Els homicidis obren un nou front d'inseguretat a Barcelona

Les cinc morts violentes en menys d'un mes a la capital catalana obliguen els cossos policials a obrir un nou àmbit d'investigació en paral·lel al creixement dels delictes contra el patrimoni

Tiroteig a Collblanc aquest mes de juliol
Tiroteig a Collblanc aquest mes de juliol | ACN
Andreu Merino / Aida Morales
29 de juliol del 2019
Actualitzat el 30 de juliol a les 12:02h
Només tenia 25 anys i va ser víctima d'una pallissa tan brutal que al cap de pocs minuts ja patia mort cerebral. Hores després, moria definitivament a l'Hospital Clínic de Barcelona. Els fets van passar el 28 de juliol de matinada, davant de la discoteca Zich del Port Olímpic, i els autors, segons l'amic de la víctima i testimoni dels fets, eren entre quatre i cinc homes d'origen rus que actualment es troben desapareguts.

De moment, la divisió d'investigació criminal dels Mossos d'Esquadra manté el cas obert per tal de trobar els presumptes autors de l'homicidi i saber què va passar. Els fets, però, transcendeixen aquesta situació concreta. Entre finals de juny i juliol, Barcelona ha registrat cinc homicidis amb violència provocats per apunyalaments, pallisses o tirotejos. Una situació que, sumada a l'augment de robatoris i furts i conflictivitat en ple equador de l'estiu, ha fet activar nous protocols de seguretat entre els cossos policials, així com la demanda de respostes de les autoritats polítiques.

Cinc casos en un mes

La criminalitat a la ciutat de Barcelona ha centrat el debat i l'agenda dels darrers mesos, especialment en una campanya electoral municipal marcada per la seguretat. Els fets delictius han augmentat un 9% durant el primer semestre del 2019, en comparació amb el mateix període de l'any passat. Els delictes contra el patrimoni representen el 92% de l'increment de delictes registrat.

El toc d'alerta, però, s'ha donat en el cas dels homicidis. Les cinc persones mortes de forma violenta durant el mes de juliol despunten per sobre de la normalitat dels últims anys, exceptuant l'atemptat terrorista del 2017. En conjunt, suposen més del 25% del total de crims que hi va haver l'any passat a la ciutat i que van ascendir a 23. 

El primer cas es va produir la nit del dia 6 de juliol, quan un home va morir en un tiroteig en una perruqueria de Sarrià. La víctima havia quedat amb la seva dona a l'establiment i en aquell moment es va produir el crim. Només quatre dies més tard, hi va haver un nou mort per un apunyalament a l'Eixample en una baralla. Els fets van passar en un locutori entre els carrers Consell de Cent i Entença, i és un cas que la policia catalana vincula amb la prostitució. 

Encara no hi ha respostes sobre si l'augment d'homicidis és puntual o apunta a una tendència, i és la investigació policial l'encarregada de determinar cap a quin cantó s'inclina la balança

També aquest mes es van produir dos tirotejos al Poblenou i a Collblanc que van deixar dos homes ferits greus. Un d'ells va acabar morint hores després. Els fets van passar amb poques hores de diferència i els Mossos van obrir una investigació per esclarir si els fets estaven relacionats, probablement vinculats a una revenja.

Per altra banda, a finals de juny hi va haver la mort de la viceministra de Cultura de la República de Corea, que va ser víctima d'una estrebada violenta a la zona de Diagonal Mar i a causa de les ferides no va poder sobreviure. 

Fets puntuals o una tendència?

Encara no hi ha respostes sobre si l'augment d'homicidis és puntual o apunta a una tendència i és la investigació policial l'encarregada de determinar cap a quin cantó s'inclina la balança. Per ara, la policia només ha detingut el presumpte responsable d'una de les morts, que va quedar ferit al lloc dels fets. El repunt d'homicidis arriba en un moment en què els esforços en seguretat se centraven en els furts i robatoris, i les morts amb violència s'han produït en algunes zones que són lluny del Raval, el barri que els cossos policials havien marcat com a epicentre de la delinqüència a la ciutat.

"Els homicidis violents són una de les principals preocupacions del cos", assegura Eva Abellán, sergent del cos de l'àrea de Comunicació en declaracions a NacióDigital. Respecte del repunt de criminalitat a Barcelona, admet que s'estan plantejant diferents estratègies, com ara una major presència d'agents i patrulles, tot i que remarca que el repunt d'homicidis s'ha de llegir des de l'anàlisi de cada cas. 

Segons explica, s'està analitzant si hi ha vinculació entre els casos i si el repunt respon a la "casualitat" o no. "Estem preocupats i s'hi està treballant", admet, tot i que també demana responsabilitat davant de les situacions "d'alarma" que es puguin generar davant de l'increment dels homicidis. 

La sergent Eva Abellán admet que els Mossos estan "preocupats" pel repunt d'homicidis i afirma que "s'hi està treballant"

El tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha considerat "inacceptable" el repunt de crims i l'augment de la inseguretat, i ha afirmat que, tal com ha passat en altres ciutats europees, això es "corregirà". "Estem en la via de revertir aquesta situació", ha declarat Batlle, figura destacada en els primers compassos del govern municipal format per Barcelona en Comú i el PSC. 

Aquesta reversió serà possible en funció dels resultats de la investigació, començant per la utilització d'armes de foc en dos dels homicidis. "Xoca molt la major presència d'armes de foc perquè a Barcelona no teníem números, ni tan sols mínimament importants, d'ús d'aquestes armes en espais públics", alerta Sònia Andolz, professora de Seguretat Internacional de la UB, ESADE i la Universitat Ramon Llull. En una línia similar s'expressa Montserrat Iglesias, directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. "Crida l'atenció la presència d'aquestes armes en una societat en què el monopoli del seu ús el tenen les forces de seguretat", apunta.

Repensar els models de seguretat de la ciutat

Andolz considera que part de la solució es troba en "repensar" els models de seguretat de la ciutat. Els patrons dels últims crims, apunta a NacióDigital, són diferents, així com també les zones de la ciutat on s'han produït i la situació econòmica i social de les víctimes. "Aquesta criminalitat no respon a les mateixes coses: la pobresa i la marginalitat del Raval no és el mateix que l'oci de molts diners que hi ha a la Vila Olímpica", precisa. I davant d'aquest fet, indica, "calen respostes diferents" que s'haurien d'articular a través d'un pla de ciutat amb zones conflictives que requereixin solucions d'emergència i personal qualificat, no només amb un augment de la policia.

En aquest sentit, reclama més prevenció en zones com la Vila Olímpica. "Fa molts anys que gent del sector i veïns demanen que es repensi la zona", assegura. Quan s'ajunten drogues, alcohol i oci en una zona prou aïllada de la ciutat, relata, la policia té veritables problemes per controlar situacions d'alta tensió. Per altra banda, afegeix, les altes temperatures sovint tenen impacte en els crims de sang: "El 63% dels homicidis al carrer són d'homes contra homes, amb un percentatge alt que té a veure amb episodis de forta calor". 

Sònia Andolz crida a "repensar" els models de seguretat i Montserrat Iglesias defensa l'augment de la presència policial als carrers

Iglesias coincideix a l'hora d'assenyalar que els plans de seguretat tradicionals estan lluny d'oferir resultats òptims però defensa que en el context actual les administracions apostin per augmentar la presència policial als carrers. "La policia uniformada pot tenir un efecte dissuassori i la de paisà, obtenir informació de valor", argumenta. Amb tot, la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UB demana més recursos per als cossos policials per destinar esforços a la investigació i la prevenció, sobretot si la policia ha d'atacar nous fronts d'inseguretat.

Per sobre de tot, Iglesias fa una crida a la calma. "El repunt d'homicidis provoca una exigència ciutadana perquè la policia actuï ràpid, però les forces de seguretat han d'actuar a partir de la realitat i no d'una sensació d'alarma", afirma.

Pla d'acció conjunt

La seguretat a Barcelona és un dels temes que previsiblement abordaran l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el president del Govern, Quim Torra, en la reunió d'aquest dimarts a Palau, la primera des que es va constituir el consistori. La trobada arriba després que l'Ajuntament i el departament d'Interior hagin acordat un pla de vuit punts per combatre la inseguretat a la capital catalana.

L'estratègia assenyala com un dels focus d'inseguretat la venda ambulant, principalment l'exercida pels manters. Una decisió que constata el gir de Barcelona en Comú des de la seva arribada a l'Ajuntament, coincidint amb el nomenament de Batlle, que va ser director dels Mossos sota la tutel·la de la conselleria d'Interior en l'etapa de Ramon Espadaler (CiU) com a titular. Amb aquest pas, els socialistes avancen cap a l'objectiu d'abordar de manera conjunta les polítiques de seguretat i espai públic. 

El repunt d'inseguretat, doncs, continua marcant l'agenda política barcelonina, a l'espera que la investigació policial permeti determinar si els cinc homicidis registrats en només un mes representen un fet puntual o bé estableixen una tendència.

Arxivat a