Debat d'investidura al Congrés

ERC s'empelta del pactisme de CiU a Madrid

Rufián assumeix en la investidura el rol que havien exercit durant dècades el nacionalisme català moderat i el PNB mentre JxCat fa bandera del "no" a Sánchez

per Oriol March , 27 de juliol de 2019 a les 20:00 |
Gabriel Rufián i Aitor Esteban (PNB), aquesta setmana a Madrid | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'assegurar que la seva estada al Congrés duraria divuit mesos a abstenir-se a canvi de res en la investidura de Pedro Sánchez. De performances -àmpliament denostades pel constitucionalisme- al faristol a trucar dirigents del PSOE i d'Unides Podem per tal que formessin un govern de coalició a última hora per desbloquejar la situació al Congrés. L'evolució de Gabriel Rufián com a cap de cartell d'ERC a Madrid l'ha portat a erigir-se en defensor del pactisme a Madrid per tal que l'esquerra formés un inèdit executiu de coalició. Una actitud que allunya els republicans de posicions més maximalistes i que és assimilable als postulats clàssics de l'antiga CiU i el PNB en anteriors legislatures, quan el nacionalisme moderat exercia de frontissa per pactar amb el guanyador de les eleccions.

De fet, una de les conclusions d'aquest debat d'investidura és que ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han intercanviat els papers habituals dels seus tradicionals espais polítics. Si bé els republicans han apostat per una abstenció que, en cas d'entesa entre el PSOE i Unides Podem, hauria permès a Sánchez sortir president del Congrés, l'espai liderat per Carles Puigdemont ha mantingut invariable el "no" en les dues votacions. Laura Borràs, portaveu de JxCat, ha assenyalat que tenien "155 raons" per a la negativa. Una fórmula celebrada pel president de la Generalitat, Quim Torra.


No només és un intercanvi de papers dels rols clàssics, sinó també l'exemple de la divergència estratègica entre dos partits que governen junts a la Generalitat. Des de les eleccions del 21-D -és a dir, just després d'una tardor del 2017 en la qual els republicans vam amenaçar amb deixar el Govern si no es declarava la independència-, els republicans han fet un gir estratègic cap al "referèndum inevitable". Un rumb que ha col·lisionat amb les posicions públiques del sector més proper a Puigdemont de JxCat, que segueix sense descartar una unilateralitat que no triomfa a les enquestes.


La intervenció de Rufián abans de la segona votació a Madrid, quan va defensar la necessitat de formar govern per no repetir unes eleccions amb el risc que la dreta s'imposés, ha estat molt comentada en cercles de JxCat. El tall de vídeo en què Sánchez agraeix l'abstenció "a canvi de res" d'ERC va circular ràpidament pels perfils de Twitter afins a l'espai que lidera Puigdemont -a l'estil d'aquell anomenat Equip A digital dels temps de l'antiga Convergència-, i de ben segur que apareixerà en els argumentaris de campanya de Borràs en cas de comicis el 10 de novembre.

Els republicans, això sí, assenyalen que el gest de dijous va ser de "responsabilitat", per bé que hi hagi veus al partit que el rebessin amb reticències. A banda, el calendari "es complica" a partir del setembre, quan arriba la Diada i també la recta final cap a la sentència del Tribunal Suprem. De gestos se'n podien fer ara, però el marge a la tardor serà més escàs. Les nul·les concessions de Sánchez a l'independentisme, a banda, no han facilitat que els presos de JxCat, inicialment partidaris de l'abstenció, mantinguessin la posició fins al final. Torra i Borràs han estat els qui més han pressionat en públic pel vot negatiu, mentre que Puigdemont va celebrar aquest posicionament només quan ja s'havia oficialitzat.


Retrets... de precampanya?

La relació entre els socis s'ha deteriorat pel pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, dues formacions que ja han viscut la primera crisi per la retirada del llaç groc de la façana de la seva seu. El Govern -així ho assenyalaven aquesta setmana alts càrrecs de Palau- no se n'ha ressentit perquè "ni tan sols se n'ha parlat", però les dues formacions l'espai de Puigdemont i el partit d'Oriol Junqueras -empresonat a Lledoners i el criteri del qual és bàsic en cada decisió- es miren de reüll. Tant a Madrid com en cas d'eleccions anticipades al Parlament, on els republicans tenen dos noms damunt la taula: el vicepresident Pere Aragonès i Roger Torrent, president del Parlament.

JxCat retreu a ERC haver "frenat" des de l'aplicació del 155, i aquí hi inclou la investidura fallida de Puigdemont. Els republicans, en canvi, desconfien -més en privat que en públic- del rol de l'expresident i del discurs legitimista, encarnat també per Torra. Els retrets a nivell parlamentari són sonors -Albert Batet, portaveu de JxCat, va anomenar "pagafantes" els republicans per l'episodi de la investidura- i s'emmarquen en un context de precampanya permanent que aquests dies ha transitat pel Congrés.

Els retrets entre JxCat i ERC es produeixen en un context de precampanya permanent, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats

La gran qüestió de fons és quin rumb adopta l'independentisme. Si aposta pel diàleg amb l'Estat, malgrat les concessions escasses de Sánchez, i s'implica en la governabilitat per tal que la dreta -més dura que mai- no posi els peus a la Moncloa. O bé si interpreta que a Madrid no hi ha res a fer i que tant és que presideix el govern espanyol algú del PSOE que algú del PP avalat per Ciutadans i Vox. I, en un gir de la tendència dels últims anys, és ERC qui fa el paper que hauria signat CiU i JxCat el paper atribuït als republicans. El procés, ja se sap, ha capgirat tot el mapa de partits.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació