25
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
26
de juliol
a les
20:22h
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han deixat que la supèrbia els governi i han donat mostres de moltes coses llevat de serietat i flexibilitat. Tres mesos després de les eleccions, només a les darreres 48 hores s'havia imposat la sensació que realment es negociava com havia de ser el govern de coalició i per què havia de servir. I la negociació, amb l'inevitable focus mediàtic al damunt mentre el rellotge avançava inexorable, ha fracassat víctima de línies vermelles massa gruixudes. Tot plegat ha acabat en un vodevil que engreixa l'antipolítica i els populismes que campen per la política espanyola.
Sánchez volia una investidura de baix cost i Iglesias que els seus entressin al govern per la porta gran. Ni per a tu ni per a mi. Un i altre han portat l'enfrontament més lluny del que preveien i, al racó, la dreta ja es frega les mans pensant en eleccions del 10 de novembre. Hores després de perdre la segona votació del debat d'investidura, fonts de la Moncloa explicaven a NacióDigital que "és clar que hi ha esperança" i que en els dos mesos vinents, abans que es convoquin de forma automàtica les eleccions, hi pot haver acord i, per tant, es pot convocar un debat d'investidura. Un acord amb Iglesias encara és l'opció preferent, però Sánchez les vol explorar també amb la dreta, tal com ha dit aquest dijous al vespre a Tele5.
Tornar-ho a provar sense millorar l'oferta
Volen tornar-ho a intentar. Els socialistes no deixaran, en qualsevol cas, de reclamar les abstencions del PP i Ciutadans (Cs) i apel·lar a grans acords a quatre per no dependre dels independentistes. Iglesias ha acabat el seu discurs deixant una porta oberta per a la solució d'esquerres: "Ara hem fet una nova proposta. Si no la vol, segueixi negociant, però no porti els espanyols a eleccions", ha implorat. Sánchez, que li ha retret que prioritzés ministeris i no contingut i una obsessió per controlar el govern, només se sotmetrà a un segon debat si té lligat el suport d'Unides Podem, que afirmen que no es negociarà en base a una "millora de l'oferta". Del contrari, deixarà que el temps passi i es convoquin eleccions.
Sánchez ha perdut. Només necessitava més vots a favor que en contra, però, de nou, només ha aconseguit atraure un solitari vot als del PSOE, el del Partit Regionalista Càntabre. Unides Podem no s'ha mogut de l'abstenció i el pas d'ERC del no a l'abstenció en un intent, secundat per Bildu, d'incentivar l'acord per evitar el perill d'un tripartit de dretes si hi ha noves eleccions, no ha servit finalment per a res més que per a excitar els sectors més nacionalistes, amb Carles Puigdemont al capdavant, a les xarxes socials.
En aquest debat, Gabriel Rufián ha presentat en societat a Madrid la nova estratègia d'ERC, que interpel·la i demana altura de mires a l'esquerra espanyola i s'ofereix per ajudar. Un camí que inquieta a sectors del seu partit que constaten que al cove no hi ha peixos i que tampoc s'entreveu voluntat política del PSOE d'abordar la carpeta catalana amb un tarannà diferent. Si l'aposta per deixar enrere la bilateralitat i explorar les vies del diàleg ha de donar resultat no serà ràpid i Sánchez no ho posarà fàcil. JxCat, més dèbil, es refugia en el confort del no a tot.
La trampa de les competències transferides
La negociació estava clínicament morta des d'ahir a la tarda, quan Sánchez va trucar a Iglesias i li va dir que la seva oferta d'una vicepresidència i ministeris de baix rang (i amb la majoria de competències transferides) era la definitiva. Aquest dijous al matí Podem encara ha fet algun moviment per intentar desbloquejar la situació i, fins i tot, a la tribuna del Congrés Iglesias ha acceptat renunciar al ministeri de Treball a canvi de gestionar les polítiques actives d'ocupació. El PSOE ha dit que no. La seva portaveu Adriana Lastra ha volgut ridiculitzar Iglesias afirmant que reclamava unes competències que estan transferides. I, certament, ho està la gestió, però l'Estat gestiona encara 6.000 milions per aquesta matèria. Què explica, si no, tanta recança a cedir-les?
A Unides Podem n'estan convençuts que han guanyat la batalla del relat i que unes noves eleccions, a més de no premiar Sánchez, incrementarien exponencialment el risc d'un triomf del tripartit de dretes. Perquè sí que són capaços d'arribar a acords, perquè Vox ja no fa tanta por i, per tant, no mobilitza fins al darrer votant progressista, i perquè es dona per fet que en una vintena de províncies petites PP i Cs pactarien per maximitzar el nombre d'escons obtinguts.
Un malestar que IU ha fet evident
Però, internament, Iglesias també ha patit desgast. Començant per IU, que amenaçava de trencar ja el grup parlamentari i ha anunciat l'abstenció abans que ho fes el cap de files. No són pocs els que consideren un error no haver acceptat l'oferta del PSOE i donar la batalla des de dins, més encara aprofitant que, des de fora, Iglesias podia fixar discurs i que l'alternativa electoral implicarà competir amb Íñígo Errejón, que compta aliar-se amb Ada Colau, els anticapitalistes andalusos i Compromís. Alguns dirigents haurien volgut que Iglesias votés sí, s'investís Sánchez i s'acabés després de perfilar la formació de l'executiu, on la formació morada s'assegurava una vicepresidència de perfil social per a Irene Montero.
Més crítiques s'escoltaven en les darreres hores entre dirigents i diputats del PSOE. Una part d'ells no volia l'acord amb Unides Podem i prefereix eleccions si no es poden entendre amb Cs. Desgastaran a Sánchez i intentaran forçar-lo a canviar d'estratègia aquest estiu. Però els que volien l'acord, els més esquerrans, descarregaven la ira contra el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, per haver-se dedicat a la lluita pel relat i pilotat amb escàs èxit la negociació al costat de la vicepresidenta Carmen Calvo. Dimecres a la nit ella va filtrar –després de retocar-les– les propostes d'uns i altres per contrarestar la versió d'Unides Podem sobre les ofertes ministerials. "Hem trigat massa a negociar. I ho hem fet al revés. Havíem de pactar i explicar el programa, les polítiques. I, al final, els ministeris. Hauria estat més difícil que Iglesias es depengés un cop s'haguessin sabut els continguts", reflexionava un diputat socialista.
Pot ser una via. Hi ha dos mesos per deixar enrere la mala química personal i tornar-hi amb actius, com ara que Iglesias s'hagi apartat o que el PSOE accepti que no s'acaba el món perquè el govern d'Espanya també sigui de coalició. Altrament, la dreta tindrà el camí desbrossat.
Sánchez volia una investidura de baix cost i Iglesias que els seus entressin al govern per la porta gran. Ni per a tu ni per a mi. Un i altre han portat l'enfrontament més lluny del que preveien i, al racó, la dreta ja es frega les mans pensant en eleccions del 10 de novembre. Hores després de perdre la segona votació del debat d'investidura, fonts de la Moncloa explicaven a NacióDigital que "és clar que hi ha esperança" i que en els dos mesos vinents, abans que es convoquin de forma automàtica les eleccions, hi pot haver acord i, per tant, es pot convocar un debat d'investidura. Un acord amb Iglesias encara és l'opció preferent, però Sánchez les vol explorar també amb la dreta, tal com ha dit aquest dijous al vespre a Tele5.
Tornar-ho a provar sense millorar l'oferta
Volen tornar-ho a intentar. Els socialistes no deixaran, en qualsevol cas, de reclamar les abstencions del PP i Ciutadans (Cs) i apel·lar a grans acords a quatre per no dependre dels independentistes. Iglesias ha acabat el seu discurs deixant una porta oberta per a la solució d'esquerres: "Ara hem fet una nova proposta. Si no la vol, segueixi negociant, però no porti els espanyols a eleccions", ha implorat. Sánchez, que li ha retret que prioritzés ministeris i no contingut i una obsessió per controlar el govern, només se sotmetrà a un segon debat si té lligat el suport d'Unides Podem, que afirmen que no es negociarà en base a una "millora de l'oferta". Del contrari, deixarà que el temps passi i es convoquin eleccions.
Sánchez ha fracassat en la negociació amb Unides Podem i tampoc ha aconseguit atreure al sí el PNB o Compromís
Sánchez ha perdut. Només necessitava més vots a favor que en contra, però, de nou, només ha aconseguit atraure un solitari vot als del PSOE, el del Partit Regionalista Càntabre. Unides Podem no s'ha mogut de l'abstenció i el pas d'ERC del no a l'abstenció en un intent, secundat per Bildu, d'incentivar l'acord per evitar el perill d'un tripartit de dretes si hi ha noves eleccions, no ha servit finalment per a res més que per a excitar els sectors més nacionalistes, amb Carles Puigdemont al capdavant, a les xarxes socials.
En aquest debat, Gabriel Rufián ha presentat en societat a Madrid la nova estratègia d'ERC, que interpel·la i demana altura de mires a l'esquerra espanyola i s'ofereix per ajudar. Un camí que inquieta a sectors del seu partit que constaten que al cove no hi ha peixos i que tampoc s'entreveu voluntat política del PSOE d'abordar la carpeta catalana amb un tarannà diferent. Si l'aposta per deixar enrere la bilateralitat i explorar les vies del diàleg ha de donar resultat no serà ràpid i Sánchez no ho posarà fàcil. JxCat, més dèbil, es refugia en el confort del no a tot.
La trampa de les competències transferides
La negociació estava clínicament morta des d'ahir a la tarda, quan Sánchez va trucar a Iglesias i li va dir que la seva oferta d'una vicepresidència i ministeris de baix rang (i amb la majoria de competències transferides) era la definitiva. Aquest dijous al matí Podem encara ha fet algun moviment per intentar desbloquejar la situació i, fins i tot, a la tribuna del Congrés Iglesias ha acceptat renunciar al ministeri de Treball a canvi de gestionar les polítiques actives d'ocupació. El PSOE ha dit que no. La seva portaveu Adriana Lastra ha volgut ridiculitzar Iglesias afirmant que reclamava unes competències que estan transferides. I, certament, ho està la gestió, però l'Estat gestiona encara 6.000 milions per aquesta matèria. Què explica, si no, tanta recança a cedir-les?
Unides Podem creu que ha guanyat la batalla del relat, però segueix temerosa dels efectes col·lectius d'una convocatòria electoral
A Unides Podem n'estan convençuts que han guanyat la batalla del relat i que unes noves eleccions, a més de no premiar Sánchez, incrementarien exponencialment el risc d'un triomf del tripartit de dretes. Perquè sí que són capaços d'arribar a acords, perquè Vox ja no fa tanta por i, per tant, no mobilitza fins al darrer votant progressista, i perquè es dona per fet que en una vintena de províncies petites PP i Cs pactarien per maximitzar el nombre d'escons obtinguts.
Un malestar que IU ha fet evident
Però, internament, Iglesias també ha patit desgast. Començant per IU, que amenaçava de trencar ja el grup parlamentari i ha anunciat l'abstenció abans que ho fes el cap de files. No són pocs els que consideren un error no haver acceptat l'oferta del PSOE i donar la batalla des de dins, més encara aprofitant que, des de fora, Iglesias podia fixar discurs i que l'alternativa electoral implicarà competir amb Íñígo Errejón, que compta aliar-se amb Ada Colau, els anticapitalistes andalusos i Compromís. Alguns dirigents haurien volgut que Iglesias votés sí, s'investís Sánchez i s'acabés després de perfilar la formació de l'executiu, on la formació morada s'assegurava una vicepresidència de perfil social per a Irene Montero.
Dirigents del PSOE creuen que la Moncloa hauria d'haver lligat primer un programa de govern i després parlar de ministeris per atrapar Iglesias
Més crítiques s'escoltaven en les darreres hores entre dirigents i diputats del PSOE. Una part d'ells no volia l'acord amb Unides Podem i prefereix eleccions si no es poden entendre amb Cs. Desgastaran a Sánchez i intentaran forçar-lo a canviar d'estratègia aquest estiu. Però els que volien l'acord, els més esquerrans, descarregaven la ira contra el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, per haver-se dedicat a la lluita pel relat i pilotat amb escàs èxit la negociació al costat de la vicepresidenta Carmen Calvo. Dimecres a la nit ella va filtrar –després de retocar-les– les propostes d'uns i altres per contrarestar la versió d'Unides Podem sobre les ofertes ministerials. "Hem trigat massa a negociar. I ho hem fet al revés. Havíem de pactar i explicar el programa, les polítiques. I, al final, els ministeris. Hauria estat més difícil que Iglesias es depengés un cop s'haguessin sabut els continguts", reflexionava un diputat socialista.
Pot ser una via. Hi ha dos mesos per deixar enrere la mala química personal i tornar-hi amb actius, com ara que Iglesias s'hagi apartat o que el PSOE accepti que no s'acaba el món perquè el govern d'Espanya també sigui de coalició. Altrament, la dreta tindrà el camí desbrossat.