29
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:46h
L'acció exterior és un terrenys de joc en els quals es disputa el pols polític entre l'Estat i la Generalitat. L'obertura de les delegacions a Alemanya, Suïssa i el Regne Unit, que estaven en marxa la legislatura passada i que van ser liquidades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, va ser rebuda pel ministeri d'Afers Estrangers que lidera Josep Borrell amb un recurs contra la seva posada en marxa que ara ha estat desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons una interlocutòria que s'ha fet pública aquest dilluns. D'aquesta manera, l'obertura de les oficines segueix en marxa a l'espera del pronunciament definitiu.
Per què la secció cinquena del tribunal ha rebutjat el recurs del ministeri, vehiculat a través de l'Advocacia de l'Estat? Perquè la sol·licitud és "extemporània" en la mesura que no va ser plantejada en la fase processal que pertocava. L'escenari ha estat analitzat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, en una reunió. Després de la trobada, Bosch ha apuntat que la decisió del TSJC suposa un revés judicial contra les "obsessions" de Borrell.
Les delegacions, segons el conseller, seguiran "treballant amb normalitat". El Departament, en aquest sentit, continuarà "construint l'acció exterior de la Generalitat, que és totalment legal, legítima i necessària". Bosch ha apuntat que la "feina impecable i a contrarrellotge" dels seerveis jurídics de la Generalitat han permès tombar, almenys per ara, la sol·licitud efectuada pel ministeri d'Afers Estrangers.
Les mesures cautelars que demanava la l'Advocacia de l'Estat es basaven en què estaven duent a terme "amb singular intensitat" tasques a favor del procés català. El decret de reobertura d'aquestes delegacions, segons el TSJC, té naturalesa de "disposició general", i es va tramitar d'acord amb el que estableix la normativa sobre procediment de les administracions públiques de Catalunya. El decret és del juny del 2018, moment en què l'executiu de Torra va restituir les delegacions.
Finalitats "inconstitucionals"
Aquesta restitució va generar inquietud en el ministeri que dirigeix Borrell, ara pendent de posar-se al capdavant de la diplomàcia europea. Segons el recurs, les delegacions "es troben en funcionament i contravenint de forma evident amb la seva activitat un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals i el límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes". Les oficines són habituals en l'organigrama de les autonomies: a Andalusia, per exemple, l'alt càrrec encarregat de la qüestió és Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya.
Segons el ministeri, el restabliment de les delegacions persegueix un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al serveix d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya".
Per què la secció cinquena del tribunal ha rebutjat el recurs del ministeri, vehiculat a través de l'Advocacia de l'Estat? Perquè la sol·licitud és "extemporània" en la mesura que no va ser plantejada en la fase processal que pertocava. L'escenari ha estat analitzat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, en una reunió. Després de la trobada, Bosch ha apuntat que la decisió del TSJC suposa un revés judicial contra les "obsessions" de Borrell.
Les delegacions, segons el conseller, seguiran "treballant amb normalitat". El Departament, en aquest sentit, continuarà "construint l'acció exterior de la Generalitat, que és totalment legal, legítima i necessària". Bosch ha apuntat que la "feina impecable i a contrarrellotge" dels seerveis jurídics de la Generalitat han permès tombar, almenys per ara, la sol·licitud efectuada pel ministeri d'Afers Estrangers.
Les mesures cautelars que demanava la l'Advocacia de l'Estat es basaven en què estaven duent a terme "amb singular intensitat" tasques a favor del procés català. El decret de reobertura d'aquestes delegacions, segons el TSJC, té naturalesa de "disposició general", i es va tramitar d'acord amb el que estableix la normativa sobre procediment de les administracions públiques de Catalunya. El decret és del juny del 2018, moment en què l'executiu de Torra va restituir les delegacions.
Finalitats "inconstitucionals"
Aquesta restitució va generar inquietud en el ministeri que dirigeix Borrell, ara pendent de posar-se al capdavant de la diplomàcia europea. Segons el recurs, les delegacions "es troben en funcionament i contravenint de forma evident amb la seva activitat un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals i el límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes". Les oficines són habituals en l'organigrama de les autonomies: a Andalusia, per exemple, l'alt càrrec encarregat de la qüestió és Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya.
Segons el ministeri, el restabliment de les delegacions persegueix un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al serveix d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya".