entrevista

Josep Lluís Albinyana: «El PSOE és el principal còmplice per preservar l'estat fallit que és Espanya»

L'expresident del primer Consell Preautonòmic valencià assegura que "el sentiment latent de catalanitat dels valencians és més fort que mai"

per Pep Martí, València, 11 d'agost de 2019 a les 16:00 |
Josep Lluís Albinyana , fotografiat al Centre Cultural Octubre de València. | Pep Martí
Josep Lluís Albinyana (València, 1943) és un dels grans referents del valencianisme polític. Jutge de professió, militant del PSPV en els inicis de la transició, quan va ser el primer president del País Valencià, va acabar sent bandejat per la direcció felipista. Impregnat, com bona part de la seva generació, per la figura de Joan Fuster, va ser un objectiu a abatre de la dreta blavera. En les passades eleccions valencianes, va ser el candidat d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a la Generalitat. En aquesta entrevista a NacióDigital, feta a València, repassa la realitat del seu país, deixa anar el seu criteri implacable sobre la política espanyola i les contradiccions del PSOE, i fa una incursió per la història amb la seguretat de qui ja no ha de demostrar res.   

- Com definiria l'actual període polític al País Valencià, després del llarg règim zaplanista i de Francisco Camps? 


- Sempre dic que la història és quàntica i cadascú la veu des de la perspectiva que li interessa. Des de la meva perspectiva, l'actual situació no representa cap novetat. Estem en uns cicles que es reprodueixen des de la Restauració de finals del segle XIX. La novetat fonamental al País Valencià la va representar Joan Fuster. Estem sempre entre el zaplanisme i l'impuls nacionalista que queda neutralitzat per les forces conservadores. El més característic de l'actual moment podria ser la deriva de Compromís, amb la seva aposta per una via socialdemòcrata.

- Expliqui aquesta via socialdemòcrata. 

- Home, ja vam veure en el debat d'investidura on condueixen aquestes solucions socialdemòcrates, que miren de costat els problemes que s'han de resoldre i que afecten les estructures de les coses, en aquest cas del mateix Estat. Creure que tot depèn d'una millora de la justícia social. Jo mai vull ser pessimista, però tampoc tinc raons per creure en possibilismes que estan esgotats.

"Fuster va tenir la virtut excepcional de donar-nos una visió de nosaltres mateixos, i aquella imatge ens va donar autoestima"

- Què va representar Fuster?

- Per a mi, va tenir la virtut excepcional de donar-nos una visió de nosaltres mateixos, i aquella imatge ens va reconfortar. Amb ell vam guanyar autoestima i vam trencar amb la incertesa que ens acompanya des de fa temps, que és el de ser una còpia en sèpia de la història de Catalunya. Quan s'anima Catalunya, s'anima el País Valencià, però en blanc i negre. Amb Fuster, això es trenca i sorgeix una nova generació fruit també dels canvis en el procés productiu industrial i de serveis, amb l'aparició d'una ciutat moderna. Aquest nou cicle topa amb les resistències clàssiques d'un espanyolisme pur i dur, que desferma l'anomenada batalla de València. I d'aquí sorgirà el desconcert i les preguntes de qui som i on anem, fruit de la manca de confiança.      

- Ha estat candidat a la presidència de la Generalitat valenciana per ERPV. Quin és el futur del valencianisme?

- Hi ha més raons que mai per creure que es reforçarà. Però aquests processos són cronològicament molt llargs. La societat civil valenciana ha guanyat molt respecte a la situació que jo he conegut. En part també per la situació que es dona a Catalunya. Hem de fer una reflexió sobre el que suposarà el procés, que és una pedagogia enorme per a Catalunya.

- Com veu les relacions entre el poble català i el poble valencià? 

- El procés acabarà arrossegant una part de la societat valenciana. Contra la propaganda espanyola de pensar que es reforçarà una distància entre Catalunya i el País Valencià, avui el sentiment latent de catalanitat del poble valencià és més fort que mai. Pensem que s'ha estat cinquanta anys dient-li llemosí al català. Avui en dia, a les escoles es viu amb normalitat la normalització de la llengua. 

"El procés català pot ser l'inici de la transició que no es va fer a l'estat espanyol"

-  Des de la distància a vegades les coses es veuen millor. Com es viu el procés des de València? Comparteix una sensació d'esgotament o desconcert?

- No. Jo estic admirat del procés. Per mi, es va conduir molt bé. És del més important i emocionant que jo he viscut. I crec que pot ser l'inici d'una transició real, la que no es va fer, a l'estat espanyol, gens fàcil, d'altra banda.

