INFANTS TUTELATS

Educadors que també fan de pares: una fórmula d'acollida amenaçada

Les xifres indiquen un augment de les famílies que assumeixen l'educació de menors, però encara hi ha 512 infants pendents de ser acollits a Catalunya mentre no cessa l'arribada de menors no acompanyats

per Maria Fernández , 3 d'agost de 2019 a les 16:51 |
El 2016 es va posar en marxa un pla estratègic per promoure l'acolliment familiar | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa just nou anys que Toni Rubio va decidir acollir. Ell i la seva parella tenen cura de quatre nens. Tots dos són educadors socials i constitueixen una família UCAE (Unitat Convivencial d'Acció Educativa), nom que es dona als acolliments duts a terme per professionals en l'àmbit pedagògic, psicològic o mèdic. Es tracta d'un tipus de família molt concreta dedicada a tractar amb infants que tenen dificultats per ser acollits per una família convencional, bé perquè són un grup de germans o perquè tenen necessitats específiques, ja sigui per especificitats de la conducta o per algun tipus de diversitat funcional intel·lectual. 

La figura de la UCAE es va constituir el 2010 amb la creació de la llei de la infància i l'adolescència com a mesura protectora per donar resposta als nens i nenes que es trobaven als centres i no aconseguien ser acollits per les seves especificitats. L'educador social David Román apunta que "cada vegada hi ha més educadors que, veient la situació als centres, no es senten còmodes amb la resposta" a determinats infants i fan un pas endavant. La llei va propiciar que professionals especialitzats passessin a dedicar les 24 hores del dia a la cura dels nens des de casa i a esdevenir famílies d'acollida especialitzades.


Els resultats d'aquests tipus de famílies són sorprenents, apunten els professionals de les experiències d'acollida. Rubio explica que els seus fills d'acollida han aconseguit millorar exponencialment en molts aspectes des que viuen en família. A més, en tractar-se d'una UCAE, tant ell com la seva parella compten amb molts més mecanismes per resoldre qualsevol problema que pugui sorgir i "avançar-se als esdeveniments".

Els professionals alerten que la figura de les famílies especialitzades en l'acolliment, indispensable per millorar la vida de molts nens, "no s'està potenciant prou"

Ara bé, Rubio, que alhora forma part del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, és molt crític amb la situació que estan vivint les UCAE. En un inici tenien l'oportunitat de cotitzar a través d'un contracte TRADE, que els configurava com autònoms. Des de fa quatre anys, però, aquests contractes s'han anat extingint perquè la contractació era doble, és a dir, es feia a través d'una entitat i per part de l'administració. En el seu moment es va considerar que es tractava d'una situació ambigua i es va decidir eliminar. Així, actualment queden molt poques UCAE que cotitzin amb el mètode inicial. La resta de famílies especialitzades només reben una petita prestació, que es considera "totalment insuficient per tenir cura dels nens i poder dedicar-se únicament i exclusiva a aquesta labor". En conseqüència, assegura David Román, la figura de les famílies especialitzades, indispensable per millorar la vida de molts nens, "no s'està potenciant prou".

La directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, explica que des de l'administració "s'està treballant per trobar l'encaix a aquestes famílies". Es tracta, però, d'un cas complex, ja que "és complicat trobar eines perquè una feina de més de vuit hores al dia pugui cotitzar a la Seguretat Social". Com a solució, Russiñol proposa que "el govern espanyol, que té la competència en l'àmbit laboral, creï un règim especial de la Seguretat Social".


Les famílies convencionals, el gruix de l'acolliment

Ara bé, les UCAE representen un minoritari percentatge dins les famílies d'acollida. Són les famílies convencionals no especialitzades les que més acullen. Es tracta, però, d'una figura menys coneguda que l'adopció i que se n'ha de diferenciar. Glòria García, de l'Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (Afabar), destaca que quan es decideix acollir s'ha de tenir molt en compte que l'acolliment "és una figura temporal" i que sempre s'ha de preveure "que els nens puguin tornar amb la família biològica".

L'acolliment familiar és molt positiu per als nens, insisteixen els professionals. Jimena Arribas, de l'Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress), explica que la família és molt important perquè "possibilita que l'infant pugui créixer en un entorn normalitzat, de família, amb una atenció més individualitzada i amb possibilitats d'establir un lligam més estret".

En els darrers anys des de l'administració s'ha potenciat l'acolliment de diverses maneres. L'any 2016, per exemple, es va posar en marxa un pla estratègic per promoure'l i anualment se celebra la Setmana de l'Acolliment en una vintena de municipis arreu de Catalunya. Si bé ha crescut el nombre de famílies acollidores, García explica que no es tracta d'un "ritme realment valorable per totes les campanyes i l'esforç que s'està fent per trobar famílies".

Jimena Arribas, de l'Institut de Treball Social i Serveis Socials: l'acolliment "possibilita que l'infant pugui créixer en un entorn normalitzat, de família, amb una atenció més individualitzada i amb possibilitats d'establir un lligam més estret"

Segons dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) del maig del 2019 a Catalunya hi ha 9.704 infants que compten amb una mesura protectora, una xifra en creixement per l'arribada de menors no acompanyats. D'entre els que estan en mesura protectora un 60,6% es troben en un centre residencial, mentre que el 37,85% viu en família d'acollida. L'1,7% restant es troba en altres situacions com en hospitals o a càrrec de la justícia juvenil, per exemple.

Actualment, a Catalunya hi ha 727 famílies d'acollida que possibiliten que 877 nens i nenes tutelats per l'administració tinguin una llar. Tot i que la xifra de famílies acollidores ha augmentat en un 26% des del 2016, el nombre d'infants i adolescents acollits es manté estable. De fet, segons l'Informe dels Drets de l'Infant de l'any 2018 del Síndic de Greuges "encara hi ha 512 infants pendents d'acolliment en família aliena, xifra que s'ha mantingut més o menys estable des de l'any 2015".

A aquest nombre, David Román puntualitza que s'ha de tenir en compte que existeixen casos que no hi apareixen reflectits. A vegades, la DGAIA decideix no fer proposta d'acolliment a nens i nenes que no compten amb les característiques òptimes per ser acollits -adolescents, nens amb problemes mentals, grups de germans...-. Com apunta Román, la DGAIA "no fa proposta d'acolliment perquè no trobaran una família per a ells". Això, el que fa és "trampejar les dades" i comptabilitzar només els infants que són susceptibles de viure en una família d'acollida perquè tenen "una proposta d'acolliment" en procés. D'aquí, se'n deriva que la xifra de menors que no viuen en família d'acollida és major que la que surt reflectida a les dades oficials.

L'alternativa: la vida al CRAE

Els nens i nenes que no compten amb una família d'acollida estan obligats a viure en els CRAE (Centres Residencials d'Acció Educativa). La vida als centres, però, és força particular. Garcia apunta que en els centres els educadors socials tenen uns horaris i, per tant, "van canviant al llarg del dia". Això genera una dificultat afegida de crear vincles entre els nens i els adults. Es tracta d'una manera de viure en família, però de manera "molt més impersonal". Si bé en les famílies d'acollida existeix la imatge d'una figura paterna i materna, en els CRAE això no és així, o almenys no en la mateixa mesura.

David Román destaca l'estabilitat com un dels eixos principals que manca en els centres: "S'hauria d'assegurar que els nens que viuen en un CRAE no pateixin contínuament canvis d'itinerari, d'educadors o companys d'habitació". Recorda que l'únic que genera això és "una sensació d'incertesa i malestar en els infants" que, en molts casos, els "fan desconfiar dels adults", cosa per la qual els nens i nenes "que viuen en famílies d'acollida" no han de passar.

La vida als CRAE genera una dificultat afegida de crear vinces entre els nens i els adults. Es tracta d'una manera de viure en família, però de manera "molt més impersonal"

Un altre dels punts a tenir en compte és el rendiment escolar. Apunta Román que "un infant que viu en una família d'acollida té molts més recursos, més atenció i pot optar a reforç escolar". En un centre, en canvi, Rubio assegura que el rendiment "és més baix", ja que, entre tots els motius exposats, "tenen menys capacitat de concentrar-se".

A això també se li afegeix la sobreocupació als centres. Si bé ja fa uns anys que es dona aquest fenomen, "l'última arribada d'adolescents migrants" ha suposat que "l'atenció que es pot oferir als menors no sigui en absolut la que hauria de ser", conclou Román. Rubio concorda també en aquest aspecte i opina que s'haurien "de començar a reestructurar" els centres des del principi i "treballar més amb les famílies d'acollida i fer promoció de les especialitzades".

Potenciar l'acolliment: una feina a foc lent

Un dels motius pels quals no hi ha suficients famílies, exposa Arribas, "és perquè la mesura de protecció és complexa" i "no tothom compta amb els recursos adequats per poder ocupar-se correctament dels infants". García explica que en "els processos de selecció s'ha de valorar que la família estigui molt ben preparada per dur a terme un acolliment". "Acollir no és fàcil", insisteix, i de fet, fins i tot "existeixen casos en què els acolliments no acaben bé i els nens han de retornar al centre".

En aquest sentit s'ha de ser realista i contemplar tots els possibles escenaris, descriuen els professionals. Ara bé, l'experiència d'acollir un infant pot resultar un gran aprenentatge per les dues parts, un enriquiment en l'àmbit personal com poques experiències poden garantir. Així, com explicita Russiñol, Catalunya necessita famílies d'acollida. L'objectiu últim és "crear una cultura de l'acolliment". Es tracta d'educar i apoderar els adults del futur.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació