que JxCat manté viu el legitimisme de Puigdemont i Torra no renuncia a la unilateralitat. Dues velocitats de dos projectes que, més d'hora que tard, es veuran les cares a les urnes -ja sigui al Congrés, si hi ha repetició electoral, o al Parlament- per dirimir qui comanda la nova fase del procés marcada per la sentència del Suprem.