26
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
30
de juliol
a les
11:09h
En el primer semestre de 2019 s'ha atès un total de 12.332 persones immigrants, emigrants i refugiades a Barcelona. Segons dades presentades pel Servei d'Atenció a les Persones Immigrants (Saier), 5.624 d'aquestes tenen perfil de sol·licitants de protecció internacional, un 40% més que el 2018. La xifra, que no ha parat de créixer, s'ha multiplicat per cinc des del 2015.
Les dades també confirmen que creix l'atenció a les persones amb perfil de refugi, que ja representen un 46% dels usuaris del Saier. Pel que fa a les atencions, també han registrat un increment important: si bé el 2015 suposaven un 20%, actualment el percentatge és d'un 53%. De gener a juny d'aquest any s'han atès a Barcelona 1.304 menors immigrants que arriben amb les seves famílies a Barcelona, un 50% més que en el període passat.
En el primer semestre de 2019 s'han atès a Barcelona 1.304 menors immigrants que arriben amb les seves famílies a Barcelona, un 50% més que en el període passat. Les dades presentades pel Servei d'Atenció a les persones Immigrants (Saier) confirmen que creix l'atenció a les persones amb perfil de refugi, que ja representen un 46% dels usuaris del Saier. Pel que fa a les atencions, també han registrat un increment important: si bé el 2015 suposaven un 20%, actualment el percentatge és d'un 53%.
Pel que fa a l'origen, Ramon Sanauja, director del Saier, ha volgut deixar clar que la majoria d'immigrants arriben amb avió i són de països llatinoamericans. Per ordre d'arribada i continuant amb les tendències de l'últim any, destaquen estats com Veneçuela, Colòmbia, Hondures, Geòrgia i el Marroc. Així mateix, un 42% de la població estrangera que ve a Barcelona té estudis universitaris o CFGS Grau superior.
També destaca l'increment de les necessitats d'allotjament d'emergència i atenció sanitària, psicosocial i legal a les persones migrants. S'han allotjat a Barcelona al voltant de 133 persones migrades i sol·licitants de protecció internacional en situació de vulnerabilitat, la majoria famílies amb fills menors d'edat a càrrec.
Reclamacions a la Generalitat i a l'Estat
El regidor de Drets de Ciutadania i Immigració, Marc Serra, ha criticat la redistribució de recursos duta a terme pel govern de l'Estat: "Prop del 60% s'estan destinant a polítiques d'expulsió, de protecció de tanques de Ceuta i Melilla i creació de CIES". Ho ha categoritzat com una "gestió pèssima" i s'ha dirigit al govern en funcions per dur a terme un "replantejament".
Ha lamentat, també, que l'Ajuntament de Barcelona "no té competències en immigració ni l'asil" i que, per aquest motiu, s'ha "d'encetar un mandat de màxima col·laboració" entre els governs català i espanyol, que sí que tenen competències en l'assumpte. Per això, Serra ha reclamat "tornar a posar sobre la taula la recuperació dels fons d'acollida i immigració per la ciutat", que es va suprimir l'any 2011 pel Partit Popular i que no s'han tornat a recuperar, malgrat l'últim compromís del govern de Pedro Sánchez l'estiu del 2018.
La quantia total de la partida abans d'embargar-se el 2011 suposava un total de 200 milions d'euros a tot l'estat espanyol. A Barcelona, concretament, hi arribaven al voltant dels 5 milions, una xifra, que segons Serra en l'actualitat hauria de ser major, a causa de la major "potència" i diversificació que està vivint la capital catalana.
El regidor també ha lamentat la realitat legal que viuen els immigrants. "A Barcelona ve gent molt jove no per ser acollida per les administracions, sinó per treballar" i aquest fet "xoca amb la llei d'estrangeria". Ha reclamat, en consonància, "modificar el decret per flexibilitzar l'arrelament social", ja que aquestes persones "no poden regularitzar els seus tràmits fins que porten tres anys a la ciutat" i no opten al contracte laboral. Queden abocades, per tant, a subsistir a partir de feines irregulars.
Nous serveis d'atenció
Com a novetat aquest semestre s'obrirà a Barcelona un nou equipament Saier vinculat als edificis ja existents que "permetrà atendre els usuaris i famílies amb estàndards de qualitat més elevats i donar millor resposta a la creixent demanda que està tenint el servei", ha explicat Serra.
Es tracta d'un edifici adaptat a la realitat i "vinculat a l'increment de persones refugiades". Per exemple, donaran resposta a les famílies que arriben amb menors, i disposaran d'espais perquè aquests infants puguin jugar, element que abans no era tan indispensable perquè el perfil majoritari d'immigrants que arribaven a la ciutat eren adults i ho feien sense companyia.
Les dades també confirmen que creix l'atenció a les persones amb perfil de refugi, que ja representen un 46% dels usuaris del Saier. Pel que fa a les atencions, també han registrat un increment important: si bé el 2015 suposaven un 20%, actualment el percentatge és d'un 53%. De gener a juny d'aquest any s'han atès a Barcelona 1.304 menors immigrants que arriben amb les seves famílies a Barcelona, un 50% més que en el període passat.
En el primer semestre de 2019 s'han atès a Barcelona 1.304 menors immigrants que arriben amb les seves famílies a Barcelona, un 50% més que en el període passat. Les dades presentades pel Servei d'Atenció a les persones Immigrants (Saier) confirmen que creix l'atenció a les persones amb perfil de refugi, que ja representen un 46% dels usuaris del Saier. Pel que fa a les atencions, també han registrat un increment important: si bé el 2015 suposaven un 20%, actualment el percentatge és d'un 53%.
Pel que fa a l'origen, Ramon Sanauja, director del Saier, ha volgut deixar clar que la majoria d'immigrants arriben amb avió i són de països llatinoamericans. Per ordre d'arribada i continuant amb les tendències de l'últim any, destaquen estats com Veneçuela, Colòmbia, Hondures, Geòrgia i el Marroc. Així mateix, un 42% de la població estrangera que ve a Barcelona té estudis universitaris o CFGS Grau superior.
També destaca l'increment de les necessitats d'allotjament d'emergència i atenció sanitària, psicosocial i legal a les persones migrants. S'han allotjat a Barcelona al voltant de 133 persones migrades i sol·licitants de protecció internacional en situació de vulnerabilitat, la majoria famílies amb fills menors d'edat a càrrec.
Reclamacions a la Generalitat i a l'Estat
El regidor de Drets de Ciutadania i Immigració, Marc Serra, ha criticat la redistribució de recursos duta a terme pel govern de l'Estat: "Prop del 60% s'estan destinant a polítiques d'expulsió, de protecció de tanques de Ceuta i Melilla i creació de CIES". Ho ha categoritzat com una "gestió pèssima" i s'ha dirigit al govern en funcions per dur a terme un "replantejament".
Ha lamentat, també, que l'Ajuntament de Barcelona "no té competències en immigració ni l'asil" i que, per aquest motiu, s'ha "d'encetar un mandat de màxima col·laboració" entre els governs català i espanyol, que sí que tenen competències en l'assumpte. Per això, Serra ha reclamat "tornar a posar sobre la taula la recuperació dels fons d'acollida i immigració per la ciutat", que es va suprimir l'any 2011 pel Partit Popular i que no s'han tornat a recuperar, malgrat l'últim compromís del govern de Pedro Sánchez l'estiu del 2018.
La quantia total de la partida abans d'embargar-se el 2011 suposava un total de 200 milions d'euros a tot l'estat espanyol. A Barcelona, concretament, hi arribaven al voltant dels 5 milions, una xifra, que segons Serra en l'actualitat hauria de ser major, a causa de la major "potència" i diversificació que està vivint la capital catalana.
El regidor també ha lamentat la realitat legal que viuen els immigrants. "A Barcelona ve gent molt jove no per ser acollida per les administracions, sinó per treballar" i aquest fet "xoca amb la llei d'estrangeria". Ha reclamat, en consonància, "modificar el decret per flexibilitzar l'arrelament social", ja que aquestes persones "no poden regularitzar els seus tràmits fins que porten tres anys a la ciutat" i no opten al contracte laboral. Queden abocades, per tant, a subsistir a partir de feines irregulars.
Nous serveis d'atenció
Com a novetat aquest semestre s'obrirà a Barcelona un nou equipament Saier vinculat als edificis ja existents que "permetrà atendre els usuaris i famílies amb estàndards de qualitat més elevats i donar millor resposta a la creixent demanda que està tenint el servei", ha explicat Serra.
Es tracta d'un edifici adaptat a la realitat i "vinculat a l'increment de persones refugiades". Per exemple, donaran resposta a les famílies que arriben amb menors, i disposaran d'espais perquè aquests infants puguin jugar, element que abans no era tan indispensable perquè el perfil majoritari d'immigrants que arribaven a la ciutat eren adults i ho feien sense companyia.