27
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
28
de juliol
a les
20:30h
Antón Losada és un dels analistes més càustics de l'Estat. Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la, observa amb irona galaica l'escenari deixat pel debat d'investidura d'aquesta setmana. En aquesta conversa amb NacióDigital, es mostra molt crític amb els dirigents de l'esquerra espanyola i explica perquè Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han equivocat el seu diagnòstic.
- Per què és tan difícil fer una coalició a Espanya?
- Fer coalicions és difícil a tot arreu. Ningú vol compartir el poder. Els acords de coalició els generen els hàbits i a Espanya pesa molt el bipartidisme i una tradició política en la qual guanyar s'equipara a la majoria absoluta. Però això és només a nivell de política estatal, perquè en ajuntaments i autonomies les coalicions s'han generalitzat. Ho hem vist també a Catalunya, a Euskadi i a Galícia, on pactar és habitual. És la necessitat qui crea l'òrgan i fins ara les coalicions no han estat necessàries. A banda d'això, s'ha fet més difícil pactar perquè la política espanyola ha entrat en una perillosa deriva de sentiments en què tots el actors creuen tenir raó. La política és l'art del compromís i no es pot fer política des del sentiment de tenir la raó. La política espanyola ha entrat en una dinàmica perillosa de conflicte o victòria.
- Qui creu que té més responsabilitats en el fracàs de l'acord entre el PSOE i Podem?
- Crec que les responsabilitats estan molt repartides. Les té Pedro Sánchez, que va cometre -per a mi- el gran error de vetar Pablo Iglesias. És una cosa que no he entès. El millor és tenir-lo dins del govern per tenir-lo ben lligat. Exigir la seva renúncia és un error perquè és fiar-ho tot al que decideixi l'altre. Sánchez ha repetit que només pot governar ell, i és veritat, però això no vol dir altra cosa que els altres no poden governar. Però no vol dir que "ha" de governar ell. Si la gent hagués volgut que manés sol, no li hagués donat només 123 escons. Ara, Iglesias també té molta responsabilitat.
- En què ha errat més el líder de Podem?
- Per ell, l'important era entrar al govern. Aquí estava la clau. I no pas en tenir tres o quatre ministeris. Ha tingut una manca de visió absoluta. Ha repetit l'error del 2016.
- Ja sabem qui és Pedro Sánchez, per emprar la frase de Pablo Casado en el debat?
- Sánchez ha intentat aconseguir el que somia tot polític, que és créixer per dos costats alhora. Arribar al poder mobilitzant els seus i després intentar sumar per tots costats. Però aquí hi ha la seva principal equivocació, per a mi. Algú l'ha convençut que va guanyar des de la centralitat, i no és així. Ell va guanyar des de l'esquerra, invocant una mobilització per evitar el triomf de la dreta. Que dos mesos després insisteixi en què la dreta faciliti la seva investidura perquè no depengui d'altres forces d'esquerra és absurd. Però que no havíem quedat que els de Podem eren dels bons? El tacticisme és com una droga. S'ha de saber dosificar per evitar una sobredosi.
- Del debat hi ha alguna cosa que l'hagi sobtat especialment?
- Contemplar un munt de senyors i senyores grans aplaudint amb entusiasme uns dirigents que no feien la seva feina com si fossin cantants de pop.
- Les intervencions de Casado l'han sorprès?
- Casado és el polític que millor ha gestionat el període postelectoral: un perfil baix, un discurs molt moderat, fins i tot un punt de cordialitat institucional. Sense superar un contingut bastant insubstancial, però això és una altra cosa.
- I Albert Rivera?
- Rivera ja fa molt de temps que juga a ser el Salvini espanyol. Però això no és d'ara. Li han dit que pot arribar a la Moncloa amb un discurs de dreta populista i és el que fa. El seu missatge tenia dos destinataris. El primer, Sánchez. Però l'altre era el PP, que ara ja sap que no caurà sol sinó que l'ha d'empènyer. Rivera li ha volgut dir a Casado com es fa una oposició de veritat.
- Creu que al setembre hi haurà govern o anem cap a unes noves eleccions?
- Sincerament, no ho sé. Em costa de creure que algú al PSOE i a Podem cregui que hi ha una opció millor que no passi per un govern de coalició entre tots dos. Com passa a la vida, a la política també s'acaba imposant el més lògic. Però no ho sé.
- Parlem un moment de Galícia. Creu que s'està davant de l'esgotament d'un cicle polític amb el PP al poder?
- No n'estic segur. Pensi que Galícia sempre ha tingut unes tendències a l'inrevés del que passava a la resta de l'Estat. Quan el PSOE era hegemònic a Espanya, a Galícia governava Alianza Popular... El PP gallec té una estructura impressionant i un lideratge que, malgrat tot, ha sobreviscut raonablement. Al davant no hi ha una alternativa clara sinó un conjunt de forces diverses. El BNG està recuperant una mica el seu espai, però la Marea és un camp minat de tots contra tots i les municipals no els han anat gens bé.
- Per què és tan difícil fer una coalició a Espanya?
- Fer coalicions és difícil a tot arreu. Ningú vol compartir el poder. Els acords de coalició els generen els hàbits i a Espanya pesa molt el bipartidisme i una tradició política en la qual guanyar s'equipara a la majoria absoluta. Però això és només a nivell de política estatal, perquè en ajuntaments i autonomies les coalicions s'han generalitzat. Ho hem vist també a Catalunya, a Euskadi i a Galícia, on pactar és habitual. És la necessitat qui crea l'òrgan i fins ara les coalicions no han estat necessàries. A banda d'això, s'ha fet més difícil pactar perquè la política espanyola ha entrat en una perillosa deriva de sentiments en què tots el actors creuen tenir raó. La política és l'art del compromís i no es pot fer política des del sentiment de tenir la raó. La política espanyola ha entrat en una dinàmica perillosa de conflicte o victòria.
- Qui creu que té més responsabilitats en el fracàs de l'acord entre el PSOE i Podem?
- Crec que les responsabilitats estan molt repartides. Les té Pedro Sánchez, que va cometre -per a mi- el gran error de vetar Pablo Iglesias. És una cosa que no he entès. El millor és tenir-lo dins del govern per tenir-lo ben lligat. Exigir la seva renúncia és un error perquè és fiar-ho tot al que decideixi l'altre. Sánchez ha repetit que només pot governar ell, i és veritat, però això no vol dir altra cosa que els altres no poden governar. Però no vol dir que "ha" de governar ell. Si la gent hagués volgut que manés sol, no li hagués donat només 123 escons. Ara, Iglesias també té molta responsabilitat.
"Iglesias ha tingut una manca de visió total, l'important era entrar al govern"
- En què ha errat més el líder de Podem?
- Per ell, l'important era entrar al govern. Aquí estava la clau. I no pas en tenir tres o quatre ministeris. Ha tingut una manca de visió absoluta. Ha repetit l'error del 2016.
- Ja sabem qui és Pedro Sánchez, per emprar la frase de Pablo Casado en el debat?
- Sánchez ha intentat aconseguir el que somia tot polític, que és créixer per dos costats alhora. Arribar al poder mobilitzant els seus i després intentar sumar per tots costats. Però aquí hi ha la seva principal equivocació, per a mi. Algú l'ha convençut que va guanyar des de la centralitat, i no és així. Ell va guanyar des de l'esquerra, invocant una mobilització per evitar el triomf de la dreta. Que dos mesos després insisteixi en què la dreta faciliti la seva investidura perquè no depengui d'altres forces d'esquerra és absurd. Però que no havíem quedat que els de Podem eren dels bons? El tacticisme és com una droga. S'ha de saber dosificar per evitar una sobredosi.
- Del debat hi ha alguna cosa que l'hagi sobtat especialment?
- Contemplar un munt de senyors i senyores grans aplaudint amb entusiasme uns dirigents que no feien la seva feina com si fossin cantants de pop.
"Casado és el polític que millor ha gestionat el període postelectoral: perfil baix, moderació i un punt de cordialitat institucional"
- Les intervencions de Casado l'han sorprès?
- Casado és el polític que millor ha gestionat el període postelectoral: un perfil baix, un discurs molt moderat, fins i tot un punt de cordialitat institucional. Sense superar un contingut bastant insubstancial, però això és una altra cosa.
- I Albert Rivera?
- Rivera ja fa molt de temps que juga a ser el Salvini espanyol. Però això no és d'ara. Li han dit que pot arribar a la Moncloa amb un discurs de dreta populista i és el que fa. El seu missatge tenia dos destinataris. El primer, Sánchez. Però l'altre era el PP, que ara ja sap que no caurà sol sinó que l'ha d'empènyer. Rivera li ha volgut dir a Casado com es fa una oposició de veritat.
- Creu que al setembre hi haurà govern o anem cap a unes noves eleccions?
- Sincerament, no ho sé. Em costa de creure que algú al PSOE i a Podem cregui que hi ha una opció millor que no passi per un govern de coalició entre tots dos. Com passa a la vida, a la política també s'acaba imposant el més lògic. Però no ho sé.
- Parlem un moment de Galícia. Creu que s'està davant de l'esgotament d'un cicle polític amb el PP al poder?
- No n'estic segur. Pensi que Galícia sempre ha tingut unes tendències a l'inrevés del que passava a la resta de l'Estat. Quan el PSOE era hegemònic a Espanya, a Galícia governava Alianza Popular... El PP gallec té una estructura impressionant i un lideratge que, malgrat tot, ha sobreviscut raonablement. Al davant no hi ha una alternativa clara sinó un conjunt de forces diverses. El BNG està recuperant una mica el seu espai, però la Marea és un camp minat de tots contra tots i les municipals no els han anat gens bé.