- Quin judici fa de la gestió del Pacte del Botànic entre els socialistes, Compromís i Podem?  

- En sóc crític perquè es basa en una doble filosofia que no comparteixo: creure que una política socialdemòcrata que beneficia les classes populars resoldrà tots els problemes i, a més, pensar que l'articulació de l'estat espanyol passa forçosament pel PSOE. Això és també un ressò de la política de Jordi Pujol, que era dels qui creia que el PSOE podia ser una solució.  

- Vostè coneix el PSOE. Va ser el primer president del País Valencià, el 1977, i també un dels primers damnificats pel PSOE.  

- La derrota de la investidura [de Pedro Sánchez] demostra la incapacitat històrica que té el PSOE d'articular l'estat espanyol. Jo vaig ser un dels primers il·lusionats amb el PSOE. Vaig creure que el PSOE era la resposta política adient davant tota la diversitat de l'Estat. D'aquesta mística n'estic curat.  

"La derrota de la investidura de Sánchez demostra la incapacitat històrica que té el PSOE d'articular l'estat espanyol"

- Com és que al PSOE li costa tant d'admetre la diversitat? 

- El PSOE ha estat un traïdor institucionalitzat. Quan el govern republicà a l'exili demanava el no-reconeixement de Franco per l'ONU, Prieto ja estava pactant amb Joan de Borbó a San Juan de Luz. L'accidentalisme del PSOE, que històricament era l'emancipació de la classe obrera i actualment és el benestar social, li serveix per ocultar la seva complicitat amb un sistema d'estat fallit com és Espanya. És el principal còmplice per preservar l'estat fallit que és Espanya. Un estat fallit basat en un bipartidisme que ja ve de la Restauració borbònica del segle XIX, amb Cánovas del Castillo. Un estat centralista que en plena expansió de mercats les comunicacions no va tenir ni la capacitat de teixir una xarxa de ferrocarrils centralista. Les primeres línies van ser a Mataró i a Santander. Amb un ample de vies diferent de l'europeu. La Restauració va ser un intent de crear un estat, però un estat fictici. I el PSOE aspira a preservar-lo. 

- El reconeixement de les altres identitats és encara un repte pendent d'aquest Estat?

-  El discurs d'aquest Estat és impermeable a reconèixer identitats alienes. Jo ara estic estudiant tots els processos de descolonització en el segle XX a Espanya. Els casos de Guinea Equatorial, Sidi-Ifni i el Sahara Occidental. És que és el mateix que s'aplica a Catalunya. La guerra fins al darrer moment.  

- Esperava el fracàs de la segona votació de la investidura de Sánchez?  

- No m'ha sorprès. Els dirigents polítics espanyols són incapaços d'arribar a qualsevol tipus de pacte. 

-El paper de Pablo Iglesias...

- Pablo Iglesias m'ha decebut. No és un líder madur. Ni ell ni Sánchez han estat capaços de donar un primer pas. Una clau del que es va veure en tot el debat d'investidura és l'intent de protegir el sistema bipartidista. 

- Com jutja el paper del rei en els darrers temps?

- El rei és un obstacle per la mateixa supervivència de l'Estat. Sempre ha estat així amb els Borbons. Totes les seves accions han estat negatives. I si hi ha una cosa que destil·la en el discurs de l'Estat és el militarisme. 

- Vostè ha estat jutge. Coneix també el poder judicial espanyol. Té alguna intuïció sobre com culminarà el judici del procés?

- Sóc molt pessimista sobre el judici. El poder judicial espanyol és el pitjor d'Europa per la seva manca de modernització. Prové d'un reglament de mitjans del segle XIX, que després va inspirar la llei del poder judicial dels anys setanta del XIX. Com podem creure en l'estat autonòmic si no hi ha un poder judicial a les comunitats autònomes? El verticalisme de l'Estat s'inocula en el poder judicial. Creure que la política pot trobar alguna sortida en la justícia és un error. 

"Marchena és com s'ha vist en el judici: un home poderós, educat i inflexible"

- Vostè ha conegut el jutge Marchena.

- Sí, vam coincidir a la secció de relacions internacionals del Consell General del Poder Judicial. 

- Com és?

- Diria que respon bastant a la imatge i l'estil que s'ha vist en el judici. És l'home poderós, educat i alhora inflexible, sense revisar la seva posició. És, d'una banda, molt agradable de tracte i simpàtic. Té també un punt de pinxo amb un estil propi d'alguns sevillans. És un home molt conservador, tipus Cánovas del Castillo... Un conservador que es creu modern i mira les coses des de certa distància.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació