Dades

Realment l'independentisme perd tant suport? Una anàlisi mig optimista del CEO amb dades

La caiguda del suport a la independència pot no ser tan accentuada com sembla, tot i que la cada cop més negativa valoració del Govern dificulta recuperar el lideratge a favor del "sí"

per Roger Tugas Vilardell, 26 de juliol de 2019 a les 21:41 |
El segon baròmetre del 2019 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha arribat aquest divendres amb males notícies per als independentistes: el "no" a la independència s'imposa clarament al "sí". Segons l'enquesta, el rebuig a la República catalana recolliria el 48,3% de les adhesions i el suport, tan sols el 44%, més de quatre punts per sota. Això implicaria que, des del març, el "sí" hauria caigut uns quatre punts i mig i el "no" n'hauria crescut també una mica més de quatre. Ara bé, és realment així?

Alguns elements porten a relativitzar aquestes dades o, com a mínim, a comprendre-les, per tal d'intentar revertir-les per part de l'independentisme. Sembla clar, en tot cas, que aquesta opció no viu el millor moment dels darrers mesos, però igualment és possible que la situació no hagi canviat tant com aparenta i que, fins i tot, hi hagi motius per a l'optimisme. En aquest article s'analitza amb dades.


1. Homogeneïtzar la mostra: caiguda menys dràstica

Des de fa uns anys, el CEO és força curós a l'hora de seleccionar la mostra de l'enquesta, intentant que s'assembli més a la societat. Més d'un es va endur un ensurt a finals del 2014, quan semblava que l'independentisme queia en picat, al CEO, quan en realitat es van ajustar les dades i prèviament havia estat sobrerepresentat. Malgrat que ara la mostra és més realista, tampoc no és exactament igual a la societat catalana en totes les seves vessants -és impossible- així que, si es ponderen tots els baròmetres des del 2015 per tal que la mostra respongui a la realitat exacte pel que fa a llengua materna i lloc de naixement -dues de les variables que més influeixen en l'opinió sobre la independència-, el resultat és el següent:
 
EVOLUCIÓ DEL SUPORT I REBUIG A LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS EL CEO (PONDERAT PER LLENGUA MATERNA I LLOC DE NAIXEMENT)

 
Com que la mostra inicial ja era força bona, el resultat del darrer baròmetre ha variat poc, però s'observen dos elements en relació als resultats sense ponderar que ofereix el CEO. Per una banda, la diferència entre el "sí" i el "no" en els baròmetres posteriors a l'1-O és més elevada del que semblava, essent el referèndum -i la repressió viscuda- un catalitzador rellevant del sentiment independentista. Per altra banda, la diferència entre el "no" i el "sí" en el darrer baròmetre es redueix de 4,3 punts a 3,3 punts. Tenint en compte que el marge d'error de l'enquesta és de 2,53 punts, a més, podria ser que la distància no fos tan elevada com semblava inicialment.


Si es fa el mateix exercici amb la resposta múltiple a la pregunta sobre model d'estat preferit, l'efecte és similar. Just després de l'1-O, la independència va ser l'opció preferida per un 42,5%, més del que les dades assenyalen en brut. Així mateix, ara ho seria per a un 35,1% dels enquestats, lleugerament per sobre del 34,5% en brut. Aquest canvi és escàs, però alleugereix la caiguda inicial. En tot cas, tot apunta que, en el cicle d'alt-i-baixos en el suport i rebuig a la independència que es viu els darrers anys, des del 2017 es viu un nou cicle impactat clarament per l'1-O i ara es pot haver tornat al punt inicial.
 
EVOLUCIÓ DE LES PREFERÈNCIES SOBRE MODEL D'ESTAT, SEGONS EL CEO (PONDERAT PER LLENGUA MATERNA I LLOC DE NAIXEMENT)

 
2. Altres elements per analitzar la mostra: diferències curioses

Més enllà de la llengua materna o el lloc de naixement, altres elements ajuden a explicar les preferències per un model o altre d'estat. Alguns d'ells, a més, són més permanents i varien menys. Analitzar si mostren canvis notables respecte baròmetres anteriors, per tant, pot ajudar a detectar si hi ha biaixos en la mostra que decantin més les respostes cap a un cantó. Per fer-ho, l'anàlisi se centra en el cicle iniciat el 2017.

Una d'aquestes variables seria el sentiment nacional, si l'enquestat se sent més català, més espanyol o tant una cosa com l'altra. És un sentiment que, més enllà del projecte polític, teòricament hauria de variar menys. Veiem, però, que en els anteriors cinc baròmetres no havia caigut mai del 50% el nombre d'enquestats que se sentien més catalans -excepte un 49,8%- i en aquest descendeix a 43,6%. Tot i que un creixement similar es va produir després de l'1-O, aquest es podria explicar per la desconnexió arran de la repressió policial, però ara hi ha pocs elements que justifiquin un canvi d'adscripció nacional equivalent -un efecte positiu del govern de Pedro Sánchez s'hauria reflectit en baròmetres anteriors-.

No és l'únic element que apunta a diferències peculiars en la mostra. El percentatge de catalans que creu que Catalunya té un nivell d'autogovern insuficient es redueix del 64,5% al 61%, una variació que, independentment que se sigui independentista o no, sembla curiosa -mai no havia estat un percentatge tan baix els darrers anys-. Igualment, ara hi ha més enquestats que mai que afirmen que les decisions les haurien de prendre els polítics i no els ciutadans -un perfil identificat més amb l'unionisme-, així com els que no prioritzen un sistema democràtic per damunt d'un d'autoritari passen del 10% de les respostes al 15,9% -són també persones més properes al "no"-.
 
EVOLUCIÓ DELS ENQUESTATS QUE SE SENTEN MÉS CATALANS QUE ESPANYOLS I DELS QUE CREUEN QUE CATALUNYA TÉ UN NIVELL INSUFICIENT D'AUTONOMIA

 
3. Hi ha solució: recuperar la credibilitat i la valoració

Sembla clar, fins ara, que hi ha cert biaix en la mostra, el qual es rellevant a l'hora d'explicar canvis de tant pocs punts percentuals, tot i que no són suficients per amagar la caiguda de l'independentisme. En resum: el biaix pot esmorteir el retrocés del "sí", però no l'anul·la. És molt probable, per tant, que el suport a la independència hagi caigut els darrers mesos, així que els seus defensors haurien de mirar trobar quines podrien ser algunes de les causes, les quals també es poden cercar -en part- en altres preguntes del CEO.

Per una banda, s'observa que la valoració dels polítics catalans i el Govern cau enormement. La de l'executiu, però, cau especialment i és que, si bé sempre havia tingut més aprovats que els polítics en general, aquesta evolució es trenca a finals del 2018, fins al punt que ara el 55,8% dels enquestats suspèn el Govern, una xifra sense precedents. La mala imatge de l'executiu català, en mans de l'independentisme, pot impactar en el suport al projecte que defensa -malgrat que alguns líders, com Oriol Junqueras, mantenen una valoració elevada a nivell transversal.

Per altra banda, l'atur i la precarietat laboral recuperen el segon lloc com a principal preocupació, superant la insatisfacció amb els polítics -malgrat que aquesta creix- i només per darrere del conflicte entre Catalunya i Espanya. També guanyen pes altres preocupacions com la sanitat o l'educació. Sembla que la política social torna a agafar rellevància i, per tant, caldria tornar a situar-la com a prioritat.

Quant al projecte nacional, les opcions possibilistes guanyen pes, ja que tan sols el 9,1% dels enquestats avala la via unilateral -deu punts menys que a principis del 2018-. Un 42,3%, en canvi, prefereix explorar el diàleg i la negociació "sense límits" -opció on s'inclou la majoria de votants independentistes i dels comuns-. Cal recordar, també, que dos terços dels catalans volia que s'aprovessin els pressupostos de Sánchez i el rebuig a aquests pot haver comportat cert desgast. Flirtejar amb certes postures maximalistes pot allunyar independentistes moderats.
 
EVOLUCIÓ DE L'ATUR COM A PREOCUPACIÓ I EL PERCENTATGE DE SUSPENSOS ALS POLÍTICS CATALANS I AL GOVERN

 
4. I malgrat tot, la majoria al Parlament no perilla

No està clar si els carrers són independentistes, com afirma el càntic popularitzat entorn l'1-O, però sembla que el Parlament sí que ho seguiria sent, en cas de noves eleccions. Els darrers anys també s'ha donat un fenomen curiós i és que, malgrat que fa un temps hi havia un gruix de votants independentistes que votaven opcions que no ho eren, especialment als comuns -però també d'altres-, ara tan sols un 8,7% dels votants dels comuns tenen la independència com a opció nacional preferida i tan sols un 14,5% voldria la independència, en cas de pregunta binària.

I enfront la incapacitat creixent d'aquest espai de captar vot independentista, les forces independentistes sí que reben suports més transversals que abans, especialment ERC. Un 10,2% dels votant republicà i un 7,1% del de JxCat afirma que no vol la independència i, en cas de resposta múltiple, un terç dels electors d'ERC no té l'estat independent com a opció prioritària. Un 28% de votants republicans, de fet, preferiria un estat federal -un percentatge molt similar al de votants federalistes del PSC, un 29,6%, enfront d'un 47,6% autonomista.

Mantenir la capacitat per liderar les institucions i el vot de sectors no estrictament independentistes, per tant, facilita una certa capacitat que -si es fa bé la feina- puguin tornar a abraçar el projecte de la República catalana. De fet, el percentatge de vot a partits independentistes, segons el CEO, seria ara del 48,3%. Molt similar al de les enquestes anteriors, quasi un punt major que en les eleccions del 2017 i uns quatre punts més que el percentatge d'enquestats que afirmen voler la independència,
 
EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE VOT ESTIMAT A ERC, JXCAT I CUP, SEGONS EL CEO

 
METODOLOGIA D'ANÀLISI
Totes les dades de l'anàlisi estan extretes dels baròmetres del CEO. Tot i això, només s'han inclòs els baròmetres ordinaris i no s'han tingut en compte els de context polític o postelectorals, ja que el seu procés d'elaboració és diferent i no són comparables del tot. Pel que fa a la ponderació del suport i rebuig a la independència i sobre les prioritats de projecte nacional -els gràfics del primer punt-, aquesta s'ha fet en base a tres variables: la població per província; la població major de 15 anys nascuda a Catalunya, a la resta de l'Estat o fora de l'Estat; i la llengua materna -català, castellà, bilingüe o altres-. Totes les dades es poden trobar a l'Idescat i, per a les dues  primeres, s'han usat les de cada any, per als baròmetres fets llavors. Com que l'enquesta d'usos lingüístics es fa cada cinc anys i n'hi ha del 2013 i 2018, s'ha ajustat en funció de l'enquesta més propera al baròmetre, amb unes dades intermitges per al 2015 i 2016 amb un pes mig entre els resultats de les dues enquestes d'usos lingüístics -amb la hipòtesi conforme l'evolució en les variables d'una a l'altra ha estat progressiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació