Els socialistes van aconseguir que el seu regidor Albert Batlle, que havia començat al PSC i va acabar vinculat a Unió i els seus hereus, assumís la preuada regidoria de Seguretat. I el canvi és evident. "No vull comprar el discurs de la dreta, a partir del qual totes les problemàtiques socials es resolen amb policia", deia Colau en campanya. Un mes després de prendre possessió l'ha comprat per via interposada. De buscar una solució "social" (que, també cal dir-ho, no havia estat gaire eficaç) amb els manters a la persecució policial i res més. Els assassinats dels darrers dies a la ciutat han encès alarmes i les "indústries d'aparador" demanen solucions en plena temporada turística. Us ho expliquen en aquesta informacióAndreu Merino i Aida Morales.
També us aconsello l'opinió de Joan Serra Carné sobre Colau i el relat de la seguretat. Encara esperem, per cert, que l'alcaldessa es pronunciï sobre la proposta de Batlle de "retorn assistit" (deportacions, per entendre'ns) dels menors no acompanyats als seus països. Governar amb ERC tenia l'inconvenient de perdre l'alcaldia. Governar amb el PSC té l'inconvenient de desar al calaix el que fins ara defensava.
I avui l'alcaldessa, fins ara molt agressiva amb el Govern, també per assumptes com els menors no acompanyats, demanarà a Quim Torra en una trobada a Palau més efectius i que resolgui alguns dels deutes pendents amb la ciutat. La relació no serà fàcil.
Ritmes polítics i electorals. Aquesta setmana anem tancant la parada política. ERC i JxCat es preparen per a la sentència del Tribunal Suprem que, si no hi ha una interferència en forma de repetició d'eleccions espanyoles el 10 de novembre, hauria de veure la llum a la tardor. Ho fan a ritmes diferents. Els republicans gaudeixen en els darrers anys de més pau interna, també pels bons resultats electorals, i ja tenen a punt el congrés de setembre mentre que el de JxCat és un espai en redefinició. Oriol Marchus explica com ho encara cadascú. Segurament aquests ritmes són els que expliquen que, a ERC, alguns se sentin ja forts per acabar amb la legislatura i anar a eleccions després de la sentència, una possibilitat que Quim Torra -que segueix aprofundint en la desobediència- admetia en ser investit però que ara JxCat tem.
Vacances d'El Despertador. Ahir ja us vaig avançar que aquest seria el darrer El Despertador del curs. Feu-me arribar, si us va bé, algun suggeriment, queixa o idea en relació al butlletí, ja sigui sobre els temes que hi tracto, les seccions, el to o l'extensió. Només cal que responeu aquest correu, escriviu a [email protected] o deixeu algun comentari a la notícia. Gràcies Gisela, Joan Manuel, Montserrat, Salva, Elena, Pere, Javier, Lluís i Consol per escriure'm ja ahir a primera hora del matí i als que, com a la resta, respondré. Bon estiu a tots i ens retrobem el setembre!
Vist i llegit
"En tot cas, m'adono que com menys local és el que escrius, menys interès desperta, precisament en un món global!". És una de les frases, contundent i que fa pensar, de l'article de comiat, "per motius administratius", del periodista Bru Rovira de les pàgines de l'Ara després de nou anys ininterromputs fent-hi reporterisme sobre temes variats i amb la mirada sobre l'Africa sempre present. Val la pena llegir aquest article i els que vindran.
El passadís
La setmana passada, a Madrid, l'expectativa al voltant d'un govern d'esquerres era alta. També entre alguns periodistes progressistes acreditats al Congrés, ja fossin veterans o joves d'alguns mitjans digitals. Un d'ells es va encarregar de demanar al bar Casa Manolo, situat darrere de la cambra baixa i punt de trobada de cronistes, polítics i personal de la cambra les setmanes de ple, que tingués dues ampolles de cava a la nevera per celebrar l'entesa entre Sánchez i Iglesias. El dimecres a la tarda, però, tot es va tòrcer i ja no es va poder reconduir el dijous. El cava, però, no es podia quedar tot l'estiu a les neveres i després de la segona votació, el dijous a la tarda, se'l van beure en bona harmonia. Van brindar, "desolats però incansables", per la unitat de l'esquerra. El 2016 no es va produir i cada partit va perdre centenars de milers de vots. Almenys ells ho tenen present. Aleshores va repetir Rajoy.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1930 va morir un suís que és una figura clau de l'esport català: Joan Gamper. Va ser qui el 1899 va fundar el Futbol Club Barcelona, ja que era aficionat a aquest esport d'origen anglès. Gamper, que era empresari, es va implicar en iniciatives socials i polítiques a Catalunya, on es va establir l'any que es va fundar el principal club esportiu del país. Així us vam acostar a la seva figura.
L'aniversari
El 30 de juliol de 1941 va néixer a Barcelona l'actriu Rosa Maria Sardà, una de les més populars de l'escena catalana i espanyola. És germana del periodista Xavier Sardà i ve d'una família vinculada al món de l'espectacle. Va estar casada amb el músic i productor Josep Maria Mainat, un dels membres de La Trinca. Sardà, que ha excel·lit en la comèdia, va començar amb el teatre aficionat al seu barri, Horta, i ha rodat desenes de pel·lícules i fet centenars d'obres de teatre. Ha rebut nombrosos reconeixements cívics i professionals, entre ells la Creu de Sant Jordi de 1994. El 2007 la va retornar en desacord pel procés sobiranista. El 2016 el cinema català li va concedir el Gaudí d'honor i així en va repassar la trajectòria TV3.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi