25
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:20h
Pedro Sánchez ha perdut la segona votació del seu primer debat d'investidura. Tres mesos després de les eleccions del 28 d'abril, el líder del PSOE no ha estat capaç de tancar un acord amb Podem que li permeti seguir a la Moncloa amb un mínim d'estabilitat. La derrota obre nous escenaris a la política espanyola.
- Rellotge en marxa
Dimarts a la tarda, després de la primera votació del debat, es va posar en marxa el rellotge. Aleshores havia de ser investit per majoria absoluta. No la va aconseguir, tal com es preveia, però començava a córrer el termini de dos mesos que preveu la Constitució. Si en aquest període cap candidat aconsegueix ser investit, tal com va passar el 2016 després que el pacte entre el PSOE i Cs fracassés davant el PP i Podem -que reunien més escons-, es convoquen de forma automàtica noves eleccions.
- Segona investidura... i les que calguin
En aquests dos mesos no hi ha un límit de debats d'investidura. Es poden convocar les sessions que calguin fins a trobar president. Tots ells amb dues votacions: una primera que cal superar per majoria absoluta de vots i, si no és té, una segona votació 48 hores després on n'hi ha prou amb més pronunciaments a favor que en contra.
Ara ja no hi ha candidat oficial i el previst és que el rei Felip VI torni a convocar els líders parlamentaris. Si a les reunions es constata que algun candidat (no cal que sigui diputat, a diferència dels candidats a presidir la Generalitat) té opció de ser escollit, es convocaria un altre debat d'investidura. Sánchez demanarà un segon debat si tanca en les properes setmanes un acord amb Podem. És probable que si la situació no es desbloqueja amb Podem i el PP i Cs segueixen instal·lats en el no, no s'hi sotmeti per evitar una nova derrota i vagi directament a eleccions.
- Eleccions automàtiques
I què passa si no va al debat? Res. El rellotge corre i el 23 de setembre, dos mesos després de la primera votació, es dona per acabat el termini. Es convoquen aleshores, de forma automàtica, les noves eleccions, que se celebren en 54 dies. La data és el 10 de novembre i, atès que és una repetició la campanya és només d'una setmana. La campanya exprés seria una novetat que va ser aprovada a finals del 2016 per reduir els costos d'una repetició com la que hi va haver aquell any i de la que, de nou, va sortir victoriós Mariano Rajoy, que va poder formar govern només quan el PSOE es va abstenir amb l'opinió en contra de Sánchez i els seus afins.
- Com s'hi presentarien?
L'esquerra -pels seus enfrontaments- i els independentistes -per la divergència de les seves estratègies si no és que ho canvia la sentència del Suprem-, aniran a les urnes dividits. La dreta es va presentar fa tres mesos per separat a totes les províncies tret de Navarra, on van sumar esforços el PP, Cs i la UPN. Anar separats a demarcacions que escullen menys de cinc diputats, que són la meitat i gairebé totes les de dues Castelles, els va restar molta eficàcia malgrat el suport obtingut en vot popular. Els pactes municipals han evidenciat la unitat de la dreta, que és difícil que deixi passar l'ocasió de sumar -com a mínim el PP i Cs- en aquestes províncies per assegurar-se més escons i el control del Senat, que ara té l'esquerra.
- Rellotge en marxa
Dimarts a la tarda, després de la primera votació del debat, es va posar en marxa el rellotge. Aleshores havia de ser investit per majoria absoluta. No la va aconseguir, tal com es preveia, però començava a córrer el termini de dos mesos que preveu la Constitució. Si en aquest període cap candidat aconsegueix ser investit, tal com va passar el 2016 després que el pacte entre el PSOE i Cs fracassés davant el PP i Podem -que reunien més escons-, es convoquen de forma automàtica noves eleccions.
- Segona investidura... i les que calguin
En aquests dos mesos no hi ha un límit de debats d'investidura. Es poden convocar les sessions que calguin fins a trobar president. Tots ells amb dues votacions: una primera que cal superar per majoria absoluta de vots i, si no és té, una segona votació 48 hores després on n'hi ha prou amb més pronunciaments a favor que en contra.
Ara ja no hi ha candidat oficial i el previst és que el rei Felip VI torni a convocar els líders parlamentaris. Si a les reunions es constata que algun candidat (no cal que sigui diputat, a diferència dels candidats a presidir la Generalitat) té opció de ser escollit, es convocaria un altre debat d'investidura. Sánchez demanarà un segon debat si tanca en les properes setmanes un acord amb Podem. És probable que si la situació no es desbloqueja amb Podem i el PP i Cs segueixen instal·lats en el no, no s'hi sotmeti per evitar una nova derrota i vagi directament a eleccions.
- Eleccions automàtiques
I què passa si no va al debat? Res. El rellotge corre i el 23 de setembre, dos mesos després de la primera votació, es dona per acabat el termini. Es convoquen aleshores, de forma automàtica, les noves eleccions, que se celebren en 54 dies. La data és el 10 de novembre i, atès que és una repetició la campanya és només d'una setmana. La campanya exprés seria una novetat que va ser aprovada a finals del 2016 per reduir els costos d'una repetició com la que hi va haver aquell any i de la que, de nou, va sortir victoriós Mariano Rajoy, que va poder formar govern només quan el PSOE es va abstenir amb l'opinió en contra de Sánchez i els seus afins.
- Com s'hi presentarien?
L'esquerra -pels seus enfrontaments- i els independentistes -per la divergència de les seves estratègies si no és que ho canvia la sentència del Suprem-, aniran a les urnes dividits. La dreta es va presentar fa tres mesos per separat a totes les províncies tret de Navarra, on van sumar esforços el PP, Cs i la UPN. Anar separats a demarcacions que escullen menys de cinc diputats, que són la meitat i gairebé totes les de dues Castelles, els va restar molta eficàcia malgrat el suport obtingut en vot popular. Els pactes municipals han evidenciat la unitat de la dreta, que és difícil que deixi passar l'ocasió de sumar -com a mínim el PP i Cs- en aquestes províncies per assegurar-se més escons i el control del Senat, que ara té l'esquerra.